Seguidors

dilluns, 17 d’abril del 2017

Santuari de la Mare de déu del Coll - entre el terme de Susqueda i Osor

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Informació i descripció a:

que diu textualment:
El santuari de la Mare de Déu del Coll està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'alçada, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda.
El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El temple es conserva gairebé intacte. És d'una sola nau lleugerament trapezoïdal d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al centre. La coberta de la nau és de volta de canó apuntada i la de l'absis de quart d'esfera ametllada. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església. També hi ha la primitiva porta d'accés avui reconvertida en un finestral amb vitralls. La façana de ponent presenta un portal de tres arcs en gradació, al sobre una finestra de doble esqueixada i com a coronament un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tan sols un. 
L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes.
A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal. Aquesta gran construcció, que es tractaria de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.
L'hostal és una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva una talla romànica de la Verge i el frontal d'altar del segle XII, considerat una obra cabdal de la pintura d'aquesta època, i del qual es pot veure una rèplica al temple.
 

Notícies històriques:
El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer, segons una butlla del papa Climent III.
Al segle XV, el temple va decaure pels terratrèmols de 1427-1430, per la guerra contra Joan II i per les lluites remences.
Cap al 1480 fou abandonat.
Al segle XVI era regit per priors comendataris que no hi vivien i, el 1592, el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer.
El 1835, a causa de l'exclaustració, va extingir-se el monestir d'Amer i el títol prioral de Coll. Ara bé, des del segle XVII no residia cap monjo al Coll, i l'edifici s'havia arrendat a preveres o s'havia confiat a monjos beneficiats especials. Un any després de l'exclaustració, el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat. El 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral.
Entre el 1878 i el 1948 fou una parròquia rural. Des de llavors i fins el 1968, se n'encarreguen, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat els d'Osor.













































































































diumenge, 16 d’abril del 2017

Església de Sant Esteve de Tavèrnoles

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Informació i descripció a:

que diu textualment:
L'església de Sant Esteve destaca en mig de la població de Tavèrnoles. És una construcció d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestres de dobe esqueixada. En època barroca va ser ampliada amb capelles pel costat de tramuntana. El mur de migdia conserva la porta d'arc de mig punt tapiada. Exteriorment presenta decoració de tipus llombard d'arcs amb finestres cegues entre lesenes, a l'absis, que es prolonga al mur de migdia sota un fris de dents de serra. El portal de ponentés de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular. Damunt el portal hi ha la següent inscripció: 1728 SSTEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIDIT; E INTROVIT HOMO CVCOL. A la nau, prop de l'absis, s'hi adossa un esvelt campanr de torre de planta cuadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres germinades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris de dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.
Notícies històriques:
És una de les esglésies romàniques millor conservades de la comarca d'Osona.
Fou construïda pels vescomptes d'Osona cap el 1069 en un dels seus feus i fou reconeguda nou anys més tyard pel bisbe de Vic al vescompte Ramon Folc, el cual, en morir en mans dels sarraïns l'any 1086 la lliurà junt amb l'església de Sant Pere de Savassona a la canònica vigatana.
Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s'hi construïren capelles laterals , una de les quals fou abolida durant la restauració i s'hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
La primera làpida funeraria , pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d'agost de 1839.
La segona làpida correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l'any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordfeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.
Las altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes, els Cos i els Ruquet.


































Ermita de Sant Mer a Sant Esteve de Guialbes al terme municipal de Vilademuls

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Informació i descripció a:

que diu textualment:
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, de planta baixa i dos pisos. A la façana nord-oest té un porxo d'accés també cobert a dues aigües en cara que més baix. El parament exterior presenta nombroses obertures disposades de forma desordenada. Dins el porso s'hi ha construït un balcó o púlpit que tapa la porta d'accés. Molt modificat.
Notícies històriques:
L'ermita està dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment com Sant Mer. Segons documents de la cas Lleal d'Olives, ja en el segle XIII existía una ermita dedicada al sant. Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del nobre Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona. Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten de processó.