ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE i SANTA JULITA
CAMPLLONG - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Situada en el nucli central, en una petita elevació del
terreny, voltada de gespa i d’arbres, és un plaer seure una estona en els bancs
que conviden al repòs i a l’abstracció.
El 1279-80 es fa referència de l’ecclesia de Campolongo
(“Rationes Decimarum Hispaniae). El 1319 hi efectuà la visita pastoral el bisbe
de Girona, Pere de Rocabertí.
Les èpoques de reconstrucció són molt ben definides en
aquesta església: segles XV, XVI I XVII. Es nota molt clarament la part antiga
en el presbiteri, de forma rectangular. No es descarta la seva construcció en
els primeres èpoques del romànic. Ben poca cosa resta així i tot d’aquella
església primitiva que constava d’una sola nau i el campanar, amb una escala
d’accés. L’antiga volta de punta d’ametlla del presbiteri es perllonga fins a
la meitat de la nau, on canvia l’estructura, indicant clarament una nova època
de construcció.
L’any 1658 es va fer una capella lateral amb altar
dedicat a la Verge del Roser. L’esvoranc que es va haver de practicar en el mur
desgracià la volta que, inevitablement, s’hagué de renovar.
En aquesta capella va aparèixer una làpida sepulcral
pertanyent a un personatge de Can Pou, família potentada del lloc. Tots els
terrenys del contorn de l’antiga rectoria, amb una extensió de 13 o 14
vessanes, on avui dia esta ubicada la urbanització “La rectoria” eren propietat
dels Pou, els quals en feren donació a la parròquia. A la làpida s’hi llegeiux:
A 10 de maig de 164…morí Pere Pou de la Palancha ordena dos aniversaris y una
missa de Ntra. Sra. Ab los goigs y los dissabtes lo quiscuna semana. R.I.P.
La capella que s’obrí a la banda oposada és de data
posterior: 1724, dedicada al Sant Crist. Hi ha una clau de volta artísticament
esculpida. Obres ulteriors efectuades en aquesta capella evidenciaren
l’existència d’una altra làpida funerària que quedà al descobert en abaixar el
paviment, ja que els esglaons que hi havia deixaren la pedra tombal esfondrada.
En ésser arranjada a un sol nivell és quan va aparèixer la làpida amb la
consegüent inscripció. Hi havia estat enterrat un sacerdot, fill del poble, de Can
Piferrer, que havia exercit de vicari a Bordils. Emmalaltí i vingué a morir a
la casa pairal. La partida de defunció i el seu testament foren trobats pel
rector, mossèn Pere Casellas. El document testamentari prescrivia que volia
ésser enterrat a la capella de la Crucifixió. El seu traspàs esdevingué l’any
1792 i el testament fou fet davant del rector de la parròquia.
El presbiteri, després de les últimes obres verificades
sota el rectorat de Mn. Pere Casellas, és d’una bellesa inefable, a l’altar
major, una mesa rodona sobre un peu de gran originalitat amb el parral – símbol
eucarístic – es reflecteix en el paviment sobre el qual s’emmiralla, construït
de les pedres velles que hi havia en els antics esglaons, totes lliscades i
polides per un picapedrer i col·locades artísticament amb una perfecció i
justesa mil.limetrada.
Al fons de la capçalera, davant del finestral pel qual
irradia la llum exterior, presideix una gran creu amb una ornamentació molt
adient a una parròquia rural: figuren elements d’un multicultor, símbol de les
eines del camp.
A l’esquerra del presbiteri hi ha una pica baptismal que
data del 1582. Aquesta pica era empotrada a l’entrada, al capdavall de la nau,
on hi ha actualment la pica d’aigua beneita. El peu gòtic no era visible, ja
que romania enterrat, i alguns trossos de la pica, molt malmesos. L’ambó fa joc
amb la pica baptismal.
A l’esquerra de la nau, on hi havia hagut la trona, hi
quedà una cavitat que s’adaptaren com a fornícula pels sants patrons de la
parròquia.
Tanmateix, tenint en compte que Campllong és una
parròquia rural i que com a tal la feligresia venera els dos patrons dels
agricultors, Sant Isidre i Sant Antoni Abat, es van col·locar un a cada costat
de l’entrada al temple, acollint els fidels pagesos que els invoquen.
El cor data de l’any 1739. Per accedir-hi, calia fer una
escala, i aleshores se suprimí la de pujada al campanar construint-ne una altra
de més grossa que servís per adreçar-se als dos llocs. En les últimes obres,
també s’arranja la barana original , que es trobava en molt mal estat.
A dreta i esquerra del presbiteri es pot accedir a la
Sagristia i a l’actual capella del Santíssim. Aquesta capella, que antigament
havia estat l’habitació dels mals endreços, s’hi pot accedir des de el
presbiteri i per la porta que s’ha obert a la capella lateral. Aquest
departament havia estat afegit i no formava part de la primitiva església, tal
com es comprovà, ja que el mur que la separa del presbiteri donava a
l’exterior, i així ho constaten les marques dels regalims de l’aigua que
baixava de les teules, ben visibles a la pedra.
La magnífica decoració d’aquesta capella convida al
recolliment. En ella es pot celebrar la missa en la petita mesa d’altar amb una
assistència reduïda de fidels a l’entorn del celebrant. El Sagrari queda al
fons de la paret de la capella i és d’ònix,
La Sagristia és digna de veure una interessant rajola
catalana que compta amb més de quatre segles.
El campanar és de planta quadrada, té un finestral a cada
banda amb reforç al damunt, acaba amb coberta piramidal. Un fet que podem
destacar, es que les campanes són les mateixes que foren col·locades en una de
les etapes reconstructives més antigues, i malgrat els esdeveniments bèl·lics
de les passades centúries i els desgavells de la darrera guerra civil,
continuen dringant. Ningú no les va fer malbé.
La portada de l’esglèsia correspon a la reforma
verificada el segle XVII. És rectangular amb timpà triangular i dues pilastres
i esferes que surten del angles verticals. Al damunt, un rosetó i dues
finestretes laterals en el terrabastall.
El frontó es presidit per les imatges dels patrons de la
parròquia, Sant Quirze i Santa Julita.
La Rectoria – Amb tot el seu aspecte de típica masia, la
Rectoria és un edifici que ha tingut una gran incidència al poble.
L’any 1743 va ésser construïda sota el rectorat de mossèn
Petrus Sivil, com es fa constar a la llinda de la porta. Els esdeveniments
bèl·lics del passat hi deixaren constància de les jornades malastrugues que al
poble li tocà de viure. Durant la guerra de la Independència fou cremada per
l’exèrcit invasor, motiu pel qual, tornades les aigües a la seva llera, el
rector d’aleshores, mossèn Jaume Boadas, sol.licità llicència al senyor Bisbe
perquè la gent del poble pogués treballar algunes estones els fies festius per
treurer la inmundicia que hi ha dins dita casa, perquè de est modo se ahorrarà
molt gasto… La llicència fou concedida.
En la guerra del 1936 va ésser ocupada coma a local
social del sindicat, desprès s’habilita per a alberg de refugiats, i finalment
serví de quarter a les tropes republicanes.
Acabada la guerra tornà a complir les funcions pròpies de
rectoria, i l’anu 1962 es va transmetre l’exclusió tributaria dels terrenys que
l’envolten.
Actualment ha estat restaurada i alberga a part de la
rectoria, les dependències municipals.
***********************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50676
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20377
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quirze-de-campllong
***********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada