CAN TERRERS
N-152 km 35,5 / Av. Jacint Verdaguer
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XV
Descripció:
Conjunt d'edificacions al voltant d'un gran pati
rectangular, flanquejat al nord per la masia, a ponent per un noble pis amb
arcs de mig punt i al sud per la capella de Santa Maria del Camí. La masia
consta de planta baixa, pis i golfa. La coberta és a dues vessants. A la
cantonada que formen la façana principal i la façana nord hi ha una torreta de
planta circular. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les
finestres són quadrades i encerclades amb arc de pedra. La façana està
recoberta amb arrebossat de ciment.
Notícies històriques:
L'arxiu de Can Terrers és el més important de la
població, consta dels arxius de Can Casellas, Can Rosselló de Vall i el propi.
Hi ha una important col·lecció de pergamins i una rica biblioteca de llibres
antics. Es conserva el retaule gòtic de Santa Maria del Camí.
************************************
Enllaç amb informació de la capella de Santa Maria del Camí:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28822
Estil: romànic
Època: segle
XII
Descripció:
La capella de Santa Maria del Camí de dins la finca de
Can Terrers, molt a prop d'una vil·la romana, era el temple d'un antic cenobi
fundat al segle X del qual no en queda cap més resta. És d'una sola nau amb
planta rectangular i absis també rectangular coberta amb volta de canó seguit
lleugerament apuntat. L'absis, orientat a llevant, presenta una sola obertura
de doble esqueixada. A la façana de migdia destaca el portal de dos arcs en
gradació entre els quals hi ha una arquivolta de secció circular decorada amb
entrellaçat sostinguda per columnes amb capitells esculpits amb motius molt
variats. L'ull de bou de la façana de ponent i l'accés del mur de tramuntana
són afegits tardans. Conserva una làpida visigòtica decorada amb relleus
reaprofitada com a llosa sepulcral al segle X amb la inscripció de l'epitafi de
Quíxol, monja i germana d'Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les
Abadesses.
Notícies històriques:
Segons alguns indicis, el 921 s'hauria fundat en l'indret
un nucli monàstic dependent de Sant Joan de les Abadesses i regentat per la
monja Xixilona (Quíxol), germana de l'abadessa Emma. Les primeres notícies
documentals de Santa Maria del Camí daten de 945, provinents d'una inscripció
epigràfica conservada a l'interior de la capella. Al costat d'un sarcòfag del
segle XIII i en l'anvers d'una placa de marbre amb una estilització vegetal d'època
visigòtica es llegeix el següent epitafi (traduït del llatí): "Ací reposa
Quíxol, de bona memòria, consagrada a Déu i filla de Guifré, comte. Que Déu la
perdoni. Amén. La qual va morir 8 de les calendes de Març, de l'era 983; any de
l'encarnació del senyor 945; anys 8, regnant Lluís, fill de Carles, rei".
El mossèn Pau Parassols en unes notes al peu d'uns goigs editats el 1881 afirma
que, un cop morta Xixilona, els seus béns passaren al seu germà Sunyer, el qual
suprimí la vida monàstica a Santa Maria del Camí. Al segle XII es construeix un
nou edifici, el que ha arribat als nostres dies, però se'n desconeix el seu
funcionament. El segle XIII es té constància que Santa Maria del Camí era un
hospital de camí ral i que hi havia una comunitat de germanes i confrares
dirigida per la donada Beatriu. La vida monàstica de Santa Maria s'acabà
definitivament al segle XIV amb la visita del bisbe Ponç de Gualba el 1307 que
decidí la clausura del cenobi. L'any 2006 es va fer una campanya de control
arqueològic que només va trobar restes d'època contemporània. L'any 2007 se'n
va fer una altra, que de nou fou negativa. L'any 2017 es va fer una obra de
reforç per les esquerdes amb la col·locació d'una estructura tensora i també
una intervenció arqueològica que, altra vegada, fou negativa.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
