Seguidors

dijous, 29 de gener del 2026

ESGLÉSIA DE SANT FELIU

CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






El document més antic sobre el temple parroquial data de l'any 1024, en qué Sunyer Llobet, castellà de Cervià, féu donació perquè els mestres d'obres de Sancti Felicis de Celrano poguessin acabar la construcció del campanar. Anys després, el 1088, el bisbe de Girona Berenguer Guifred va fer donació d'aquest temple a la Canònica gironina juntament amb totes les propietats que li eren pròpies.
Així doncs, a l'inici del segle XI, Celrà disposava d'un temple romànic, segurament de tres naus i amb un imponent cloquer. Del temple d'aquesta època només se n'ha conservat una finestra de doble esqueixada i la pica baptismal i, amb algunes petites modificacions o ampliacions, la seva estructura bàsica perdurà fins al segle XVIII.
El temple fou embellit al llarg dels segles següents, i en les seves capelles laterals s'hi anaren construint diferents altars. L'any 1689 es va construir el retaule barroc de l'altar major, en el qual s'hi van instal·lar l'any 1696 dues imatges per guardar-hi les relíquies de sant Sixt  i sant Hou.
Al llarg del segle XVIII el temple es va anar reformant i modificant progressivament fins a arribar a l'edifici actual. L'obra fou culminada l'any 1803 amb l'acabament de la façana exterior, si bé el campanar no es va concloure fins al 1853.



***************************************

Enllaç amb informació:

La notícia documental més antiga que tenim sobre el temple parroquial de Sant Feliu de Celrà és de l'any 1024, quan s'esmenta en els escrits el temple de Sancti Felici de Celrano. Gràcies a aquest mateix document sabem que a inicis del s.XI Celrà comptava amb un temple d'estil romànic, segurament de tres naus, i que estava presidit per un imponent cloquer. Malgrat tot, pràcticament so s'han conservat restes d'aquest antic edifici, exceptuant una antiga finestra de factura romànica i l'antiga pila baptismal dels s.XI-XII.

El temple fou embellit en el segles següents i en les seves capelles laterals s'hi anaren construint diferents altars. Així, entre els s.XIV-XVI a l'església hi trobem els següents altars: altar Major (amb retaule anterior a 1420), altar de santa Maria, altar de sant Joan, altars de sant Sixt i sant Hou, i a partir de 1690, l'altar del Sant Crist.

L'any 1689, en ple s.XVII, es va construir el retaule barroc que va presidir el temple durant molts anys, en el qual, l'any 1696, s'hi van col·locar dues imatges de plata per guardar-hi les relíquies de sant Sixt i sant Hou.

Al llarg del s. XVIII es va anar construint progressivament en temple en la forma en què el podem veure en l'actualitat i anà perdent progressivament la seva fesomia Romanic-gòtica que l'havia caracteritzat durant segles.

Les obres començaren els anys 1731-1732 amb la construcció de les capelles laterals i van culminar l'any 1780, quan el nou temple parroquial va ser beneït per l'aleshores bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana.

L'obra d'aquest nou temple fou finalitzada l'any 1803 amb l'acabament de la façana exterior, si bé l'obra del campanar no va concloure's fins l'any 1853.

Aquest nou temple parroquial construït al llarg del s.XVII és d'estil renaixentista, de planta de creu llatina amb una cúpula semiesfèrica en el centre del creuer, sis capelles laterals, i amb una galeria que transcorre per bona part del primer pis del temple, un edifici que és coronat per un majestuós campanar.

Ja en ple s.XX, l'esclat de la guerra civil l'any 1936 va comportar la destrucció de l'antic retaule barroc de l'altar major i també de bona part dels retaules i de les imatges dels altars laterals, que eren el de la Divina Pastora, el dels Dolors, el de sant Isidre, el del Sagrat Cor, el del Roser i els de sant Josep i de sant Roc.

L'actual retaule de l'altar major, presidit per les imatges de sant Feliu i de sant Sixt i sant Hou, fou consagrat el 30 d'agost de 1964, època en que també van ser erigits els nous altars que presideixen les actuals capelles laterals, és a dir: el de la Puríssima, el dels Dolors, el de sant Isidre, el del Sagrat Cor, el del Roser i el del Sant Crist. Pocs anys abans, el 1956, s'havien col·locat en el campanar del temple parroquial les dues campanes que encara avui toquen les hores per a tots els habitants del poble de Celrà. 

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20937

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7448

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1500/1503_SFeliuCelra/SFeliuCelra.htm

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-feliu-celra-girones/#content

https://www.inspai.cat/Inspai/ca/arxiu/fitxa-imatge/51954/Interiror+de+l'esglesia+de+Sant+Feliu+de+Celra


***************************************



 






LA SÉQUIA VINYALS

BORDILS - CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






















Enllaç amb informació:

La Séquia Vinyals té els orígens en les concessions atorgades pel Reial Patrimoni a Mateu Viñals de Flaçà per a l'aprofitament de les aigües del riu Ter. La primera, del 21 de maig de 1748, permetia usos industrials i regs propis, i la segona, del 15 d'abril de 1750, el reg d'altres terres.

Aquestes concessions es van mantenir sempre dins del patrimoni de la família Vinyals de Flaçà. Actualment, aquest aprofitament pertany a la Comunitat de Regants dels Séquia Vinyals, que el va adquirir a José Luis Viñals i Gomes i Irene Gomes i Barbosa, el 20 d'agost de 1981.

La Sèquia Vinyals és una autèntica obra mestra d'enginyeria, si tenim en compte l'època en què va ser construïda. Suposa l'aprofitament hidràulic d'aigües públiques del riu Ter a Campdorà, amb la presa de derivació, el canal principal, els canals secundaris o regs mestres, les derivacions amb les seves obres de fàbrica, les comportes, les canonades, els grups d'elevació i altres accessoris.

La zona de regadiu de la Séquia Vinyals està formada per unes 804 ha aproximadament, de les quals se'n reguen 224 a Celrà, 305 a Bordils, 90 a Sant Joan de Mollet, 75 a Flaçà i 110 a Juià. Gràcies a la Séquia, aquesta zona de regadiu és una planúria plena de vida, amb extensions d'arbres fruiters, cereals, horta,  pollancres, plataners i vivers de plantes de jardineria i ornamentació reconeguts internacionalment.

Un dels episodis més importants de la història de la Séquia Vinyals es va produir arran de la guerra civil, l'any 1937, per fer el camp d'aviació de Celrà, es van haver de tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona situada en el límit dels termes municipals de Celrà i Bordils, amb màquines i animals van tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona, van aplanar el terreny i després van sembra-hi userda. L'any 1940, un cop acabada la guerra, van refer el regadiu i les parcel·les del sector, per refer els recs i repartir els caps entre els seus propietaris, es van basar en els plànols existents i en els senyals dels rec que encara es veien.






















***********************************************************

Altres enllaços amb informació:





***********************************************************