Seguidors

dilluns, 3 de maig del 2021

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ 

PRATS DE LLUÇANÈS - (EL LLUÇANÈS) - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVIII – XIX

Descripció:

L'ermita de Sant Sebastià es troba situada sobre un turó, dominant la població de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una robusta església d'una sola nau amb creuer i absis carrat i amb una orientació NE-SO. Al centre s'alça una torre poligonal de 8 costats on s'hi obren dues petites finestres als costats nord i sud. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, tot i que presenta grans carreus ben treballats delimitant les cantonades. A la part esquerra s'alça un campanar de torre coronat amb coberta de quatre vents i amb quatre esvelts ulls d'arc de mig punt, un per costat, sense que conservin les campanes a l'interior. La façana principal parcialment arrebossada i orientada al nord-est, presenta una portalada d'arc de mig punt emmarcada amb curtes dovelles i amb pilastres de pedra adossades als costats, flanquejats per dos motius esculturats, que sostenen la motllura que ressegueix l'arc. A la clau de l'arc hi ha la data inscrita de 1801 dins una decoració de segell ornamental. Flanquegen el portal dues finestres: una de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i una de petites dimensions, a l'esquerra, a mode d'espitllera d'arc de mig punt emmarcada amb monòlits de pedra. A sobre del portal hi ha una fornícula, on s'hi ubica una moderna imatge de Sant Sebastià. La decoració de la fornícula reprodueix la decoració del portal. A la part superior i, seguint l'eix vertical, hi ha un rosetó emmarcat amb pedra motllurada i una imposta que separa el timpà, coronat per una pilastra apuntada i amb bola de pedra i una creu. En el timpà s'hi obre una petita finestra emmarcada amb pedra. A cada vèrtex de la teulada d'aquesta façana s'hi erigeix una curta pilastra apuntada coronada per una bola de pedra. Aquests elements també es repeteixen al capdamunt de la rampa d'accés a l'església, iniciant el mur de pedra que envolta l'església i que li dona un caràcter de fortificació. A la façana sud-est hi ha tres obertures disposades irregularment, totes elles emmarcades amb pedra. A la zona de l'absis, la façana sud-oest, només s'hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a la part superior, així com també només una obertura a la façana nord-est emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada.

Història:

La primitiva capella, que era una edificació de la primera meitat del segle XVII, al costat del mas que rep el mateix nom i que fou la casa dels ermitans, s'hauria originat arran d'alguna de les pestes que afectaren Prats a principis d'aquell segle. La capella en aquesta època era coneguda com Sant Sebastià del Puig. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix el nou temple, que havia quedat destruït per les guerres de començaments de segle XVIII. Les obres finalitzaren a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi va dir la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804. En la construcció hi havia participat tot el poble (hi anaven a treballar el diumenge sortint de missa) i s'hi havia celebrat rifes i obres de teatre per recaptar diners. També s'hi recolliren almoines entre la gent del poble i de pagès. El 1821 consta que fou un emplaçament de quarantena per la gent que volien entrar a Prats, com a mesura de precaució degut a la epidèmia de pesta groga que hi havia. El 1866 es va posar una campana nova i l'any següent es va reparar el campanar. El 1875 l'església es va fortificar en motiu de la tercera Guerra Carlina i l'any 1885 es posaren els retaules fets pel fuster Serra i hi portaren, en processó, les imatges de la verge del Remei i de Sant Pere màrtir. Cada estiu, començant a finals de juliol o primers d'agost, durant nou diumenges seguits, s'hi fa una concorreguda novena i, d'una forma fixa, s'hi celebra l'eucaristia un parell de vegades l'any.

****************************************************************************************

Al costat de l'església hi ha un monòlit en memòria dels soldats de l'exèrcit de la República que van ser ajusticiats per les tropes franquistes en aquests camps, les tropes del mal ara i sempre que encara avui perduren al Reino de España.


 En homenatge als soldats del XI i XVIII Cos de l’Exèrcit de la República i a tots els que van morir aquí defensant la justícia i la llibertat.

3 i 4 de febrer de 1939

 

En memòria d’aquells que van lluitar per la justícia i la llibertat.

Carena de Sant Sebastià, Prats de Lluçanès

30 d’octubre de 2005


 Les Fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès

El 3 de febrer de 1939, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. No hi va haver ni pietat ni justícia. Prop de 300 soldats de l’exèrcit de la República que defensaven la població van ser ajusticiats en aquests camps. Els vencedors van prohibir portar-los al cementiri i van obligar els veïns a enterrar-los en fosses.













Altres enllaços amb informació:








LA TORRE MALLA

PRATS DE LLUÇANÈS - (EL LLUÇANÈS) - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XX

Descripció:

La Torre Malla està situada al carrer Orient, just davant de l'inici del passeig del Lluçanès, en un punt cèntric del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici d'estil modernista de mitjanes dimensions, format per diversos volums d'alçades i teulades diferents, entre ells una torre, majoritàriament formats de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran amb maó delimitant les cantonades imitant carreus de pedra treballats i amb maó emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants en el volum que forma una torre i de doble vessant en la resta de volums. La façana principal, orientada al nord i al carrer Orient, i aixecada uns metres respecte el nivell del carrer, presenta dues parts diferenciades separades per cantonades diferenciades. A la part esquerra, que correspon a la torre, s'hi observa a la planta baixa un finestral emmarcat amb maó, amb dos parts decorades amb trencadís, una a l'extrem superior i l'altre a l'inferior, delimitades amb maó. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb maó i llinda d'arc rebaixat amb decoracions fetes amb el propi maó a la part superior. Just a l'esquerra d'aquest finestral, a la cantonada i inserida parcialment a l'edifici, hi ha una capelleta amb base octogonal que sustenta una imatge de Crist de pedra de poc més d'un metre. Aquesta capelleta queda aixoplugada per una teulada de doble vessant amb la part inferior decorada amb ceràmica de colors, amb l'extrem exterior decorat amb un gall metàl·lic del que penja una corda de ferro forjat amb decoracions vegetals a la punta. Al segon pis de la torre, separat per una línia de maons, s'hi observa una galeria formada per tres obertures emmarcades amb maó. A la part dreta de la façana hi ha, a la planta baixa, una porta emmarcada amb maó i un finestral decorat amb trencadís idèntic al de la planta baixa de la torre. Al primer pis hi ha dos finestrals emmarcats amb maó idèntics al del primer pis de la torre. La façana est també queda separada en dues parts. La part de la dreta correspon a la torre, i presenta una distribució idèntica que a la façana principal. La part esquerra, delimitada per pilars de maó, queda ocupada per una gran vidriera moderna que ocupa els dos pisos. La façana sud, queda separada en tres parts diferenciades. La part dreta és la continuació de la vidriera de la façana est, delimitada per un pilar de maó. La part central presenta una estructura simètrica amb una galeria al centre de la planta baixa, formada per tres obertures allargades d'arc rebaixat sustentades per dues fines columnes de pedra. Tot el conjunt està emmarcat amb maó, i té un arc rebaixat de descàrrega de maó integrat al mur de càrrega just a sobre de la galeria. A la part inferior de la galeria hi ha una part decorada amb trencadís i delimitada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, d'idèntica tipologia que la resta de finestres del primer pis de l'edifici; a les golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb maó al centre. La part esquerra de la façana presenta una finestra per pis seguint l'estil de la resta de l'edifici, és a dir, amb decoracions de trencadís a la planta baixa i decoracions amb maó al primer pis, tot i que en aquest cas ambdues finestres són més estretes que a la resta de l'edifici. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues més al primer pis, totes quatre seguint les respectives decoracions, idèntiques a la de la planta baixa i el primer pis de la resta de l'edifici. A les golfes hi ha una única obertura, de petites dimensions, emmarcada amb maó. Resulten destacables les diferents teulades de l'edifici, decorades amb teules de diferents tons i amb teules vidriades resseguint els careners i amb el ràfec decorat amb ceràmica de colors. A l'extrem superior de la teulada de la torre, el punt més alt de l'edifici, hi ha una figura de ferro forjat amb els quatre punts cardinals.

Història:

La Torre Malla es va construir a principis segle XX per a ser utilitzada com a segona residència per un advocat de Barcelona. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. 



FONT DE LA BERNADETA

PRATS DE LLUÇANÈS - (EL LLUÇANÈS) - OSONA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/









Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XX – any 1968

Descripció:

La font de la Bernadeta està situada a l'oest del santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a tocar del camí asfaltat que hi condueix i uns metres davant la seu dels bombers, quedant separat d'aquesta per la carretera BP-4653. S'accedeix a la font trencant a mà dreta des del camí que condueix al santuari. La font queda anunciada per un rètol davant la font. La font està formada per una estructura de còdols, totalment recoberta a la part superior per diverses plantes enfiladisses. A la part esquerra de l'estructura, de menor alçada, els còdols formen una pica sobre la qual en sobresurt l'aixeta metàl·lica, decorada amb la petxina de Santiago. A la part central de l'estructura, en una petita cavitat protegida per reixes de ferro, hi ha la imatge de Bernadeta. El voltant de la font queda ocupat per una petita esplanada de gespa on s'hi troben diversos bancs de pedra (alguns dels quals són llindes d'algun edifici reaprofitades), i una taula també de pedra, formada per una mola i el peu decorat amb còdols.

Història:

La font de la Bernadeta va ser construïda l'any 1968. Dos anys més tard, el 1970, s'hi va instal·lar la imatge de la Bernadeta.





dissabte, 1 de maig del 2021

CAL COMAS

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVII – any 1679

Descripció
Casa de notables dimensions amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, al carrer Major. La casa forma cantonada entre el carrer Major i el carrer Vic, al peu de la cruïlla dels antics camins Rals. És de planta baixa, pis i golfes sota teulada. Presenta una façana amb disposició simètrica, amb porta central i tres finestres al pis, d'obra en pedra i cantoneres, portes i finestres escairades. La porta principal té una llinda amb la inscripció FRANCEC MONPAR 1680, i té un arc de descàrrega sobre la llinda, fet en pedra a plec de llibre en forma d'arc rebaixat. 

Aquesta casa s'havia anomenat anteriorment Hostal d'en Vesa, Hostal de La Gavatxa, Hostal d'en Padrós. 

História:

Tal i com tenim documentada, la casa es va construir a finals del segle XVII al centre del nucli urbà i al peu del camí Ral. Es conserva un document sobre el projecte de construcció de la casa datat el 15 de juny de 1679, especificant que Francesc Monpar, pagès de Sant Fruitós de Balenyà, encarrega "fabricar una casa nova" a Ramon Casan, mestre de cases de Moià però procedent de Tours. El contracte especifica que en dos anys Casan aixecaria una casa al lloc de Collsuspina, dins la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, terme de Sant Andreu de Tona, concretant les característiques d'aquesta (ABEV, fons parroquial de Balenyà). Un altre document de 1687 és el rebut de pagament al mestre de cases. També es conserva un tercer document amb un dibuix de com havia de ser la façana de la casa, amb porta central, dos finestres al pis i finestres laterals, especificant les mides d'aquesta, i que finestres, l'escala i la pica havien de ser de pedra picada i les parets arrebossades. Sembla que la casa va fer d'hostal durant al menys dos segles.
El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).



CAL CAMPANER 

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Enllaç amb informació:
que diu:

Època: segle XVIII – any 1760

Descripció
Llinda de pedra de la porta principal de cal Campaner, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció 1760 inscrita i la superfície abuixardada. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.

História:

Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).

 

 

 

 



 CAL BARBER o CAL VILAFORT

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Inscripció GIASCINTO FALGUERAS 1686 i el crismó coronat per una creu a la part central.




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVII

Descripció
Conjunt format per dues cases actualment unides, de planta baixa i dos pisos cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. La façana presenta una estructura simètrica, amb dues portes fruit d'una recent rehabilitació, tot i mantenint algunes de les llindes i la ubicació de les obertures. La porta principal de la casa Vilafort conserva una llinda rectangular de pedra amb la inscripció GIASCINTO FALGUERAS 1686 i el crismó coronat per una creu a la part central de la inscripció. La llinda es troba recolzada sobre dos muntants de pedra i el conjunt presenta una motllura a la cara exterior de la obertura. Durant la rehabilitació es va trobar una llinda que en la cara interna tenia una talla d'una cara amb un forat a la boca, possiblement una gàrgola que no es va acabar instal·lant a la casa i que es va re-utilitzar. Els propietaris actuals l'han posat a la façana com a ornamentació.

História:

El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.