ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS
SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle X – XIV - XIX – XX
Descripció:
L'església actual és fruit de les obres d'ampliació de
l'any 1832. Amb planta de creu llatina (de 37 metres de llarg per 21 d'ample),
l'edifici consta d'una nau central, més aixecada que les laterals, dues naus
laterals, un creuer i presbiteri (construïts entre 1805 i 1832), d'estil
neoclàssic, dues capelles absidals i una capella lateral adossada, que és la
Capella dels Dolors afegida el 1750. La cúpula té 21 metres d'alçària i centra
el creuer unit a través de quatre petxines. Els arcs i les columnes són d'estil
renaixentista. L'altar central, amb una ara de marbre i el retaule dissenyat
per l'arquitecte Joaquim Iglesias d'Abadal, es diferencia dels dos altars
laterals i la pila baptismal, els quals donen pas a la sagristia. La façana
principal té forma basilical amb quatre finestres sobre la rosassa central. Per
accedir a l'entrada cal pujar per una doble escalinata de granit, de mitjans s.
XIX i refeta el 1940, sota la qual hi ha una font. La porta és senzilla, amb un
timpà sense decorar d'arc de mig punt del qual en sobresurt una branca vertical
acabada en creu florada. A l'interior de l'església, el primer cos de l'entrada
està separat de la resta per una vidriera, té una volta aplanada i per damunt
seu s'aixeca el cor, també amb volta, en el qual s'hi conserva l'orgue adquirit
el 1910. La nau central està formada per tres cossos amb volta de creuer,
separats per arcs ogivals. Les claus de volta presenten diverses figures.
Aquesta nau se separa de les laterals mitjançant arcs de mig punt i arcs
ogivals i totes les capelletes de les naus laterals disposen d'una petita
rosassa vidriada que il·lumina el temple, així com el gran finestral
rectangular vidriat amb la Verge de Farners, de 1946, que es troba a l'alçada
de la segona capella de la dreta, a la nau central. Aquesta capella és la
segona i acull un grup escultòric de l'artista local Josep Martí Sabé. La
tercera capella té una cúpula octogonal enguixada i suportada per petxines,
datada de 1706, era l'antiga capella de Sant Pius Màrtir. Continuant el
recorregut, la quarta capella té la porta per accedir al campanar, una torre
quadrada adossada a l'església, de 6,7 metres d'ample per 36 d'alçada i
construït amb carreus de granit local molt ben tallats. Al costat esquerre de
l'edifici, al llarg de la nau lateral, també s'hi disposen quatre capelles: la
primera, al costat de la porta, té una clau de volta amb l'escut d'armes dels
Farners i s'hi troba la data inscrita del 1592, estava dedicada al Sant
Esperit. La segona, té dues imatges de Sants esculpides per Martí i Sabé i una
altra de Sant Josep. Entre la tercera i la quarta capella hi ha la inscripció
de 1752, data en què es construí la capella de St. Antoni Abad; i finalment la
quarta de l'esquerra comunica amb l'església dels Dolors, totalment restaurada
l'any 1982 amb altar, ambó, sagrari i seients, segons el disseny de Genís
Baltrons. Des de l'exterior, es veu el conjunt amb molts teulats a diferents
vessants i alçades, l'absis queda tapat per altres construccions i pel costat
de la plaça, les Mesures prenen protagonisme. El campanar, d'estil gòtic i
format per grans carreus de pedra granítics, sobresurt i es contempla des de
diversos punts de la ciutat. Té base quadrada i una alçada de 36 metres. Les
cares de l'est i oest tenen quatre finestres mentre que les del nord i sud en
tenen tres. Al primer pis s'hi situen les tres campanes "religioses"
i al segon, les dues "civils" que toquen els quarts i les hores. El
rellotge és de l'any 1908. Rodejant l'església s'aprecia la diferència de
materials usats en els murs, algunes parets arrebossades i d'altres amb la
pedra vista.
Notícies històriques:
L'any 942 les tropes hongareses van destruir l'església
romànica i se'n construí una de nova consagrada l'any 950 pel bisbe de Girona.
Al llarg del segle XIII l'església depenia del monestir de Sant Pere Cercada
fins l'any 1836, tot i que a partir del s. XV l'ajuntament comprà el dret de
nomenar rector. Entre finals del s. XIV i principis del XV l'església s'amplià
amb estil gòtic primitiu. El creixement demogràfic exigia una església més gran
i el 1788 s'amplià el temple per la banda de l'absis gràcies a la donació que
va fer el duc d'Hixar de l'antic Hospital de darrera l'església. El 1832 s'aprofità
la inauguració d'una nova ampliació per treure el cementiri del costat de
l'església. Des de llavors, l'edifici, amb algunes modificacions, és tal com el
veiem avui. Del temple romànic que fou als seus inicis, passà a ser d'estil
gòtic rural i posteriorment s'ha vist afectada i renovada en varies ocasions,
fins als nostres dies. Algunes de les reformes documentades al llarg dels anys
són: El 1805 es col·locà la primera pedra, però el 1809 les obres s'aturaren
per la guerra de francès. El 1832 es va beneeir la mitja església nova, sense
el cementiri adossat. El 1857 s'arranjà l'altar de St. Miquel. Entre el 1876 i
1880 s'adobaren les escales i es van comprar dues campanes noves. El 1881, es
va col·locar una imatge de Santa Florentina a la capella de la Concepció, obra
de l'escultor Tomàs Picas. I els anys 1882,1883 l'altar Major fou restaurat per
l'escultor Salvador Mutra i el pintor Ramon Jordà. Finalment es reformà, el
1885, l'altar de Sant Isidre pel daurador i pintor Joaquim Murtra. Al cap de
deu anys, el 1895, el pintor Antoni Ribó restaurava la imatge de Santa Coloma i
pintava el cambril.
***********************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7061
https://www.turismescf.cat/ca/punts-dinteres/l/1061-esglesia-parroquial.html
https://campaners.com/php/campanar.php?numer=8218
https://www.culturascf.cat/ca/espais/l/1014-esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de-farner.html
***********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada