Llocs de Catalunya

dilluns, 14 de setembre del 2026

CASA JOAN MAGRIÑÀ MERCADER - CASA RENARD

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*********************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: contemporània. 1923. Arquitectura modernista.

Autors: Josep M.Miró i Guibernau, arquitecte

Promotor: Joan Magriñà

Descripció:

Edifici d’habitatge unifamiliar entre mitgeres amb una d’elles separada formant una tercera façana. Pati posterior. Edifici de planta rectangular compost d’un petit soterrani, planta baixa aixecada de la rasant del carrer i una planta pis, reculat en part de l’alineació de la façana principal a través d’un petit pati que dóna accés al porxo d’entrada. Terrat accessible en el que només sobresurten la caixa d’escala i un rentador i una cúpula cega amb una petita dependència adossada. Caixa d’escala lateral que dóna accés a totes les plante.

Sistema constructiu:

Parets de totxo i forjats de bigueta metàl·lica i revoltó. Volta rebaixada de rajola al soterrani.

Façanes:

Façana principal en part reculada de l’alineació i compositivament estructura per un cos més avançat que es corona amb una cúpula. Obertures amb arcs rebaixats, balcó corregut i capçals de mig punt. Façana posterior amb un únic balcó corregut al que se li ha incorporat una tribuna i elements arquitectònics del mateix llenguatge que la façana principal.

Interiors:

Planta baixa de cert interès destacant els elements de fusteria del distribuïdor de les dependències, l’arrambador ceràmic, guixeries i llar de foc del menjador i un enteixinat. Planta primera amb dependències d’habitatge sense interès.

Elements singulars:

Cúpula d’escames de ceràmica vidriada.

Material:

Totxo vist en coronaments, arcs i mènsules dels balcons. Ferro forjat a les baranes. Elements de ceràmica vidriada. Mosaics hidràulics.

Dades històriques:

Joan Magriñà i Mercader, comerciant de Barcelona, va sol·licitar obres per a la seva propietat a la rambla Principal números 114 i 116 segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, l'any 1923. En el reixat de la casa hi ha les inicials del seu promotor. La casa Renard, és una de les edificacions emblemàtiques de la rambla Principal, exemple de modernisme a la nostra localitat que mostra la permanència històrica d'aquest moviment arquitectònic en altres localitats catalanes més enllà de la decadència a Barcelona a partir de l'any 1910 d'aquest estil. També és un exemple de la versatilitat de l'arquitecte municipal Miró i Guibernau qui es va adaptar als diferents corrents arquitectònics, siguin modernisme, noucentisme o racionalisme. L'any 1940, el dentista barceloní Lluís Renard i Perucho, i posteriorment el seu fill Armand Renard i Vidaller van instal·lar la seva clínica i li van donar el nom popular de l'edifici. Des de 1985, la casa Renard ha tingut diferents usos: cafeteria, notaria, agència immobiliària; avui roman sense ús.