ANTIC QUIOSC DE LA PLAÇA DE L'ÀNGEL
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
El quiosc de Canaletes, projectat per l'arquitecte Joaquim Raspall i Mallol, conserva l'estructura modernista. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, perquè és l'única part original que es conserva íntegrament de la construcció. La coberta és d'una gran elegància de diseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica i remuntada per petits elements de ferro forjat.
Joaquim Raspall i Mallol (Barcelona 24 de maig de 1877 - La Garriga 15 de setembre de 1937)
Enllaç amb informació:
que diu:
Època:
segle XX
Descripció:
L'element és un equipament
urbà de serveis. Estava formant inicialment per dues parts molt ben
diferenciades. La primera era un nucli central d'obra que formava la part
estructural, que és la que es conserva. L'altra part era el tancament, amb
materials més lleugers. Hi havia el mostrador, el voladís que cobria aquest, i
que estava ancorat a la part central d'obra, i els elements de tancament
verticals formats per unes persianes metàl·liques.
L'estructura era de pilars o pilastres portants que aguantaven la coberta d'obra i alhora subjectaven el voladís lleuger que cobria la resta del quiosc. La coberta és inclinada a dues vessants i un cos central que es creua i també és a dues vessants; les formes de la coberta son corbes i té un acabat de peces de ceràmica.
L'actual façana està formada per l'element estructural de l'antic quiosc, que es trobava en el seu origen en l'interior d'aquest. Les quatre façanes són simètriques respecte un eix central de simetria, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres. Els forats amb proporcions verticals, ocupen l'espai entre aquestes. El conjunt queda rematat per una cornisa i una coberta d'una gran singularitat. A la part baixa hi ha un basament, que fa la funció en alguns casos de jardinera, l'únic element que no és original del conjunt.
Encara que el quiosc va ser quasi totalment desfigurat és interessant perquè és una peça d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica. Cal fer esment dels petits elements de ferro forjat que rematen la coberta.
L'estructura era de pilars o pilastres portants que aguantaven la coberta d'obra i alhora subjectaven el voladís lleuger que cobria la resta del quiosc. La coberta és inclinada a dues vessants i un cos central que es creua i també és a dues vessants; les formes de la coberta son corbes i té un acabat de peces de ceràmica.
L'actual façana està formada per l'element estructural de l'antic quiosc, que es trobava en el seu origen en l'interior d'aquest. Les quatre façanes són simètriques respecte un eix central de simetria, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres. Els forats amb proporcions verticals, ocupen l'espai entre aquestes. El conjunt queda rematat per una cornisa i una coberta d'una gran singularitat. A la part baixa hi ha un basament, que fa la funció en alguns casos de jardinera, l'únic element que no és original del conjunt.
Encara que el quiosc va ser quasi totalment desfigurat és interessant perquè és una peça d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica. Cal fer esment dels petits elements de ferro forjat que rematen la coberta.
Notícies històriques:
El quiosc fou construït a
principis d'aquest segle, sembla que per l'arquitecte modernista M. Raspall.
Encara que no hi ha proves documentals d'aquesta autoria, és comprovat que
Raspall fou en aquella època arquitecte municipal de Caldes. En els anys 60 el
quiosc es va enderrocar quasi totalment quedant sols el nucli central d'aquest
i la coberta. Malauradament, tant el taulell com el tancament metàl·lic varen
desaparèixer.
Es situa a la Plaça de l'Àngel, nom popular que pren de l'Antic Portal de l'Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l'entrada, i d'aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l'antiga muralla però a la part de fora de la ciutat. Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l'existència d'aquest dins del recinte. La plaça ha canviat moltes vegades de nom. S'havia anomenat la Plaça del Progrés degut al progrés cultural i científic que assoleix Caldes en el segle XVII. Posteriorment fou anomenada d'Alfons XIII però degut a les protestes dels calderins per la anticatalanitat del rei, es tornà a dir del Progrés. Més tard fou canviat altra vegada pel nom de Plaça de l'àngel. L'entorn arquitectònic és molt heterogeni i força caòtic. Al llarg de la història la plaça ha sofert moltes modificacions i noves alineacions.
Altre enllaç amb informació:
http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460
que diu:
Es situa a la Plaça de l'Àngel, nom popular que pren de l'Antic Portal de l'Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l'entrada, i d'aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l'antiga muralla però a la part de fora de la ciutat. Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l'existència d'aquest dins del recinte. La plaça ha canviat moltes vegades de nom. S'havia anomenat la Plaça del Progrés degut al progrés cultural i científic que assoleix Caldes en el segle XVII. Posteriorment fou anomenada d'Alfons XIII però degut a les protestes dels calderins per la anticatalanitat del rei, es tornà a dir del Progrés. Més tard fou canviat altra vegada pel nom de Plaça de l'àngel. L'entorn arquitectònic és molt heterogeni i força caòtic. Al llarg de la història la plaça ha sofert moltes modificacions i noves alineacions.
Altre enllaç amb informació:
http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460
que diu:
Manuel Joaquim
Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de
1937), marcava un abans i un desprès en un bon nombre de poblacions de les
comarques del Vallès.
En el període (1922) en que fou l’arquitecte Municipal de Caldes de Montbui, aixecava un quiosc a la Plaça – que tothom coneix com ‘Plaça del Quiosc’, malgrat haver estat batejada seguint els vaivens de la política com : Plaça del Progrés, la Plaça d'Alfons XIII, i actualment Plaça de l’Angel.
Als anys 1960 – amb plena efervescència del franquisme més rampant - el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl•lic van desaparèixer.
RAMON SAGALÉS I TORRAS, fou alcalde de Caldes de l’any 1961 fins al 1973 i cap local de FET y de las JONS, substituint JOAN RIBA I GUIXÀ.
La posterior remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra; la descripció tècnica diu : El quiosc consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós.
En el període (1922) en que fou l’arquitecte Municipal de Caldes de Montbui, aixecava un quiosc a la Plaça – que tothom coneix com ‘Plaça del Quiosc’, malgrat haver estat batejada seguint els vaivens de la política com : Plaça del Progrés, la Plaça d'Alfons XIII, i actualment Plaça de l’Angel.
Als anys 1960 – amb plena efervescència del franquisme més rampant - el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl•lic van desaparèixer.
RAMON SAGALÉS I TORRAS, fou alcalde de Caldes de l’any 1961 fins al 1973 i cap local de FET y de las JONS, substituint JOAN RIBA I GUIXÀ.
La posterior remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra; la descripció tècnica diu : El quiosc consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Quiosc
que consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les
franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants
seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color
terrós. El basament d'aquest quiosc està fet d'obra i arrebossat, aprofitat com
a jardinera.
Observacions: Actualment, el quiosc queda envoltat per les ombrel·les i
per l'amuntegament de les cadires d'un dels bars que es troben a la plaça,
impedint la seva visibilitat i essent utilitzada la jardinera del quiosc com a
cendrer públic.
Història:
El
quiosc fou construït a principis de segle XX, per l'arquitecte municipal Manel
Raspall.
Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc.
Altre enllaç amb informació:
https://estimadaterra.wordpress.com/2018/05/18/el-quiosc-de-la-placa-de-langel-de-caldes-de-montbui/
Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc.
Altre enllaç amb informació:
https://estimadaterra.wordpress.com/2018/05/18/el-quiosc-de-la-placa-de-langel-de-caldes-de-montbui/
****************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada