SOCIETAT LA CARITAT
BOADELLA i LES ESCAULES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Als Quaderns de la Revista de Girona sobre Boadella d'Empordà article de David Serra i Busquets diu:
En la reunió de l'Ajuntament de Boadella celebrada el 9
de febrer de 1868 es va nomenar una junta que seria l'embrió de la futura
societat de Boadella. La nova Junta havia de servir per socórrer els més pobres
i necessitats del poble. Aquesta junta estava formada per l'alcalde Benet Fita,
el rector Francesc Ferrerons, Bartomeu Ribas, Andreu Pia, Joan Casademont, Pere
Pla Sarola, Joan Marcè i Miquel Marcè.
La persona que va promoure que es formés aquesta junta
fou el rector del poble Francesc Ferrerons. Es conserva el llibre d'actes
tercer d'aquella junta, el qual comença l'any 1888. En la primera acta es fa
constar que la junta havia de servir per oferir serveis mèdics a veïns del
poble que no podien pagar-los. S'especifica que antigament moltes famílies
pobres del poble havien passat greus necessitats.
La junta que donà nom a la Societat de Socors Mutus La
Caritat va aconseguir que la majoria de caps de casa del poble es fessin socis
d'aquesta societat. Cada soci havia de pagar una quota anual, i amb els diners
del fons es podia pagar un metge, comprar medicaments, pagar pensions per
invalidesa o malaltia ... D'aquesta manera tots els socis podien gaudir de
serveis mèdics. Aquests tipus de societats van sorgir a gairebé tots els pobles
de la comarca durant el s. XIX.
La direcció de la Junta estava formada per un president,
un vicepresident, un recaptador, un caixer i un secretari. La Junta era
elegida, en votació, entre els socis per un període de dos anys. Els primers
estatuts que es formalitzaren davant del governador civil de Girona daten de
l'any 1906. La junta d'aquell any estava formada pel president Joan Esteve
-rector del poble-, Josep Cardoner -alcalde- Isidre Cufí, Miquel Puxant i el
secretari Salvador Fita. El nom que es donà a la Societat fou el de La Caridad,
i tenia el domicili en la casa del president. Com que el president era el
rector del poble cal suposar que la seu fos la rectoria.
En la sessió de l'Ajuntament del dia 31 d'agost de 1913
la Societat La Caritat va demanar poder construir un edifici en terreny públic.
Però l'intent no va prosperar. Per això l'any 1914 es decidí comprar l'antic
trull de Can Juncà i un tros de terreny annex del carrer del Ginebre a Francesc
Sala de Figueres. Entre els anys 1914 i 1917 es construí l'edifici de la
Societat La Caritat, que ha arribat fins als nostres dies. En la seva
construcció hi participaren, fent prestacions personals, tots els socis.
L'edifici, amb inspiracions modernistes, serví no només
per fer les reunions de la Societat sinó també per celebrar-hi les festes
majors i altres esdeveniments.
El fet que es pogués aixecar aquest edifici demostra que
a principi d'aquest s. XX la Societat devia tenir un nombre elevat de socis i
força recursos. En una fotografia de l'any 1917, feta segurament per celebrar
l'acabament de les obres de l'edifici, s'hi compten 65 socis. L'any 1930
comptava amb 77 socis. La gran sala de ball de la Societat i el cafè eren lloc
d'esbarjo, els diumenges i festivitats, per a tots els veïns del poble. L'endemà
de la Festa Petita de sant Miquel, el dia 30 de setembre, se celebrava la festa
de la Societat. Tot i que el patró era sant Sebastià - advocat contra les
epidèmies i malalties- la testa es feia en aquest dia i no el 20 de gener, com
es podria pensar.
Actualment l'edifici de la Societat continua acollint les
festes i actes culturals del poble, però ja
no pertany a la Societat. El febrer de l'any 1988 la
Societat La Caritat es va dissoldre perquè la funció per a la qual s'havia
creat ja no era necessària gràcies a la seguretat social estatal. Tot i això,
es podia haver constituït una nova associació de caràcter cultural, cosa que no
succeí. 43 En la sessió de l'Ajuntament efectuada I'll d'agost de 1988 es ta
constar que l'edifici de la Societat de Boadella havia passat a l'Ajuntament.
En el cas que es constituís una nova societat recreativa que es pogués fer
càrrec de l'edifici l'Ajuntament el cediria. Els caps de setmana s'obre el cafè
i hi van alguns veïns del poble a jugar a cartes a a fer petar la xerrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada