CASA DE JAUME MIMÓ i LLOBET
CERDANYOLA DEL VALLÈS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola
del Vallès 17 de febrer de 1893 – 15 de febrer de 1964)
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: mitjan
segle XX
Descripció:
Edifici
entre mitgeres. Exteriorment presenta planta baixa i un pis, si bé a
la part superior de l'edifici, ocupant una part del terrat, hi ha una
altre cos de construcció d'època posterior. La coberta és de teula
a dues vessants amb el carener paral·lel a la línia del carrer. La
façana presenta a la planta baixa dues obertures rectangulars amb
emmarcament de maó. A la banda dreta del pis hi ha un balcó de la
mateixa tipologia, amb voladís de rajola i balustres de ceràmica
blava, sostingut per mènsules de maó. La façana està dividida
horitzontalment per dues línies d'imposta de maó i per rajoles
blanques i blaves. A la part superior hi ha les cambres d'aire i un
fris de maó, damunt del qual unes bigues de fusta sostenen el
voladís de teula. És interessant l'ús decoratiu del maó vist amb
rajola blanca i blava.
L’edifici
va ser bastit l’any 1930.
Enllaç amb informació de Jaume Mimó i Llobet:
que diu:
Jaume
Mimó i Llobet (Cerdanyola del Vallès 17 de febrer de 1893 – 15 de
febrer de 1964) va ser un historiador i polític català.
Jaume
Mimó i Llobet va néixer a Cerdanyola del Vallès el 17 de febrer de
1893. Historiador i polític, era fill d’Agustí Mimó Astort i
Maria Llobet Barcons. Vivia al carrer Sant Ramon, però passava
algunes temporades a la masia de Canaletes, de la família del
seu pare. Quan va acabar d'estudiar magisteri a Sabadell va
exercir de mestre a Súria i
després a Mollet, quan tenia 20 anys. Després va deixar la
docència per dedicar-se a l'ofici familiar: mestre d'obres. A més
es dedicava a escriure i publicava alguns textos en diverses
revistes. Es va casar amb Isabel Sarrablo i van tenir tres fills:
Maria Teresa, Maria del Pilar i Jaume. Va ser el primer alcalde
republicà (per ERC) de Cerdanyola del Vallès [1931-1933], però
més tard va esdevenir jutge municipal, al [1936-1939]. Ja havia
sigut jutge municipal l'any 1920 i quatre anys més tard es va
canviar per jutge suplent, lloc que va mantenir fins al 1930.
Amant de totes les expressions culturals, es va sentir atret per la
pintura i els llibres. Li agradava llegir. Un dia a la setmana
baixava a Barcelona, a la tertúlia d’Els Quatre Gats. Va ser amic
d'en Viladomat, l'escultor i va tenir contacte amb bons pintors
com en Manuel Humbert i
en Josep Gimeno. També va ser un col·leccionista infatigable.
El 15 de febrer de 1964 va morir a la seva casa de la plaça Sant
Ramon.
El 1948 va
publicar el seu primer llibre Guia
excursionista a les masies del terme de Cerdanyola,
i dos anys més tard va publicar el seu segon llibre Coses
de Cerdanyola.
El 1956va escriure un altre llibre "Les
fonts boscanes"
que estava en preparació per ser publicat quan va tenir lloc el seu
traspàs, però que va aparèixer entre 1965 i 1966 a la revista
Sardanyola. Un quart volum, Romiatge
a les ermites del terme de Cerdanyola,
estava en preparació i no va poder ser acabat. També havia començat
a treballar sobre el lloc de Valldaura i el castell de Sant Marçal.
Un altre treball va ser sobre les rajoles de mostra catalanes dels
segles XVI, XVII I XVIII. Va guanyar els "Jocs Florals de aterra"
l'any 1950. L'any 1960 va participar en la fundació de la "Revista
de Sardanyola".
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada