CAN PUIG
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La casa surt referenciada a principis del segle XIV i té
elements constructius dels segles XVI-XVII, si bé fou reformada el 1819 per
reconvertir-la en una casa senyorial. L’any 1635, Joan Puig fou la primera
llevadora que exercí a Cabrera, quan encara no vivia cap metge al terme.
De la casa destaquen els enrajolats, l’escala, les voltes
d’ansa-paner amb arc carpanell , els embigats, els festejadors, les llars de
foc i les portes interiors de pedra. També ressalta la galeria porticada d’un
cos afegit que es troba adossada a l’est de la masia.
De l’interior sobresurten el celler, amb paviments,
voltes de mocador i arcs torals originals, que conserva un cup i les premses.
Dignes d’esment també ho són la capella, les cotxeres i el safareig. Sense
oblidar, finalment, els elegants esgrafiats de les primeries del segle XIX, encara
visibles a la façana, els escuts amb al·legories als qui en foren propietaris,
així com feines del camp i el rellotge de sol.
Descripció:
Masia de tres cossos, amb
el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó
no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta
baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un
seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa
i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin
ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter.
Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs
rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que
la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una
entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la
façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat
amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests
motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de
l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a
l'alçada del primer pis.
Destaca també el celler, amb paviments, arcs
torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses.
Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat,
encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts
de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor
afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre
troncs que surten del sòl.
A la façana s'hi troba un
rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la
Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un
rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó,
i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un
rellotge "molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries
i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol".
Història:
La primera menció documental que tenim de l'indret cal
que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la
Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els
Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat
a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que
comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac,
per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar
el cognom.
Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232),
en la que expliquen que a la casa hi havia "l'habitació del pecat" on
no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la
reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus
amants.
***********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada