EL MOLÍ DE BORDILS o també Molí d'en Vinyals
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació,descripció i fotografies:
que diu:
Molí
fariner de tres grups de moles d'eix vertical cadascuna independents. Més tard
s'hi va acoblar una turbina que mou un grup fariner, construcció de voltes amb
pilars de pedra. Al molí de Bordils, originàriament hi havia quatre moles: una
(que encara està a la vista del visitant) per despellofar el blat, per llavors
poder-lo menjar, com l'arròs, i tres per triturar tot tipus de gra. És digne de
veure tota la complexitat de dispositius de ferro, fusta, conduccions, eixos,
politges, corretges... recollits sota les voltes dels baixos del mas, que fan
d'aquest conjunt una peça de museu, potser única a les nostres comarques. Ja el
seu homòleg gran (el de Campdorà) va ser desballestat i venut als parracaires,
i no en queda res, només les coses que per la seva grandària no han pogut ser
espoliades. A la part de dalt, al pis del mas, hi havia l'habitatge del
moliner, que quedava dividit en dues parts per una estada on anava a parar el
producte ja elaborat, convenientment destriat en farina de 1a i de 2a, segon
gros i segon petit. És en aquesta part que cal valorar els mecanismes que feien
aquest procés de destriar, una vegada el blat s'havia convertit en pols al pis
de baix. Així doncs, la farina procedent del blat s'havia d'anar a recollir a
dalt del mas, i per facilitar-ne el transport al pati per poder-lo carregar als
carros, hi havia una plataforma de fusta a l'escala per poder fer lliscar els
sacs fins a l'entrada. Ara bé, per fer el que s'anomena farinada, que no és res més
que farina procedent d'un altre gra que no sigui el blat de moro, tot el procés
es feia a baix.
Altres
denominacions:
Molí d'en Vinyals
Observacions:
La part que més es conserva és
allà on es troben les moles i les comportes (propietat de la comunitat de
regants de la Sèquia Vinyals).
Dades
històriques:
Al mas del molí no hi ha cap
pedra que determini la data de la construcció. Ara bé, segurament va paral·lela
a la construcció de la Sèquia Vinyals, que va ser construïda el 1748, amb la
finalitat de fer anar els molins de Campdorà i de Bordils. Va ser el 1750 quan
també es va utilitzar per al regadiu. Una de les moles va ser substituïda, en
acabar la guerra civil del 1936, per uns artefactes per fer pujar l'aigua del
canal fins a uns camps de la zona del barri del molí per poder regar, cosa que
no podria ser d'una altra manera, ja que aquests terrenys estan molt per sobre
del nivell de les aigües de la sèquia. Davant del molí trobem una caseta on
comença la derivació de les aigües de la Sèquia Vinyals cap a Juià.
Cronologia:
1748-1960
1748-1960
Altre enllaç amb informació,descripció i fotografies:
que diu:
Els
orígens del molí de Bordils, del qual no s'ha trobat l'any de construcció a cap
llinda, probablement s'han de relacionar amb la sèquia, perquè sense el curs de
l'aigüa no hauria pogut funcionar. A més, l'esment d'usos industrials que
apareixen en la primera concessió de la sèquia, de 1748, plausiblement es
referia a l'aigua per moure els molins de Campdorà i Bordils.
Cal destacar la importància del molí de Bordils, que, juntament amb la farinera de Campdorà, era l'únic molí permanent que hi havia en aquesta zona; tot i que en alguns pobles dels voltants hi havia petits molins de menor importància i moviment que no disposaven d'un cadal d'aigua fix i continu.
Tant la farinera de Campdorà com el molí de Bordils eren indústries destinades a la mòlta de gra. La tècnica dels molins era totalment hidràulica, amb l'aigua com a única font d'energia. Les diferents comportes que hi ha a la bassa del molí eren per conduïr l'aigua segons les moles que convingués fer funcionar. El molí de Brodils tenia quatres moles per moldre, una per espellofar el blat i les altres tres per moldre tot tipus de gra. Una d'aquestes tres moles va ésser substiuïda en acabar la Guerra Civil per uns artefactes per fer pujar l'aigua del canal fins als diferents camps de la zona del barri de Molí, que estan a un nivell superior al de les aigües de la Sèquia.
La farina resultant de la mòlta anava a parar al pis de dalt, on també hi havia l'habitatge del moliner, que, convenientment, separava la farina de primera i de segona, i el segons gros el petit. Per facilitar el transport des d'aquest lloc fins al nivell de terra, on esperaven els carros, hi havia una plataforma de fusta a l'escala, per on fer lliscar tranquil·lament els sacs fins a baix sense gaire esforç.
Actualment s'està duent a terme una restauració exhaustiva de l'edifici i el seu entorn.
Cal destacar la importància del molí de Bordils, que, juntament amb la farinera de Campdorà, era l'únic molí permanent que hi havia en aquesta zona; tot i que en alguns pobles dels voltants hi havia petits molins de menor importància i moviment que no disposaven d'un cadal d'aigua fix i continu.
Tant la farinera de Campdorà com el molí de Bordils eren indústries destinades a la mòlta de gra. La tècnica dels molins era totalment hidràulica, amb l'aigua com a única font d'energia. Les diferents comportes que hi ha a la bassa del molí eren per conduïr l'aigua segons les moles que convingués fer funcionar. El molí de Brodils tenia quatres moles per moldre, una per espellofar el blat i les altres tres per moldre tot tipus de gra. Una d'aquestes tres moles va ésser substiuïda en acabar la Guerra Civil per uns artefactes per fer pujar l'aigua del canal fins als diferents camps de la zona del barri de Molí, que estan a un nivell superior al de les aigües de la Sèquia.
La farina resultant de la mòlta anava a parar al pis de dalt, on també hi havia l'habitatge del moliner, que, convenientment, separava la farina de primera i de segona, i el segons gros el petit. Per facilitar el transport des d'aquest lloc fins al nivell de terra, on esperaven els carros, hi havia una plataforma de fusta a l'escala, per on fer lliscar tranquil·lament els sacs fins a baix sense gaire esforç.
Actualment s'està duent a terme una restauració exhaustiva de l'edifici i el seu entorn.
