Seguidors

dissabte, 24 de juny del 2017

La Forestal - Maçanet de Cabrenys
l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: segle XX.
Casa situada a uns tres quilòmetres del poble. És una casa aïllada de planta baixa i pis amb paredat de carreus perfectament tallats. Destaca de la casa el porxo d'entrada que és terrassa al primer pis. La coberta d'aquesta casa és a dues vessants i destaca la testera a les façanes laterals que ès esglaonada.

Altre enllaç amb informació:









Forn de calç de La Forestal.

Fotos publicadas a:







Foto publicada a:




















divendres, 23 de juny del 2017

Menhir de la Pedra Dreta - Roc d'en Rotllan
Maçanet de Cabrenys - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Per accedir al jaciment, cal prendre la carretera GI-503 de Maçanet de Cabrenys a Tapís. Al punt quilomètric 12,6, passada la masia de can Pitxó, cal prendre el camí del mas Olivet, a l'esquerra. A 500 metres de la carretera, poc abans d'arribar al mas Olivet, trobem el jaciment a l'esquerra, en una petita esplanada. El jaciment és a l'esquerra d'un petit revolt de l'antic camí del Pas de les Llebres, al vessant oriental del massís de les Salines. Es troba en un terreny erm, pedregós, amb un entorn de bosc d'alzina surera i roures.

La Pedra Dreta és un menhir, citat per primera vegada per Joaquim Botet i Sisó, a l'any 1911. Poc després, Manuel Cazurro (1912) esmenta que el menhir es documenta des del segle XII. Anys més tard, Joan Solà (1978) l'inclou en un treball general sobre els menhirs de les comarques de Girona i Lluís Esteva (1979) el cita en el seu corpus sobre els monu­ments megalítics de l'Alt Empordà. Al cap d'uns anys, el Geseart el descriu en el cartell "Menhirs de l'Albera" de la sèrie L'Empordà a cop d'ull III, editat pel Centre Excursionista Empordanès (1987), i l'any següent en un llibre sobre el megalitisme de l'Alt Empordà (1988). Josep Tarrús i Júlia Chinchilla (1992) l'inclouen en un lli­bre sobre els monuments megalítics de les comarques de Girona i el mateix Josep Tarrús el torna a publicar al 2002. 

És un menhir molt popular, conegut també com a Roc d'en Rotllan i, com en altres casos, per la llegenda de la Pedra del Diable. La tradició explica que el diable havia fet un pacte amb una noia, que volia travessar el riu per anar a veure el seu amant. El pacte consistia en el fet que el diable es quedava l'ànima de la noia a canvi de cons­truir-li un pont sobre el riu de Ceret (el Tec) abans de la mit­janit. Per intervenció divina, davant el penediment de la noia, quan només faltava per col·locar-hi un bloc, un gall negre va cantar abans de la mitjanit i el diable va llençar aquesta darrera pedra des de l'aire a terra, on encara roman clavada.

Es tracta d'un menhir fet amb pedra de granit de la zona. Està orientat entre 270° oest i 90° est i mesura 2 m d'alçada per 0,7 m d'amplada i té un gruix d'entre 0,2 i 0,4 m. Els caires del menhir semblen repicats per acabar de donar-li la forma, i la cara sud té senyals de poliment artificial. Presenta una escotadura artificial, for­mada per repicat, en el terç superior del caire oest, que li dóna aspecte antropomorf o de "frare", com es diu popu­larment en altres casos similars (per exemple, el Roc del Frare d'Agullana). A la base, s'observen tres falques, ben cla­vades davant la cara nord, que permeten la seva implantació.

Sota l'escotadura, per la cara nord, hi ha una creu llati­na de 15 per 12 mm, i pel costat sud, una creu grega, de 10 per 10 mm, ambdues incises, amb traç fi i profund. Es tractaria, evidentment, de signes de cristianització d'època medieval o moderna.

Al seu entorn immediat no s'observen senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pogués relacionar. Per tant, es tracta d'un menhir aïllat.

Segons Josep Tarrús, el menhir de Pedra Dreta té una cronologia relativa prou àmplia, entre el neo­lític mitjà i el calcolític, és a dir, entre el IV i el III mil·lenni aC.
 

Altres enllaços amb informació i descripció:






Fotos publicadas a:












Molí d'en Robert 
Maçanet de Cabrenys - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: segle XIV.
Molí situat a dos quilòmetres i mig del poble, a l'esquerra de l'Arnera. Del molí tans sols es conserva l'estructura de l'edifici, així com el carcabà amb una volta de canó de carreus, ja que la resta ha estat rehabilitat i transformat en restaurant.

Altre enllaç amb informació i descripció:











Fotos publicadas a:






Fotos publicadas a:






Fotos publicadas a:
























Església de Sant Briç de Tapis
terme municipal de Maçanet de Cabrenys - Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
http://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Informació i descripció a:
que diu:
Èpoques: segles X / XVII-XVIII
Esglèsia de planta rectangular d'una sola nau amb coberta a dues vessants i aparell de pedra sense treballar a excepció de les cantonades. Un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt s'alça damunt el mur de ponent. Per altra banda l'única porta d'accés es troba en el mur de migdia, és allindada i l'element més remarcable el constitueix la ferramenta romànica que decora les batents de fusta. Tot i que a l'exterior cap element palesa una separació entre la nau i el presbiteri, a l'interior un arc ultrapassat de dovelles estretes i llargues, sostingut per pilastres rectangulars, adossades. Un altre arc de ferradura, en funció d'arc toral, divideix la nau en dues crugies. La forma ultrapassada també fou emprada a la volta que cobreix l'edifici, tota ella coberta de calç a l'igual que la resta de l'interior. 

Notícies històriques:
Un document de l'any 1362 esmenta la parròquia de Sancti Brici de Tapis. A finals del segle XIV figura també en els nomenclators de la diòsesi "Ecclesia parrochialis sancti Bricci de Tapies. La seva dedicació a Sant Briç resulta indicativa del culte que St. Martí ja rebia durant l'època romànica.Recordem aquí que St. Briç fou el bisbe que succeí al sant cavaller francés en la seu de Tours.
Les capelles laterals i la sagristia s'afegiren a la construcció entre els segles XVII-XVIII.

Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu:
S'esmenta en un document per primera vegada l'any 954, quan el comte Guifré de Besalú la va cedir al Monestir de Sant Pere de Camprodon.
No està clara l'estructura original del temple. Algunes fonts afirmen que el avui és la capçalera, originàriament va ser la nau i l'absis pre-romànic va desaparèixer. Fins el moment no s'han fet els estudis suficients que permetin confirmar o desmentir aquesta teoria.
El temple actual té planta rectangular, amb una sola nau de petites dimensions. La capçalera està coberta amb una volta de canó, curiosament molt més alta que la de la nau, també de canó. Aquest fet dóna un argument més als defensors de la teoria abans comentada. Dos arcs torals, lleugerament irregulars i adovellats , ajuden a sustentar la volta de la nau.
Dues finestres il.luminen el temple: una al mur oest i l'altre a l'est. La dels costat de ponent sembla que inicialment era d'un sol biax i posteriorment es va modificar. També sembla de factura tardana la que hi ha en la part alta de la capçalera. En canvi és molt més antiga la finestra, avui cegada, que podem veure en la part baixa de l'absis.
Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls i amb un petit arc entre tots dos. Va ser afegit amb posterioritat a la construcció de la nau.
La porta d'acés es troba en el mur sud. És de forma rectangular amb una llinda monolítica, possiblement és fruit d'una reforma. Malgrat tot, es conserva gran part de la forja romànica, a base de volutes cargolades.

que diu:
El lloc de Tapis (o Tàoies) és esmentat l'any 954 però la parròquia no surt documentada fins al 1362. L'edifici eclesial ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps, que n'han desfigurat l'aspecte original. Les estructures romàniques que sobreviuen semblen d'època molt reculada, potser del segle X. És un església de nau única i capçalera recta. A l'interior hi ha dos arcs, un arc toral i un arc triomfal que dóna entrada al presbiteri, ambdós lleugerament ultrapassats. La porta és posterior a l'obra original i conserva la seva ferramenta, de tradició romànica. Entre els segles XVII i XVIII hi van ser afegides dues capelles i un terrabastall damunt la nau. També es va construir un campanar de cadireta de dos ulls.









Fotos publicades a: