RAJOLERIA DEL MAS FRIGOLA
Sant Climent de Peralta - Forallac
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Panell explicatiu que diu:
La rajoleria del Mas Frigola és una de les més ben
conservades i monumentals de les Gavarres. És el testimoni d’una activitat; la
cuita de rajols molt estesa fins a mitjan dels segle XX. La majoria es feien
servir per construir els propis masos, però d’altres, com la del Mas Frigola s’utilitzaven
per comercialitzar la producció.
El conjunt es visitable des de l’any 1997 després que la familia
Ribas cedís la rajoleria per a ús públic pel termini de 25 anys. Gràcies a
aixó, va ser objecte d’una important restauració promoguda per la Fundació
Amics del Patrimoni amb el suport de l’Ajuntament de Forallac i la col·laboració
de l’Associació Cultural El Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta.
Forallac va recuperar l’any 2003 el procés tradicional de
coure rajols tornant a fe funcionar l’antic forn del Mas Plaja de Fitor. La iniciativa
va ser promoguda i coordinada pel terrisser Josep Matés, de Fonteta, amb la col·laboració
de l’Ajuntament i del rajoler de Regencós, Joan Ferrer. El 2005 es va repetir l’experiència
a la rajoleria del Mas Frigola, que prèviament s’havia condicionat estructuralment.
Des d’aleshores l’activitat és bianual.
FORN
Consta de dues parts, una soterrada anomenada foganya, i
l’altre de superficie o parcialment enterrada que és la cambra de cocció. Estan
separades per dues voltes de canó formades per 6 arcs cadascun i cobertes per una
estructura anomenada graella, que és el terra de la cambra de cocció, sobre el
qual es col·loquen les peces. La foganya té dues boques d’alimentació i està
dividida internament en dues parts separades per un mur anomenat burro, que és
el pilar central dels arcs.
POU
L’aigua per fer el fang s’obtenia d’un pou, que mitjançant
unes conduccions, alimentava les basses, actualmente desaparegudes, om es feia
la barreja.
PLAÇAL I ERA
Plaçal: Era l’espai on es passava el corró per aixafar i
preparar les terres i l’espai on hi havia les basses per fer el fang.
Era: Era l’espai on es donava forma a les peces i es
deixaven assecar.
ENFORNAR
Quan les peces estaven secas s’introduïen per la portella
a l’interior del forn, el procés podia durar una semana.
El material es dipositava sobre la graella, dins de la
cambra de cocció, un cop ple, es cobria amb peces defectuoses i teulissos.
COCCIÓ
El forn s’encenia per la foganya i s’alimentava
constament per fer pujar la temperatura progressivament. Era una feina dura que
portaven a terme dos o més homes per torns d’unes cinc o sis hores.
Antigament tota la cuita es feia amb feixines i s’aconseguien
temperaturas ,àximes de 950-1000ºC. Un forn de capacitat mitjana requeria de 4
tones de corrou i unes 1.500 feixines, depenent de la qualitat d’aquestes.
DESENFORNAR
Un cop cuita l’obra, calia deixar refredar el forn uns 15
dies abans de treure les peces a l’exterior.
El conjunt de la rajoleria està format pel forn i l’espai
de treball, amb les seves construccions auxiliars.
Aquesta rajoleria és una de les més grans de les
Gavarres, amb unes mides del forn de 3,5 m de profunditat, 3,5 m d’amplada i 4
m d’alçada. Té una capacitat de cocció de 50 metres cúbics.
Data de la segona meitat del segle XVIII i va funcionar
fins a les darreries del segle XIX.
Cada fornada durava més d’un mes: enfornar 7 dies, coure
2 dies, refredar 15 dies i desenfornar. De la cuita s’obtenien entre 30 i 50
tones de material. Aquesta operación, es feia, generalment, de març a octubre.
A l’hivern s’aprofitava per preparar el material necessari per a la propera temporada
(terres i feixines).
Enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada