SAFAREIG PÚBLIC SANTA ESPERANÇA
BANYS TERMALS EL SAFAREIG
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: popular contemporani, segle XIX
Descripció:
Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé
plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt
està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80
centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja
a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica
amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de
pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament.
Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma
del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm
d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs
s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la
rentadora.
La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora
mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot
rentar la roba per un costat.
La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de
mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la
llum al recinte.
L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem.
Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades
amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el
desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord,
s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del
temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell.
El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC.
Història:
No es coneix la data exacta de la seva construcció però
segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX.
Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa
Esperança.
En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al
seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai
de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada
entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec
de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de
l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va
fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en
són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per
rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser
el seu sentit de ser.
Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i
abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics
realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el
ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada