ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA COSTA i COMUNIDOR
LA COSTA DEL MONTSENY - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Volia agrair a les monges que molt amablement em van permetre fer fotografies de l'església, moltes gràcies.
************************************************
Estil / època: modern, segle XVI - XVII
Descripció:
Església d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual
correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia
del primitiu temple.
És d'una sola nau, llarga i sensiblement rectangular, coberta amb volta de canó
seguit. Antigament tenia tres absis de forma trilobulada, posteriorment
modificats per la construcció de les capelles laterals, dues d'elles cobertes
amb arcaria i plementeria gòtiques, i les altres dues cobertes amb volta
d'aresta.
L'absis lateral de la banda de migdia va quedar escapçat en el moment que es va
construir la sagristia, i posteriorment es va modificar per tal de recuperar,
en part, la seva originaria forma trilobulada.
En quant a les obertures del temple, hi ha una finestra de doble esqueixada a
l'absis central i una finestra d'escletxa a l'absidiola lateral esquerra. A la
banda de migdia, al final del mur de la nau, hi ha una finestra de doble
esqueixada, i a la façana de la banda oest, una finestra d'escletxa.
A l'interior de l'edifici l'aparell és arrebossat, a excepció de les parts
baixes dels murs de l'absis, l'absidiola nord i part de la paret frontal. A
l'exterior, tot i que encara conserva l'arrebossat, s'intueixen els petits
carreus irregulars.
La coberta és de teula àrab amb un petit ràfec de llosa de pissarra.
El campanar, construït l'any 1680 al mateix temps que el comunidor, es situa a
la façana de ponent, és de planta quadrada i cos per a les campanes amb set
obertures de mig punt, coronat amb merlets, i coberta piramidal. Té accés des
de l'exterior per mitjà d'una original escala sobre una arcada .
A l'exterior de l'edifici es troba el Comunidor, un petit recinte porxat que
consta de quatre pilars que sostenen una teulada on s'aixopluga el pedró en què
hi ha la creu. Des del comunidor el sacerdot orava per protegir les collites de
les tempestes i per beneir la població en jornades de caràcter solemne.
El Comunidor va ser restaurat l'any 1983 per la Diputació de Barcelona en
coincidència amb les obres de reforma de l'església de Sant Esteve.
Història:
La primera referència
coneguda de la parròquia de Sant Esteve de la Costa prové d'un diploma reial
l'any 862 en què el rei franc Carles el Calb va fer donació d'uns alous al
comte Sunyer i on apareix "et ad alio Sanchto Stephano in
Montesigno".
En èpoques més acostades, segles XI i XII, la seva demarcació amb la de Fogars
depenien del castell de les Agudes i Miravalls.
Des del segle XII pertanyia al domini i la provisió de l'abat de Sant Quirc de
Colera.
Amb la despoblació iniciada al segle XIV, estigué unida temporalment amb Sant
Julià del Montseny el 1503 i amb Santa Susanna el 1566, que passà a ser una
església filial de Sant Esteve de la Costa.
L'església actual va ser reconstruïda al segle XII i, posteriorment a l'any
1680, es va construir el campanar i el comunidor. A l'església es van afegir
dues capelles per banda al segle XVII i una sagristia l'any 1758.
************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/search?q=SANT+ESTEVE+DE+LA+COSTA+DEL+MONTSENY.+BAIX+MONTSENY
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28759
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19434
https://elromanic.wordpress.com/2016/05/03/fogars-de-montclus-sant-esteve-de-la-costa/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/350_SEsteveCosta/SEsteveCosta.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=19435
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28758
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada