CAL DOCTOR o CALA BOTONS
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al tríptic del plànol
turístic i de serveis de Caldes de Montbui diu:
És un clar exemple de l’estructura
arquitectònica dels petits palaus o cases senyorials dels segles XV-XVI. El nom
popular que pren la casa de ca la Botons s’explica perquè l’antiga propietària
habitualment portava un vestit amb molts botons.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segle XV –
XVI
Descripció:
Casa entre mitgeres, de
planta i dos pisos. La categoria tipològica en els orígens devia ser
possiblement la d'un petit palau o una casa senyorial.
L'estructura és la tradicional de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de biguetes i bigues de fusta. A les plantes altes ha sofert algunes remodelacions i els forjats són de biguetes de formigó. La coberta principal del conjunt és inclinada i de teula aràbiga, quedant l'edifici rematat per un ràfec o voladís horitzontal d'uns 50 centímetres de formigó i un canaló metàl·lic.
La façana té una gran homogeneïtat i neutralitat. Els forats es presenten disposats en unes franges verticals de composició i ordre. A la façana principal hi ha bandes verticals on hi ha les obertures, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions, encara que totes tenen un clar component vertical. La façana no és simètrica respecte un eix central, però ho sembla, ja que el gran forat que forma la porta principal i la balconada domina sobre la resta, i aquest sí que està centrat a la façana. La façana està arrebossada i pintada. A la façana lateral tots els forats es presenten disposats ordenadament en unes franges verticals.
Cal destacar la porta i el balcó, amb llindes i brancal de pedra, totes les altres finestres, també realitzades de pedra i algunes de maó, la barana realitzada amb ferro forjat i peces de ceràmica, així com la volta de pedra que hi ha a l'interior.
L'estructura és la tradicional de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de biguetes i bigues de fusta. A les plantes altes ha sofert algunes remodelacions i els forjats són de biguetes de formigó. La coberta principal del conjunt és inclinada i de teula aràbiga, quedant l'edifici rematat per un ràfec o voladís horitzontal d'uns 50 centímetres de formigó i un canaló metàl·lic.
La façana té una gran homogeneïtat i neutralitat. Els forats es presenten disposats en unes franges verticals de composició i ordre. A la façana principal hi ha bandes verticals on hi ha les obertures, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions, encara que totes tenen un clar component vertical. La façana no és simètrica respecte un eix central, però ho sembla, ja que el gran forat que forma la porta principal i la balconada domina sobre la resta, i aquest sí que està centrat a la façana. La façana està arrebossada i pintada. A la façana lateral tots els forats es presenten disposats ordenadament en unes franges verticals.
Cal destacar la porta i el balcó, amb llindes i brancal de pedra, totes les altres finestres, també realitzades de pedra i algunes de maó, la barana realitzada amb ferro forjat i peces de ceràmica, així com la volta de pedra que hi ha a l'interior.
Notícies històriques:
És molt probable que els
inicis de la construcció es remuntin als segles XV-XVI. El nom popular que pren
la casa de "Cal Botons" és degut a que l'antiga propietària portava
un vestit amb molts botons.
L'edifici es situa al carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó, però antigament quedava situat en la intersecció dels carrers de les Fonts de l'Oliar, i del Camí del Safareig Públic de la Piqueta, justament al costat del Torrent Salcer (1610-1630), és a dir, a la Placeta o Plaça de la Font (1540), on es trobava la Font Freda. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval i l'un és la continuació de l'altre. Encara que l'edifici pertany al carrer del Forn, participa molt més de l'entorn del carrer de Joan Samsó. L'arquitectura predominant és d'edificis d'habitatges entre mitgeres de tres o quatre plantes, construïts al segle XIX i XX, i amb una gran heterogeneïtat d'acabats però amb una tipologia força homogènia d'edificis plurifamiliars.
L'edifici es situa al carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó, però antigament quedava situat en la intersecció dels carrers de les Fonts de l'Oliar, i del Camí del Safareig Públic de la Piqueta, justament al costat del Torrent Salcer (1610-1630), és a dir, a la Placeta o Plaça de la Font (1540), on es trobava la Font Freda. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval i l'un és la continuació de l'altre. Encara que l'edifici pertany al carrer del Forn, participa molt més de l'entorn del carrer de Joan Samsó. L'arquitectura predominant és d'edificis d'habitatges entre mitgeres de tres o quatre plantes, construïts al segle XIX i XX, i amb una gran heterogeneïtat d'acabats però amb una tipologia força homogènia d'edificis plurifamiliars.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Casa
de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a
quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan
disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal
s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les
finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions
encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del
tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i
barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un
voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen
dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra
cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i
marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat
modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana
que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la
utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer
pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n
observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda
és de pedra.
La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions.
La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions.
Història:
És
força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV -
XVI.
El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 ? 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval.
El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 ? 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval.
**********************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada