JOSEP MARIA CATAFAU RAMADÀ
(Caldes de Montbui, 7 de setembre de 1914 - Gusen, camp de concentració de Mauthausen 22 de novembre de 1941)
LLAMBORDA STOLPERSTEINE A L'AVINGUDA PI i MARGALL,103
CALDES DE MONTBUI
MEMORIAL DEMOCRÀTIC - BANC DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Al catàleg 2022 dels calderins deportats als camps nazis diu:
Nascut a Caldes el 7 de setembre de 1914, era fill de
Josep Catafau Martí i de Maria Rabadà Grimau. Tot i que al Registre Civil
apareix el nom de Josep, al padró i a la cèdula personal hi consta com a Josep
Maria. El cognom també el trobem transcrit com «Catapau» o «Catapan». Tenia
quatre germans: Jaume (mort a l’Ebre el 1938), Miquel, Maria i Frederic.
Exercia de conductor i era solter. Vivia al número 101 del carrer de Pi i
Margall de Caldes. S’allistà com a voluntari els primers dies de la Guerra
Civil i anà al front d’Aragó (sector d’Alcanyís) amb la Columna Macià-Companys.
Aquesta unitat passà a formar part de l’Exèrcit de Catalunya, primer, i de
l’Exèrcit Popular de la República, després, i combaté als fronts d’Aragó, del
Segre i, finalment, a l’ofensiva final contra Catalunya. Catafau passà a França
amb la retirada i fou internat al camp de Sant Cebrià, on tot indica que
contragué el tifus. El seu germà Frederic explicà als autors de La Guerra Civil
a Caldes 59 que no pogué sortir a temps del camp perquè els avals arribaren
massa tard i, per tant, fou militaritzat i enviat a una companyia de
treballadors: «Al cap d’un temps vam tenir notícies seves, perquè ens van
demanar els avals de dues persones que l’avalessin sobre la seva bona conducta.
Primer vam anar a veure unes famílies per demanar si volien firmar. Ens van dir
que sí, però, després, en recordar uns fets que havien tingut lloc durant els
primers dies de l’Alçament, quan el Josep Maria portava el taxi del Crivillés,
es van tirar enrere. Vam haver de buscar unes altres famílies —Plantada i
Grimau— que sí que van firmar els avals.
Ell es trobava aleshores al camp de Sant Cebrià i allà va
agafar el tifus». Catafau apareix a la Liste oicielle nº 34 de Prisonniers
français d’après les renseignements fournis par l’Autorité militaire
allemande,60 a partir de la qual sabem que havia estat fet presoner pels
alemanys al sector de Belfort (a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, no gaire
lluny de la frontera amb Alemanya i Suïssa) i enviat al frontstalag d’aquella
ciutat, quan era membre de la 8a CTE. De Belfort ingressà a l’stalag XI-B de
Fallingbostel amb el número de presoner 87440, i passà poques setmanes després
a Mauthausen, on arribà el 27 de gener de 1941: allà fou inscrit amb la
matrícula 6287 (en algun lloc s’indica erròniament la 6237). El seu periple
acabà a Gusen, on fou enviat el 8 d’abril; allà morí uns mesos més tard. Fou
registrat com el deportat número 11890 i en el moment del traspàs comptava
vint-i-set anys. En l’obra col·lectiva editada per la Foundation pour la
Mémoire de la Déportation, el Livre Mémorial, es dona informació valuosa sobre
els diversos combois que anaren a parar a Mauthausen. Pel que fa al del 27 de
gener de 1941, en el qual arribà Catafau, es diu: El darrer transport del mes
de gener de 1941 és, numèricament, el més important de tots els que arribaren a
Mauthausen. Duia 1.506 deportats que sortiren el 25 de gener de 1941 de l’stalag
XI B situat a Fallingbostel. Arribaren al camp el 27 de gener de 1941 i reberen
les matrícules entre la 3668 i la 6839.
Entre ells n’hi havia molts que havien estat fets
presoners en els departaments de Vosges i del Territori de Belfort, enviats a
l’stalag XI B després d’una detenció al frontstalag 140, a Belfort. Aquest
transport presenta, a banda de la seva mida, una segona particularitat que
resideix en la seva composició. En efecte, es constata la presència de 30
francesos, de 3 polonesos i d’1 rus. Els 30 francesos d’aquest transport foren
fets presoners especialment als departaments del Territori de Belfort i dels
Vosges, durant el mes de juny de 1940, quan combatien contra l’exèrcit alemany.
Considerats equivocadament republicans espanyols, seguiren el seu periple.
Altres foren arrestats a la mateixa època per represàlies, després de l’evasió
de presoners de guerra britànics, per exemple. D’aquests 30 francesos enviats a
Mauthausen amb un miler de republicans espanyols se sap que 29 foren alliberats
per gestions de la Creu Roja francesa, el mes de maig de 1941, i reintegrats a
l’stalag XI B després d’un viatge per Viena, Brün, Breslau, Hannover i
Lüneburg. La quasi totalitat d’aquests francesos deportats «per error» es
beneficiaren d’un llicenciament de captivitat i pogueren tornar a França. Els 3
deportats polonesos i el deportat rus pogueren beneficiar-se de les mateixes
disposicions i foren reintegrats de la mateixa manera a l’stalag XI B. Els
republicans espanyols d’aquest transport foren, doncs, en realitat, 1.472.
Entre ells, 1.079 trobaren la mort durant la seva deportació (71,6%), 932 a
Gusen i 112 gasejats a Hartheim.61 Josep Maria Catafau fou un d’aquests
republicans als quals, veiem, els condemnà no tenir l’empara d’un estat al
darrere, de manera que foren abandonats a la seva sort davant la duresa dels
camps de concentració i d’extermini nazis. Recuperem, altra vegada, les
explicacions del germà. Digué en l’esmentada obra sobre la Guerra Civil a
Caldes que «ja no en vam saber res més fins a l’acabament de la Segona Guerra
Mundial, quan, l’any 1945, un bufet d’advocats de París ens va enviar un
comunicat que deia que si volíem defensarien els drets de la meva mare per
haver mort el seu fill a Mauthausen. Sembla que a Sant Cebrià hi feia
fortificacions i que després ja el van agafar per portar-lo a Mauthausen, on va
morir junt amb un altre el mateix dia, el 22 de novembre de 1941. El meu germà,
junt amb un altre company, havia mort en un camp auxiliar que es deia Gusen, on
feien experiments amb les persones». Efectivament, segons el registre de
defuncions de Mauthausen/Gusen, morí a les deu de la nit del 22 de novembre al
mateix camp, on constava com a conductor («Kraftfahrer»); fou inscrit quatre
dies més tard. Era la víctima 5793 del llibre de defuncions iniciat el 29 de
maig d’aquell mateix any.
***************************************
Enllaç amb informació:
Identificació
