Llocs de Catalunya

dimarts, 14 de juliol del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

PLACETA DE LA FONT

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Placeta de la Font

Café El Coro abans de la guerra

Els socis de "La Sociedad Coral La Juventud, varen iniciar la construcció d'un nou local social que a la vegada fes d'ateneu. Josep Ensesa Pujades, propietari d'un magatzem de vins a la placeta de la Font, va cedir-ne l'ús a la societat, amb l'ajut econòmic del fabricant Pere Omedes i el treball voluntari de tots els socis.

L'edifici fou projectat per l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó. Les obres es varen acabar l'any 1924. És un edifici de dues plantes amb elements d'esgrafiats, trenats i nusos que decoren les parets.

Convivien en aquest local l'Orfeó Joventud i la secció teatral "Foc Nou". Malauradament la Dictadura de primo de Rivera va censurar l'activitat de molts orfeons i des de 1927 l'Orfeó Juventud ja no va fer cap més actuació. L'ateneu va seguir com a teatre, café i centre neuràlgic del poble. Amb l'arribada de la República, la placeta es batejà com plaça de la República i les discussions que s'esdevenien eren polítiques, enfrontades a les del Centre Republicà.

L'edifici del "Coro" projectat per l'arquitecte noucentista Rafael Masó el 1924, fou la seu de l'Orfeó Joventud i de la secció teatral Foc Nou.

Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià

Estandard de l'Orfeó Joventud, obra dels germans Busquets

Foto: Valentí Fargnoli

La placeta de la Font, en una foto de la Festa Major de 1925

Font: foto cedida per Lluïsa Vidal

L'escola graduada "Francesc Macià"

El setembre de 1936, el comité antifeixista de Sarrià va confiscar l'edifici El Coro, propietat de Josep Ensesa i la bòbila de rajols de l'Emili Auguet situats a la plaça de la República. L'Ajuntament va oferir a la Generalitat l'edifici i els terrenys de la bòbila per la nova escola que va rebre el nom d'escola graduada "Francesc Macià".

Les obres de reforma les va dirigir l'arquitecte Emili Blanch i Roig. Es tancaren algunes obertures i es va revestir l'exterior amb un sòcol de ceràmica de color balu. El projecte constava d'un camp d'esbarjo i també d'una piscina que mai es va realitzar. L'escola tenia capacitat per a 200 alumnes. Va funcionar amb certa normalitat durant l'any 1938.

Acabada la guerra, el règim franquista va retornar els edificis i terrenys als antics propietaris. El setembre de 1939, s'hi varen hostatjar el grup de presoners d'Andalusia i de Tarragona els quals treballaven en la construcció del pont de l'Aigua.