CA LA SISETA

Hostalric - la Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Ca la Siseta a l'esquerre i al fons el Portal de Barcelona.

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=4&consulta=MCU0KzE3MDgzNCU=&codi=26778

que diu:

Època: segle XIX-XX

Descripció:

Edifici entre mitgeres situat al nucli urbà d'Hostalric, al carrer Major número 95, molt a prop del portal de Barcelona.
L'estructura de la casa és de planta baixa i pis, amb el teulat a doble vessant, desaiguat a les façanes principal i posterior (que dóna al Carrer Relliguer), que té, a la façana principal, el ràfec doble amb rajols de punta de diamant i una filera de rajols plans, i una canal formada a partir de teules que recullen l'aigua de la teulada que desaigua al carrer a través d'una canal que hi ha adossada a la façana. A la façana posterior també hi ha una canal que recull l'aigua.
A la façana principal, estucada (a la part inferior, per sota la finestra de la plana baixa), arrebossada i pintada de color groc, trobem, a la planta baixa, la porta d'accés a l'habitatge amb la llinda monolítica i els brancals formats a partir de carreus de pedra. Al costat dret de la porta, una finestra amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, protegida per una reixa de ferro forjat.
Al pis, dues finestres amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra.
A la façana posterior, dues finestres en arc de llinda a la planta baixa, i un finestral al pis. 

Notícies històriques:

Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Alguns habitants es van poder refugiar al castell, d'altres van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble.
Això explica que la majoria dels habitatges siguin posteriors.
Els carrers Ravalet, Raval, Major i la Plaça dels Bous són part del recorregut del Camí Ral. També es conserva una variant que segueix paral·lel a les muralles pel costat exterior i que fou utilitzat sobretot al segle XIX.
El Carrer Major s'estén des de la Plaça dels Bous fins el Portal de Barcelona. Durant l'època de la República el carrer s'anomenà Prat de la Riba. El setembre del 1939 tornà al seu nom original. Al llarg del carrer s'hi troben diverses cases pairals, construïdes sobretot a finals del segle XIX i principis del XX. 

ATENEU POPULAR D'HOSTALRIC

Hostalric - la Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MDgzNCU=&codi=26766

que diu:

Època: segle XX

Descripció:

L'edifici, de planta baixa i tres pisos (a cada planta, hi ha dos pisos), està cobert per un teulat a una vessant amb un ràfec de set fileres, desaiguat a la façana.
A la façana trobem, a la planta baixa, dos portals d'accés als habitatges, que tenen els arcs carpanells formats per dovelles de granit, i els brancals també de pedra granítica.
Al primer i tercer pis, que presenten la mateixa estructura, trobem dos balcons independents, amb la llosana de pedra i la barana de ferro forjat. Una porta amb llinda monolítica de granit i brancals també de granit, permet l'accés als balcons. Entre balcó i balcó, hi ha una finestra petita amb brancals, ampit i llinda de pedra granítica (situada aproximadament a l'altura de la barana. La ubicació de la finestra en el primer pis i el tercer és lleugerament diferent).
Al segon pis, dos balcons independents que s'aprecia que en origen havien estat un únic balcó, ja que hi ha una única llosana, i la barana de ferro forjat és la mateixa pels dos balcons, però el balcó original està compartimentat formant dos balcons.
A la façana, al costat esquerra i a l'altura del primer pis, trobem un escut. Aquest escut és l'escut dels Cabrera, damunt el qual hi ha una creu. Sobre aquests dos elements, un trencaaigües amb elements decoratius que semblen flors o estrelles. Aquest escut originàriament podria haver estat ubicat a la façana de l'antic hospital (Ca les Hermanes), que és l'actual CAP. Aquest hospital estava sota el benefici dels vescomtes de Cabrera, i això explicaria l'escut. La creu faria referència a l'hospital. 

Notícies històriques:

Originàriament l'edifici eren dues cases que es van unificar entre el 1970-1975 adequant-los com a habitatges. A la planta baixa s'hi trobava l'Ateneu Popular d'Hostalric, fundat el 1975 i dissolt el juny del 2006.
A la façana s'hi troba un escut provinent segurament de l'Hospital dels pobres, fundat l'any 1346 pels vescomtes de Cabrera, moment en el que també es pot datar l'escut.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Alguns habitants es van poder refugiar al castell, d'altres van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble.
Això explica que la majoria dels habitatges siguin posteriors.
Els carrers Ravalet, Raval, Major i la Plaça dels Bous són part del recorregut del Camí Ral. També es conserva una variant que segueix paral·lel a les muralles pel costat exterior i que fou utilitzat sobretot al segle XIX.
El Carrer Major s'estén des de la Plaça dels Bous fins el Portal de Barcelona. Durant l'època de la República el carrer s'anomenà Prat de la Riba. El setembre del 1939 tornà al seu nom original. Al llarg del carrer s'hi troben diverses cases pairals, construïdes sobretot a finals del segle XIX i principis del XX. 

ANTIC HOSPITAL DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Hostalric - la Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=MCU0KzE3MDgzNCU=&codi=33673

que diu:

Època: segles XIV // XIX-XX

Descripció:

Edifici entre mitgeres, situat al nucli urbà d'Hostalric, al carrer Major número 32.
L'edifici de planta baixa i dos pisos, està cobert per una teulada de teula àrab.
A la planta baixa, tres portals en arc rebaixat format per dovelles de pedra i brancals de carreus també de pedra.
Al primer pis, un balcó amb barana de ferro forjat i obertura amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra. Dues finestres just a sobre dels portals de la planta baixa, d'iguals característiques que la obertura del balcó.
Al tercer pis, tres finestres amb ampit.
La façana està arrebossada i pintada de color groc, amb un sòcol d'estucat a la part inferior. 

Notícies històriques:

Aquest edifici era l'hospital dels pobres, fundat el 1346 per part de Ponç Hug, comte d'Empúries i vescomte de Cabrera sota la protecció de la Santíssima Trinitat i Sant Pere Apòstol. Un escut dels Cabrera, situat a l'edifici de l'antic Ateneu del poble podria haver format part de la façana de l'hospital.
Anys més tard l'edifici va passar a formar part del patronat dels Ducs de Medinacelli, com a hereus del títol dels vescomtes de Cabrera.
El 1809 fou destruït durant la Guerra del Francès i reconstruït el 1855.
Un any després les Germanes Carmelites de la Caritat es van fer càrrec de l'hospital però quasi no van prestar servei per les desavinences entre el patronat i l'ajuntament que reclamava un apart de l'edifici per a instal·lar-hi dependències municipals. Finalment part del consistori s'hi traslladà el 1893 ocupant una part de l'edifici mentre que la resta servia d'hospital per a la gent tant del poble com de les rodalies.
Durant la Guerra Civil les germanes abandonaren l'edifici que s'anà deteriorant.
Part de la primera planta fou utilitzada com a local d'associacions juvenils i emissora de ràdio.
El 1984 començaren les obres per convertir l'edifici en un local per a la tercera edat.
Actualment és el CAP del poble. 

CAN VALLS

Sant Julià de Vilatorta - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://turismesantjulia.com/directory/listing/can-valls

que diu:

Can Valls és un edifici construït el 1792 i remodelat el 1890 com a casa d’estiueig. Va ser Miquel Pallàs i Sala (1876-1943) i el seu pare qui van planejar i executar aquesta remodelació donant a la casa un estil neogòtic, que es pot apreciar en les finestres, en el remat de coberta i en el tractament de l’arrebossat de la façana imitant una paret de pedres o totxanes. A l’igual que Ca l’Anglada, destaca la tipologia de petit palau urbà -amb origen del gòtic civil català – que caracteritza molts habitatges particulars construïts dins la trama urbana seguint el corrent modernista.

Altre enllaç amb informació:

https://osonatour.com/osona/vall-de-sau-collsacabra/sant-julia-de-vilatorta/ruta-per-sant-julia-de-vilatorta/les-obres-de-miquel-pallas.html

ALZINES DE L'ALBEREDA

Sant Julià de Vilatorta- Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta diu:

Alzines de grans dimensions, són uns arbres de la familia de les fagàcies, de capçada densa, fulles perennes de color verd fosc a l’anvers i piloses al revers. El seu full es l’aglà. Fa boscos densos, els alzinars a les contrades mediterrànies humides.

Están situades al costat de la Capella de Sant Roc i del mas l’Albereda.

No es tenen referències històriques d’aquestes alzines, però la seva vida va lligada a la del mas i la capella.

RECTORIA DE VILALLEONS

Vilalleons - Sant Julià de Vilatorta - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=54&consulta=MCU0KzA4MjIwNSU=&codi=23666

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

Antiga rectoria adossada a l'església per la part de migdia i de llevant. Presenta un portal adovellat, dos balcons al primer pis, un dels quals retalla part de les dovelles centrals del portal. Al segon pis s'hi obre una llinda de factura gòtica, i a la part dreta de la façana hi ha un cos que correspon a la sagristia i s'adossa a l'absis de l'església; les finestres d'aquell indret duen la data de 1776 i el nom de J.C. Les aigües vessen a aquest sector i a ponent. El mur de migdia té diverses obertures una de les quals presenta l'ampit decorat amb motiu geomètrics i una llosa a cada costat per posar flors. A ponent hi ha un altre portalet rectangular amb un porxo al damunt i un terrat que flanqueja els murs de l'església. Els ràfecs són fets amb lloses de pedra, mentre que els murs són de maçoneria, també hi ha elements de ressalt de pedra picada. 

Notícies històriques:

La rectoria, segons ens consta per la inscripció de les llindes, fou reconstruïda al s. XVIII (1776); data que coincideix amb les llindes de les altres cases del redós de l'església. Dèiem reconstruïda perquè es de suposar que anteriorment a aquesta data hi hauria haver una altra construcció utilitzada com a vivenda pel rector. És fàcil, també, que amb el saqueig de l'exèrcit francès de l'església de Vilalleons, l'any 1654, la rectoria sortís perjudicada. Segons els documents del mas Llopart, durant la reforma de l'església, hi devia haver de rector un tal Salvador Pujals (1747-1793). Actualment s'utilitza com a casa de colònies. 

CREU DE LA SANTA MISSIÓ DE VILALLEONS

Vilalleons - Sant Julià de Vilatorta - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació i descripció:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4MjIwNSU=&codi=23667

que diu:

Època: segle XX

Descripció:

Monument commemoratiu situat davant del portal de ponent de l'església de Santa Maria de Vilalleons. Damunt un basament de dues peces, una de les quals és motllurada, s'assenta un pilar de secció quadrada, amb els angles escairats i motllures a la part superior. Damunt s'hi assenta una pedra d'una sola peça, amb una piràmide truncada al damunt amb uns baixos relleus de formes antropomorfes a cada una de les cares, algunes de les quals estan molt deteriorades i són difícils de descriure. És culminada per una creu de ferro amb una inscripció que diu: "SANTA MISSIÓ 1962". És construïda en pedra i ferro, la pedra sembla tenir diferents llocs d'origen i la sembla més vella és la que correspon a la susdita piràmide.

Notícies històriques:

Com indica la inscripció aquesta creu commemora els actes realitzats per la Santa Missió a la dècada dels 60 del s. XX, molt freqüents a tota la plana de Vic. La diversa qualitat de la pedra ens fa pensar que s'hagin aprofitat elements d'altres èpoques tot i que no tenim cap document que ens ho confirmi.