Llocs de Catalunya

CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS - CAPELLA DE LA COROMINA

COLÒNIA DE LA COROMINA - TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg de béns culturals d'interès publicat per l'Ajuntament de Torelló diu:

Època: segle XX, any 1903

Autor: Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte

Descripció:

Església de planta basilical, de reduïdes dimensions, de tres naus i amb absis semicircular. És orientada de nord a sud, amb la façana principal a nord. Per l’oest està unida mitjançant un cos intermedi a un edifici que és una vivenda d’aire noucentista; en canvi, el seu lateral est és lliure. Ambdós edificis formen un conjunt ben integrat. L’església és feta, exteriorment, de pedra sense polir i tallada en carreus regulars amb els quals es composa tota la construcció, de manera que en forma part inherent l’ornamentació. Des del punt de vista estilístic, és un edifici eclèctic on es conjuminen elements neoromànics i neogòtics reinterpretats de manera personal, que li atorguen un caire de modernitat, amb la tradicional concepció basilical, en planta i secció, recuperada del renaixement. La façana principal segueix una forma esglaonada reduint-se en altura a causa de la secció marcada per la nau central i les dues laterals, més baixes. S’acaba estilitzant lleugerament amb l’ajuda del campanar d’espadanya de dos ulls que corona la façana. Està marcada per un eix de simetria en el que apareix el portal d’entrada d’arc de mig punt, amb una arquivolta decorada amb motius geomètrics quadrats refosos. Les impostes formen una paraula a dreta i esquerra que composen el nom de Domus Domini. La porta és de fusta roblonada. Segueix l’eix una finestra esvelta i ornamentada, acabada amb arc calat amb un rosetó en el timpà. Il·lumina i acoloreix l’interior gràcies a un vitrall policromat que forma unes onades molt particulars i ornamentades a base de roses vermelles; a sota hi ha una barbacana o matacà, sustentada per carteles, que serveix per protegir el portal. Al laterals d’aquest eix central, ja situats en la secció corresponent a les naus petites, se situen dues finestres més en forma de gran espitllera amb perfil acabat amb arc lobulat. En el seu perfil s’hi disposen aparells més rústecs i sobresortits. El tancament és un vitrall semblant al del finestral central i està protegit per una barra vertical de ferro forjat ornamentat amb florons. Les façanes laterals són gairebé cegues i presenten com a decoració un ritme de permòdols de cornisa en dos nivells, corresponents a l’alçada de les naus, estan cobertes amb teulades inclinades. Al lateral est apareix una segona porta més simple, d’arc de mig punt i amb un gablet de pedra. L’absis encapçala la nau principal pel sud, amb la part superior del perímetre semicircular recorregut per una sèrie de finestres en arc de mig punt i amb esplandit inclinat, que il·lumina l’interior mitjançant petits claustres calats amb vitralls policromats, formant grups de tres en cada un dels arcs. Té coberta semicònica. L’altar també és il·luminat per un òcul circular situat a la testera sud de la nau. Totes les obertures filtren una llum policromada gràcies als seus magnífics vitralls la qual cosa proporciona un cert aire màgic a l’interior. La nau central és coberta en el seu interior per una volta apuntada i els arcs que sustenten les naus laterals també són ogivals, amb els capitells decorats de maó. Els murs són arrebossats i pintats, amb elements en ressalt de maó rogenc vist, i amb decoracions estucades i pintades a l’absis. Sobre el vestíbul hi ha un altell destinat al cor, al qual s’accedeix per una escala a cada lateral, molt estreta i inclinada. Es protegeix amb una barana de forja molt ornamentada.

A l’extrem de la nau lateral esquerra, just al costat de l’altar, hi ha un recinte tancat per una reixa, feta també de forja molt decorada. Al seu interior hi ha la custòdia i s’il·lumina per una finestra policromada oberta a la testera de la nau. L’altra lateral s’usa com a sagristia i està tancat d’obra. Davant seu, hi ha un petit altar dedicat a la Mare de Déu. Un altre element a destacar és una pica baptismal de pedra amb secció cilíndrica i amb una tapa cònica.

Dades històriques:

Durant els primers anys de funcionament, la Colònia no tingué capella. L’arribada dels colons s’anà desenvolupant i també es consolidà una iniciativa empresarial que topà amb l’oposició de l’Ajuntament de Torelló. Josep Pericas i Comella aconseguí l’autorització de la Colònia l’any 1882. Quatre anys més tard, llegava la Colònia als seus fills Lluís i Josep Maria. La seva esposa, Carme Morros, tenia l’usdefruit de la Casa Gran i el 10 % del salt d’aigua que havien comprat a l’hisendat Josep d’Espona i de Barnola l’any 1874. L’impuls donat per Lluís Pericas i pel soci Ramon Boixeda, a principis del segle XX, afavorí la conclusió dels equipaments de la Colònia. A finals del segle XIX, la població estable de la Colònia no disposava de capella per oir missa ni perquè els seus fills poguessin aprendre catecisme. El 29 d’agost de 1899, la societat Pericas, Boixeda y Cª, s’adreçava al Bisbe de Vic amb l’objectiu d’aconseguir l’autorització per dir la Santa Missa a la capella provisional. Joan Sala, prevere ecònom del bisbat, informà favorablement sobre la decència de la capella provisional i apuntà que el bisbat afegiria un nou benefici als ja existents a Sant Feliu de Torelló. Entre 1903 i 1906 s’edificà la capella, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, i la casa-escola, residència del capellà custodi. La capella, de petites dimensions, 70 m2, era una de les primeres obres de Josep Maria Pericas. Segurament féu pràctiques amb aquesta capella perquè es beneí l’any 1903 i el títol d’arquitecte l’obtingué l’any 1906. Aquesta data és la que trobem al portal. La inauguració es produïa l’any 1907. Pericas estudià amb Rafael Massó, arquitecte amb qui va mantenir un estret lligam professional. El seu estil personal va partir de l’arquitectura tradicional catalana, amb influència de Gaudí, tot i que les formes plàstiques divergien.

No s’hi celebra culte des de 1978.