REFUGI ANTIAERI DEL SERRAL
SANTA MARGARIDA i ELS MONJOS - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Espais de l’aviació republicana
Instal·lacions annexes
L’arribada d’una esquadrilla
de caça a un aeròdrom comportava la presència d’un grup nombrós proper a les
100 persones, entre pilots, mecànics, armers, conductors, soldats, etc., a més
de diversos vehicles: camions, cotxes, furgonetes, camionetes d’arrencament,
etc. També s’hi afegia gent del poble que feia tasques de manteniment del camp,
ajudants i cuineres.
Als voltants del camp hi havia tot un conjunt d’edificis que acomplien diverses funcions. Els únics que vivien al camp eren els soldats de vigilància que residien al Mas del Serral emprat com a caserna i el Mas Granell com a cos de guàrdia. Els pilots i mecànics s’allotjaven fora del municipi en masies properes com a la Giralda de l’Arboç i el Mas Queralt de Pacs.
Fotografia
del camp, gener de 1939
Vista aèria del camp d’aviació dels Monjos realitzada per l’aviació alemanya poques hores després del darrer atac que va patir aquest camp i tres dies abans del seu abandonament el 15 de gener de 1939. La fotografia està realitzada a una altitud de 4.500 m., i s’hi observen unes anotacions indicant la situació d’avions, edificis i trinxeres de protecció. Es reprodueix el dors de la fotografia, amb les anotacions i la seva traducció.
Cada esquadrilla disposava de diverses camionetes emprades per engegar els motors dels avions, dels que s’havia eliminat la bateria elèctrica d’arrencament per tal d’alleugerar-los el pes.
Avió Tupolev
SB-2 Katiuska
Fabricat per la Unió Soviètica, era el bombarder bimotor més ràpid del moment quan, a finals del mes d’octubre de 1936, debutava a Espanya. L’aparell estava construït amb estructura i revestiments metàl·lics i amb tren retràctil. Podia carregar uns 650 quilograms de bombes. La seva velocitat era de més de 400 km/h, el seu sostre d’altitud 8.500 metres i l’autonomia de 1.200 quilòmetres. Constava d’una tripulació de tres homes: pilot, observador i metrallador bombarder.
Avió
Polikarpov I-15 Xato
Avió biplà amb un motor de 712 CV que li proporcionava una velocitat màxima de 360 km/h i una autonomia d’1h i 40 m. La seva envergadura era de 9,15 m. I la longitud de 6,30 m. Portava quatre metralladores que disparaven a través del motor. Les ales eren en forma de gavina i el seu gran motor radial li va valer el sobrenom de Xato. Els primers que arribaren a l’exèrcit de la República eren de fabricació soviètica, i posteriorment es van puntar i fabricar en diverses fàbriques catalanes, entre elles als Monjos. El Xato va ser l’avió més àgil i maniobrable de tota la guerra.
Avió Polikarpov
I-16 Mosca
Va ser el primer monoplà modern que entrà en combat al món. Tenia un motor M-25 de 750 CV que li proporcionava una velocitat de més de 450 km/h, amb un sostre d’altitud als 5.000 m. Va ser l’aparell més nombrós de l’aviació republicana rebut de la URSS amb més de 270 avions al llarg de tota la guerra. Els primers models, tipus 5 i 6 portaven dues metralladores instal·lades a les ales, mentre que els tipus 10, arribats el 1938 en duien quatre, amb un motor més potent, motiu pel qual van ser coneguts com a Supermosques.
Aeròdrom
dels Monjos
L’esdevenir de la guerra
civil espanyola (1936 – 1939) va fer que al tombat de la primavera de 1938 el
front de guerra s’apropés a Catalunya amb la progressiva ocupació franquista de
l’Aragó.
L’aviació republicana concentrada en terres aragoneses va fer el salt cap a Catalunya, establint-se en els aeròdroms lleidatans. A inicis del mes d’abril de 1938 algunes esquadrilles de caça es desplaçaren als aeròdroms que es construïren a l’Alt Camp, el Penedès i l’Anoia. Des d’aquests camps van poder intervenir als fronts de l’Ebre i el Segre.
Època: segle
XX – any 1937
Descripció:
Refugi antiaeri excavat al
subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100
m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra.
La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una
reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjacent, hi ha tres pous
de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter
de calç.
Història:
Construït durant la Guerra
Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat
del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i
hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8213
https://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com/2011/08/refugi-antiaeri-del-serral-als-monjos.html
https://danielsanchoparis.blogspot.com/2009/09/el-refugi-antiaeri-del-serral-de-santa.html
https://radiotordera.cat/radio/114322/
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada