Santuari de la Mare de Déu de les Salines i font de les Salines a Maçanet de Cabrenys
l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Informació,descripció i fotos a:
que diu:
Època: Segles XII // XVII // XX.
Santuari situat a uns quatre
quilòmetres del poble. Aquest santuari és un conjunt de construccions
adossades, format per la capella, l'hostatgeria, el refugi i el pati.
L'església, de petites dimensions, és d'una nau de volta apuntada, seguida i
repicada; amb absis semicircular, orientada a ponent. Darrera l'absis se n'hi
afegí un altre; també semicircular, que fa la funció de sagristia. La portada
del forntis és d'arc de mig punt, adovellada. A la clau del seu arc hi ha
gravada la data 1687 i les inicials JVR. A sobre la façana s'alça el petit
campanar de cadireta d'un sol arc. Al mur de migdia de la nau, hi ha una altra
porta, romànica, amb docellatge, d'un arc que forma gradació. El timpà és
omplert amb carreuada. L'abis correspon a una reforma gairebé total del
santuari a finals del segle XVII. Bona part de l'hostatgeria també es féu a
finals del segle XVII.
Notícies històriques:
El 1275 la capella ja estava
acabada i s'hi instituí un capellà.
El 1384 Guerau de Cabrera va institutir el benefici de sant Nicolau a l'església parroquial, en el qual incloïa el manteniment de la capella.
A final del segle XVII la capella fou objecte d'una reforma quasi total.
El 1384 Guerau de Cabrera va institutir el benefici de sant Nicolau a l'església parroquial, en el qual incloïa el manteniment de la capella.
A final del segle XVII la capella fou objecte d'una reforma quasi total.
Altres enllaços amb informació i descripció a:
que diu:
La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del Puig de les Salines, a l'extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 kms. del nucli urbà.
La Capella o ermita es esmentada ja el 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d'hugonots assesinaren l'ermità i feren destrosses (trossejaren la Verge). El 1640 fou esculpida una nova imatge d'alabastre, i l'actual edifici correspon a una reforma de l'antic feta probablement al segle XII (una nau i absis semicircular, campanar de cadireta).
L'antiga casa de l'ermità i l'hostatgeria són a migdia, resguardats dels vents del nord, aquesta obra dels segles XVIII-XIX, funciona a l'estiu i part dels edificis son destinats a refugi del Centre Excursionista Empordanès de Figueres. El veïnat de les Salines de masies disperses es troba als vessants de la muntanya amb una població aproximada de 40 veïns.
que diu:
El santuari de les Salines està situat al massís del mateix nom, gairebé a tocar amb la frontera francesa. Per accedir-hi cal agafar una pista forestal que surt de Maçanet i pujar uns 13 kms. Es pot fer amb vehicles 4x4 i, amb algunes dificultats, amb turismes. Hi ha una altre camí, encara més dificultós, que surt de la Vajol.
El conjunt està format per l'església, l'hostatgeria i el refugi. L’església consta d'una nau coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis semicircular. Darrera l'absis se n'hi afegí un altre, també semicircular, amb funcions de sagristia. Hi ha dues portes. La més antiga, de mig punt, és a la façana de migdia i es pot considerar, malgrat la data tardana, de tradició romànica. La porta del frontis té gravada la data de 1687. D'aquesta època és també la capçalera.
Segons indica Pere Roura i Sabà, el nom prové de les lloses on es dipositava sal per al bestiar que hi pujava a pasturar. L'origen de la capella el trobem en un document de l'any 1271 en el qual el bisbe de Girona atorga permís a Mascarós d'Ortal, en representació de la gent de Maçanet, per edificar el temple. Sabem per un altre document que l'any 1275 ja estava enllestida l'obra i que el 1317 n'eren ermitans Ferrer Dauder i la seva esposa Guillema, de Ceret. Entre el 1680 i el 1690, es va construir un nou altar, la porta del frontis i es va reformar l'hostatgeria. A començament del segle XX es fan moltes obres de millora, mercès a Francesca Olivet i Sala. I de nou l'any 1942, després de la Guerra. L'any 1970 va ser restaurada.
El conjunt està format per l'església, l'hostatgeria i el refugi. L’església consta d'una nau coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis semicircular. Darrera l'absis se n'hi afegí un altre, també semicircular, amb funcions de sagristia. Hi ha dues portes. La més antiga, de mig punt, és a la façana de migdia i es pot considerar, malgrat la data tardana, de tradició romànica. La porta del frontis té gravada la data de 1687. D'aquesta època és també la capçalera.
Segons indica Pere Roura i Sabà, el nom prové de les lloses on es dipositava sal per al bestiar que hi pujava a pasturar. L'origen de la capella el trobem en un document de l'any 1271 en el qual el bisbe de Girona atorga permís a Mascarós d'Ortal, en representació de la gent de Maçanet, per edificar el temple. Sabem per un altre document que l'any 1275 ja estava enllestida l'obra i que el 1317 n'eren ermitans Ferrer Dauder i la seva esposa Guillema, de Ceret. Entre el 1680 i el 1690, es va construir un nou altar, la porta del frontis i es va reformar l'hostatgeria. A començament del segle XX es fan moltes obres de millora, mercès a Francesca Olivet i Sala. I de nou l'any 1942, després de la Guerra. L'any 1970 va ser restaurada.
Altres enllaços amb informació i descripció a:
http://ca.salines-bassegoda.org/cultura/santuaris/santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-salines-393.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada