Seguidors

dimarts, 10 de juny del 2025

CASA AL CARRER MAJOR,17 DE BÀSCARA

BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Inscripció “Z7 7D 2(·) 1684”.

********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII-XVIII

Descripció:

Situada dins del nucli antic de la població de Bàscara, al tram inicial del traçat del carrer Major. Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars excepte les tres finestres obertes d'arc de mig punt de les golfes, bastides amb maons. La façana principal presenta el portal d'accés a l'interior situat a la banda sud del parament. Presenta els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda monolítica plana reformada, gravada amb la inscripció “Z7 7D 2(·) 1684”. Al costat, una finestra actualment empetitida bastida amb carreus, llinda plana i ampit motllurat, i una petita porta rectangular de maons, probablement oberta posteriorment. Als pisos hi ha la mateixa tipologia de finestres, tot i que les de la primera planta presenten refeccions en maó, i les del segon pis són de mida més petita. El parament de la planta baixa deixa vista l'obra, bastida amb còdols de pedra disposats en filades força regulars. La resta de la façana està arrebossada.

********************************************



CASA AL CARRER MAJOR,12 DE BÀSCARA

BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





Inicials MS i data 1895


***********************************************
Enllaç amb informació:

Època: final segle XIX

Descripció:

Situada dins del nucli antic de la població de Bàscara, formant cantonada entre el carrer Major i la travessera de l'Església. Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta plana i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta les obertures rectangulars, amb emmarcament arrebossat i guardapols superior, decorat amb un motiu ornamental central. A la façana principal destaca el portal d'accés, d'arc rebaixat adovellat i motllurat amb la clau destacada amb les inicials MS. La porta presenta una reixa de ferro datada amb l'any 1895, a la part superior. Als costats hi ha dues finestres balconeres amb una petita barana de ferro. Al pis hi ha un balcó central amb barana de ferro i, a banda i banda, dues estretes finestres unides pel guardapols. A la segona planta hi ha tres finestres, també amb barana de ferro decorada. La façana lateral presenta menys obertures, i més simples, que la principal. Ambdós paraments presenten el mateix tipus de coronament. Es tracta d'una cornisa sostinguda per mènsules motllurades, damunt la que s'assenta la barana d'obra que delimita el terrat de l'edifici. La construcció està arrebossada i pintada, amb dues motllures que recorren la divisòria entre les diferents plantes.

***********************************************



CASA AL CARRER GISPERT,12 DE BÀSCARA

BÀSCARA - L¡ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




Inscripció a la llinda de la porta

“17”, mig esborrada per la data de l'última reforma, 1946






Inscripció a la llinda 
Antoni Fabregas y Espolla 1845


******************************************
Enllaç amb informació:

Època: final segle XVIII

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Bàscara, en el límit amb el nucli antic de la població, delimitat entre els carrers Gispert i Parets. Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de quatre vessants i badalot central. Consta de tres crugies distribuïdes en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta les obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades amb carreus de pedra i d'altres amb els emmarcaments motllurats. A la planta baixa, el portal d'accés presenta dues dates gravades a la llinda, la de construcció de l'habitatge, “17”, mig esborrada per la data de l'última reforma, 1946. Als pis hi ha tres balcons exempts, amb els finestrals emmarcats amb pedra. De les obertures de la segona planta destaquen les dues finestres balconeres amb barana d'obra. La façana posterior presenta una galeria d'arcs rebaixats al primer pis, amb barana d'obra, i una terrassa descoberta a la segona planta, amb balustrada. A la planta baixa destaca un portal d'arc rebaixat adovellat al centre del parament. L'edifici està emmarcat pels laterals mitjançant dos cossos verticals, disposats a mode de torres. La façana està rematada amb una àmplia cornisa motllurada, sostinguda per mènsules de mida gran. La construcció està arrebossada i pintada.

Notícies històriques:

Casa bastida vers el segle XVIII dins del nucli antic de Bàscara, i reformada l'any 1946, tal com ho testimonien les dates que es documenten a la dovella central de la porta principal d'accés. La casa està delimitada a migdia pel carrer Parets, el qual coincideix amb l'antiga vall meridional, que formava part de l'antic recinte emmurallat de la vila del segle XIII.

******************************************

 

 

 



dissabte, 7 de juny del 2025

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BATET DE LA SERRA 

BATET DE LA SERRA - OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
















***********************************************
Enllaç amb informació:

L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra de Batet, a llevant de la plana d’Olot.

Època: segle XII – XVIII - XIX

Descripció:

El temple de Santa Maria de Batet és un edifici que ha patit profundes modificacions que n’han alterat l’arquitectura original. En el seu estat actual es fa molt difícil escatir les parts que es conserven de l’edifici primitiu i encara també la seva estructura. Amb tot, sembla molt clar, com a hipòtesi, que originàriament es devia tractar d’un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que encara es conserva, obert a la nau per un simple plec. Al cantó de tramuntana de la nau, que actualment és coberta amb una volta apuntada, es dreça el campanar de torre, que encara destaca per sobre el conjunt de les cobertes. Aquest correspon a l’obra original, i és una torre de planta quadrada amb tres pisos de finestres, sobre un alt sòcol, cec. El primer pis té una finestra senzilla, en arc de mig punt a cada façana, i el segon i el tercer presenten una finestra geminada a cada cara, amb la particularitat que els dos nivells són molt propers, de forma que l’arc de les finestres inferiors és a frec de l’ampit de les finestres superiors. Una coberta de teula, a quatre vessants, corona el campanar, que no presenta cap tipus d’ornamentació.

L’estructura original del temple fou profundament alterada per la construcció de capelles adossades als murs de la nau, que formen un nou conjunt de tres naus, i amb l’adossament d’una sagristia entre el campanar i l’absis que fou integrat en la nova estructura formal de l’església.

En el seu estat actual només podem assegurar que de l’església original es conserven l’absis, i el campanar. Aquest és la part més vistent, i presenta un aparell de carreus ben tallats i disposats molt ordenadament, en una disposició característica de l’arquitectura del segle XII garrotxí, moment en el qual cal situar-ne la construcció.

Història:

El document més antic que coneixem on és esmentada la parròquia de Santa Maria de Batet data de l’any 977 i es tracta de l’acta fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú. El comte bisbe Mir, artífex de la fundació, d’acord amb els seus germans Oliba i Sunifred, hi fa constar les propietats amb què dotà el nou cenobi, entre les quals s’esmenta, “… in parrochia sanctae Mariae de Batet… unum mansum quem vocant Gavalmac, quem habeo per alodium, sicut in nostra scriptura emptionis resonat”.

Amb posterioritat, per un instrument datat L’any 1000 que fa referència a les donacions atorgades pel comte de Besalú, Bernat Tallaferro, a la canònica de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú, anomenada més endavant de Santa Maria, sabem que entre les propietats cedides hi havia diversos masos situats dins la parròquia de Batet. Uns anys més tard, el 1020, el mateix comte llegà en el seu testament, a l’abadia de Sant Pere de Besalú, entre d’altres possessions, la tercera part dels drets de l’església de Santa Maria de Batet: “Et ad coenobium sancti Petri et sancti Primi qui est situs juxta castro Bisuldono… tertia parte de Ecclesia Sanctae Mariae qui est sita in Bated, cum decimis et primitiis et oblationibus fidelium…” Poc temps després, 1034, un personatge anomenat Durandus deixà també en testament al mateix monestir els delmes que posseïa a la parròquia de Batet. Encara dins l’onzena centúria es consigna una venda efectuada L’any 1078 per Pere de Batet, la seva muller Adela i llurs fills, al matrimoni format per Gonmar i Bidanella, d’un alou que tenien a la parròquia esmentada, en un lloc anomenat Ginabreda, per 10 sous de Besalú.

Les dades exposades permeten de suposar que el terme i la parròquia de Batet foren originàriament una possessió dels comtes de Besalú, els quals, mitjançant diverses donacions, l’anaren alienant a mans d’alguns cenobis, entre els quals el més important és, sens dubte, el monestir de Besalú. Tanmateix el fet que al segle XIV aparegui la vila de Batet sota la jurisdicció reial, fa pensar que la casa comtal de Besalú hi havia mantingut un cert domini i que devia passar al comtat de Barcelona quan es produí la unió entre les dues cases L’any 1111.

Al segle XIII, en una butlla del papa Innocenci IV datada L’any 1252 i a favor de l’abadia de Sant Pere de Besalú i on es confirmen les possessions d’aquest cenobi, consta, entre d’altres, sota la seva jurisdicció, l’església de Batet. d’altra banda els abats aconseguiren en aquesta època la senyoria alodial sobre les terres i nomenaren batlles de sac. Al final d’aquest mateix segle, en les relacions d’esglésies amb rendes pròpies que eren obligades a contribuir al sosteniment de les croades, figura, els anys 1279 i 1280, l’“ecclesia de Beceto” i “Baceto”, respectivament. (Cal suposar que la grafia d’aquests noms és, sens dubte, una transcripció errònia a causa de la similitud de les lletres c i t en l’escriptura del segle XIII, essent, doncs, molt probable que en el document original hi hagués escrit “Beteto” i “Bateto”.) Així mateix, L’any 1362, en el Llibre verd de la seu de Girona es fa esment de l’església de “Sancte Marie de Batheto”, la qual en els nomenclàtors de la diòcesi del final d’aquest segle és anomenada “Ecclesia parrochialis sancte Marie de Bateto”.

Sabem, d’altra banda, que el rei Pere III el Cerimoniós al novembre de l’any 1366 ordenà, a fi de finançar una expedició a l’illa de Sardenya, la pignoració de la jurisdicció reial de diversos castells i parròquies que posseïa dins el territori de Besalú, i també el mer i mixt imperi i els serveis d’host i cavalcada; entre les parròquies hi ha una referència a Santa Maria de Batet, la qual des d’aquest moment passà a formar part del terme de la baronia de Santa Pau. Pocs anys després, el 1397, el rei Martí I renuncià a favor d’Hug III de Santa Pau, a recobrar la venda feta pel seu pare Pere III L’any 1366, de manera que la parròquia de Batet quedà inclosa definitivament a la baronia esmentada.

Tenim notícia, gràcies a un inventari de béns i propietats datat el 1690, i fet redactar per Maria d’Oms i de Lanuça amb motiu de la mort del seu espòs, Ramon d’Oms i de Santa Pau, que al final de la dissetena centúria el lloc de Batet es trobava encara, entre d’altres indrets, sota la jurisdicció de la baronia de Santa Pau, la qual, segons el text de l’inventari, “se acostuma de arrendar a 160 dobles per any”.

Posteriorment, en la tercera dècada del segle XVIII, diversos litigis d’origen familiar per a la possessió de la baronia tingueren com a conseqüència el traspàs de tots els dominis d’aquesta al marquesat de Moja.

L’església parroquial de Santa Maria de Batet, malgrat el seu origen romànic, ha estat molt modificada a través dels temps. Sembla que la volta de la nau i altres parts de la construcció van haver d’ésser reconstruïdes al final del segle XV, possiblement a causa dels desperfectes causats pels terratrèmols; així la volta de la nau, de mig punt, fou reconstruïda amb una d’apuntada. També foren afegides a l’estructura originària del temple pels costats de tramuntana (any 1581) i de migjorn (any 1785) unes capelles laterals i la sagristia. El campanar romànic fou sobrealçat al segle XVIII. L’any 1857 la façana del ponent fou refeta en estil neoclàssic. l’església fou restaurada novament després de les destruccions de l’any 1936.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10341

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/esglesia-de-santa-maria-de-batet-olot.html?fbclid=IwAR208peRQ6skPwnzMKI0OjZN2YPvI-VPFiMWjAMAJanPOldNDPS2QlD77Yg

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/esglesia-de-santa-maria-de-batet-olot.html?fbclid=IwAR18EZNAiIgs0qc0qrxuxX_sK8yUV2OlrEtr0L2M_lzLk2MgozjxWa-_nzU

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-la-trinitat-de-batet-olot-garrotxa/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3291/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/221_SMariaBatet/SMBatet.htm

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=56&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1043&AUTOR=&BARRI=Batet+de+la+Serra&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

***********************************************

 

 







 

ESGLÉSIA DE LA TRINITAT  

BATET DE LA SERRA - OLOT - LA GARROTXA








************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII - XIII
Descripció:

El Santuari de la Santíssima Trinitat és un edifici que ha estat profundament transformat, i que conserva només alguns elements, com l’absis, encara identificables clarament. La seva estructura original sembla que era d’una nau. capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta nau fou ampliada lateralment, fins assolir una estructura de gairebé tres naus, amb dues capelles per banda, i allargada vers ponent, on la façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau, convertit posteriorment en una torre comunidor.

En el seu estat actual no podem establir gaires precisions sobre l’estructura i la datació, ni tampoc sobre temes com l’allargament vers ponent, que sembla força reculat a causa de l’ús d’un aparell de carreus ben tallats a la façana, que podrien ésser aprofitats de l’obra primitiva, que en aquest cas caldria datar al segle XII. 

Història:

El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263; amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de l’any 1310 parla d’un requeriment fet pel procurador de l’abat de Sant Pere de Besalú a Guillem de Camps, clergue d’aquesta església, a fi que no es presentés davant el bisbe de Girona tot al·legant que no estava subjecte a la seva jurisdicció. Malgrat que s’ignora la causa d’aquest afer, el que sí es deixa clar és la pertinença del santuari de la Santíssima Trinitat al monestir de Sant Pere de Besalú. Temps més tard, aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del final de la catorzena centúria com a “Capella sancte Trinitatis in parrochia de Bateto”.

Ja hem dit que el temple romànic primitiu fou reformat en època tardana, essent la més important de les modificacions la que tingué lloc al començament del segle XVIII, moment en què hom procedí a donar-li una estructura de planta de creu llatina.

El santuari de la Santíssima Trinitat es troba agregat a l’església parroquial de Santa Maria de Batet. S’hi celebren aplecs i romiatges molt concorreguts per la gent de la contrada.

************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10342

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/la-trinitat-de-batet-olot-la-garrotxa.html

https://www.artmedieval.net/castella/Trinitat%20de%20Batet.htm

https://caminantmareterra.wordpress.com/2022/01/16/trinitat-de-batet-batet-de-la-serra-olot/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3262/

https://elromanic.wordpress.com/2017/07/28/la-trinitat-de-batet-olot/?fbclid=IwAR05jE56ZwtUNJl46UuTIP4zKseVfn4hz2yaJ7ZmQ1qnzeDQsARlf2NXwZM

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=3824&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1043&AUTOR=&BARRI=Batet+de+la+Serra&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=



************************************************




ORATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA

BATET DE LA SERRA - OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Jaon Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












***********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

Petita ermita de planta quadrada (3 x 3 m), teulada a dues aigües i absis insinuat a la façana de migdia. A la façana nord es pot veure un porxo amb teulat a dues aigües, fet amb pilastres de rajols i la coberta sostinguda per bigues de fusta i plaques de fibrociment i teules. Aquest guarda la porta amb arc de mig punt, tancada per una reixa de ferro. El porxo data de l'any 1929, la capella fou restaurada per dins el gener de 1954 i per fora el novembre de 1951. L'interior es conserva de la mateixa manera que fa un segle el va veure Cèsar August Torras.

Notícies històriques:

Cèsar August Torras: "Oratori de la Sagrada Família, 620 m d'alçada. És una petita capelleta alçada fa pochs anys, en qual interior hi ha sols el lloch pera l'altar. Damunt d'aquest hi està representada la Sagrada Família, y als costats Sant Pere y Sant Isidre. Un reixat tanca la capella. Al celebrar-s'hi la missa, en els aplechs y festes marcades, els oyents estan a l'aire lliure y sols el celebrant resta cobert al peu de l'altar y dins l'oratori". p. 69.


Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 – 22 de juny de 1923)

**********************************

Altres enllaços amb informació:





**********************************