ERMITA DE SANT BALDIRI i CASA RECTORAL

SOLIUS - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació de l'ermita:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzE3MTgxMiU=&codi=7363

que diu:

Època: segles XV – XVII / XVIII

Descripció:

Ermita d'una sola nau amb capelles afegides i una capçalera amb coberta més baixa que la de la nau. La façana principal presenta una portada d'arc de mig punt, un òcul circular al damunt i un campanar de cadireta d'un sol ull. Al cos afegit en un dels extrems de la façana hi ha un altre òcul circular.
El parament és de pedra i resta amagat per l'arrebossat que recobreix totes les façanes.

Notícies històriques:

El conjunt de la casa rectoral i l'ermita de Sant Baldiri són datades per diversos historiadors dels segles XVII-XVIII, però algun autor ha indicat com a datació el segle XV i concretament la data 1464.

Al catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d'interès històric i artístic publicat per l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro diu:

L'origen de la primitiva ermita és documentada al segle XV, quan el castlà del castell de Solius, donà llicència a Pere Sabater per construir-hi una capella (1474). No seria fins al segle XVIII que s'iniciaren les primeres obres de la casa de la capella (1719), que es convertiria més tard -amb la reforma i ampliació de 1791- en una masia activa. L'any 1731, l'ermità Jaume Negret que residia a la casa i ermita, comptava amb més de 160 vessanes de terra.

L'actual església de tipologia popular barroca data del segle XVIII (1740); annexada al lateral de la capella, en el pati del sector sud-oest, hi ha situada la popular font del pelegrí. Amb la llei de desamortització, el Govern va vendre la finca a Bonaventura Madrenys, de Tossa (1856) qui edificà al cim d'una part de la masia, una nova casa per a ús de la seva família. Cap a 1890, aquesta casa va ser habilitada per a ús dels carrabiners del regne, per perseguir els contrabandistes de la zona.

Enllaç amb informació de la casa rectoral:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzE3MTgxMiU=&codi=7385

que diu:

Habitatge amb l'entrada principal afrontada amb l'ermita de Sant Baldiri, formada per dos cossos rectangulars disposats ortogonalment i de dues plantes d'alçada. Destaca un finestral realitzat amb totxo formant dues arcades. El seu parament és fet de maçoneria i arrebossat. Conserva diversos elements corresponents a diverses modificacions al llarg del temps.

Enllaç amb informació de la font de Sant Baldiri:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzE3MTgxMiU=&codi=7390

que diu:

Petita font de pedra amb una estructura similar a la d'un finestral gòtic, consistent en un arc conopial, sostingut per brancals, que emmarca un fris d'arcuacions cegues d'estructura trilobada.

 

Font de Sant Baldiri

Al catàleg d'elements d'interès natural publicat per l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro diu sobre una bassa prop de l'ermita de SantBaidiri:

Vora el camí, a 60m al sud de l'Ermita de Sant Baldiri hi ha una bassa artificial temporània amb un petit mur de pedra en un dels costats amb aigües clares, marges de pendent pronunciat.

Restaurada pel Grup de Natura Sterna a l'estiu de 2019.

No hi ha peixos, pel que té potencial per a la reproducció d'amfibis com gripaus, salamandra i tritons.

Entorn de sureda amb sotabosc de brolla de brucs. Vegetació perimetral escassa, autòctona i pròpia de basses temporànies mediterrànies

 Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10909

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/07/ermita-de-sant-baldiri.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-baldiri-solius-baix-emporda.html