Llocs de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE

VILOBÍ D'ONYAR - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El 1759 es varen començar a fer fonaments de l'actual temple amb la participació activa dde les dones del poble.

L'església de Sant Esteve té el seu origen com a antiga capella del castell; la primera notícia és de 1064. L'actual edifici és barroc i es va començar a construir el 1759. El temple es consagrà el 1773, tot i restar inacabat. El segon pis del campanar s'inicià el 1794 i és un dels grans campanars barrocs de Catalunyaque segueixen la tipologia encetada al segle XVII per l'arquitecte Fra Josep de la Concepció. Aprofitant les obres del nou temple es va construir l'Estudi Vell (actual sagristia) que funcionava com a escola parroquial. El 1858 es coronà la façana mixtilínia amb una gran cornisa decorada amb copes de pedra. El juliol de 1936 el temple va patir desperfectes importants amb la crema de retaules i fou restaurat per l'arquitecte diocesà Ignasi Bosch.

Façana de la rectoria a la Plaça de l'Església

Façana de la rectoria a la Plaça Vella

**************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27213

Estil: barroc

Època: segle XVIII – XIX

Descripció:

L'església de Vilobí d'Onyar s'emmarca dins de la tradició postbarroca de la segona meitat del segle XVIII. El temple va ser construït al segle XVIII sobre l'antiga capella romànica del castell, que ocuparia el lloc de l'actual presbiteri. És un edifici de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a la zona del transcepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El coronament és un fris curvilini rematat per quatre gerros i una creu central. El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra numulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada. El parament és de maçoneria amb els angles amb carreus ben escairats i la façana presenta arrebossat pintat de groc. Al costat esquerre hi ha adossada una construcció de planta rectangular i un sol pis que data de l'any 1934 i va ser bastida com a casal parroquial. És una construcció senzilla de composició molt equilibrada de rajol vist que presenta obertures rectangulars amb arcs de descàrrega. Al costat dret hi ha un cos adossat que és l'actual sagristia.

Notícies històriques:

La primera notícia documental sobre l'església de Vilobí és del 1064. Era, de fet, la capella del castell que, degut al creixement de la parròquia, era insuficient per a celebrar-hi els oficis religiosos. La iniciativa de la construcció del nou temple va ser del Domingo Gañete, rector de Vilobí entre els anys 1753 i 1767, que ho proposà l'any 1758. El dia 21 d'octubre de 1759 es va col·locar la primera pedra. De la construcció i dels esforços realitzats per acabar tot l'edifici, n'hi ha constància documental. No es coneix l'arquitecte responsable del disseny de la nova església, però podria ser Ignasi Albrador, o bé, Narcís Soriano, per la similitud de la portalada amb la de la Casa de Misericòrdia i Hospici de Girona (1774) obra de la qual en són els autors. Entre 1759 i 1773, es construí bona part de l'edifici i s'obrí al culte. El campanar, tot i haver-se iniciat conjuntament, quedà relegat a un segon pla per donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 es comença a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, però les obres van estar interrompudes fins l'any 1789, any en que s'inicia un plet pel pagament de les obres que durà 5 anys. L'arquitecte encarregat de fer l'informe va ser Francesc Soriano que també fou l'encarregat d'acabar el projecte. A partir del 1794 es recomencen les obres que no van finalitzar fins el 1858 amb el coronament del campanar i la col·locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple. El cos adossat al costat dret del temple que avui és la sagristia, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, és a dir, el local on s'impartien les classes en l'època en que l'educació corria a càrrec de l'església. El novembre de 1934 es va adossar al mur nord-oest, on hi havia l'antic cementiri, el local del casal parroquial que ha estat restaurat el 2002 i actualment és la seu de Càritas. L'any 1936 el temple va ser incendiat i després de la guerra va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort. El retaule actual de l'altar major data de l'any 1955. El 1999 va ser restaurat el campanar, amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.