FONT DELS LLEDONERS
LA SELVA DE MAR - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segles
XVIII-XIX // XX
Descripció:
Situada al sud del nucli
urbà de la Selva de Mar, a tocar el curs de la riera de la Selva, a la riba
esquerra, molt propera al safareig municipal.
Font pública situada dins del curs de la riera de
la Selva, amb un petit parc situat a la part superior de la riba esquerra. El
tram de rieral on es troba la font fou empedrat amb grossos còdols de riu. La
font està integrada per un gran mur arrebossat i encalcinat, que conté el
desnivell del terreny, als peus del qual es projecta el dipòsit cisterna,
ornamentat amb un senzill motllurat que dibuixa un frontó. A continuació hi ha
un llarg abeurador d'obra, en el qual raja l'aigua a través de diferents forats
o sobreeixidors. Una escala adossada serveix per pujar a l'amplia terrassa
superior, organitzada a dos nivells per bancs, baranes i murs.
Notícies
històriques:
"La Font dels
Lledoners" és famosa perquè forma part, juntament amb altres aspectes del
poble i de la rodalia de la Selva de Mar, del paisatge poètic de Tomàs Garcés,
escriptor arrelat a aquesta població des de la seva joventut.
S'anomena la Font dels Lledoners pels arbres
d'aquesta espècie que abans hi havia. Els tres de sobre la font eren
centenaris, potser mil·lenaris, i tenien una soca tan gruixuda que no podien
abraçar-la tres homes junts. No pogueren, però, resistir la persistent
tramuntanada que assotà el país el desembre de l'any 1931. La llenya posada a
subhasta valgué cent vint-i-cinc pessetes.
Encara queda un lledoner enfront la font, però no
tan vell ni de la talla dels desapareguts.
Avui ocupen el lloc dels vells lledoners tres
plàtans corpulents que tenen una alçària de més de vint metres. Dessota el seu
brancatge ombriu hom troba la cobejada frescor en els estius calorosos. Tenen
més de quaranta anys.
Referent a l'aigua, nascuda de dues deus
inesgotables, és molt fresca a l'estiu i tèbia a l'hivern.
Un adagi popular diu:
“De la Font dels Lledoners
el record no es fon mai més”
****************************************************
El poeta Tomàs Garcés i Miravet va ser l'autor del següent poema de la Font dels Lledoners:
http://www.endrets.cat/text/6739/la-font-dels-lledoners-ca.html
Mare de somnis, Font dels lledoners,
ombra I remor mesclades.
Els ocells hi trenaven els
seus tebis llorers
sota un cel de blavors
desmaiades.
Com una flor nedava el meu
esguard
en el llac dels teus ulls
-estel i llac alhora-.
La penombra de cap al tard
ens estrenyia de la vora.
L’alè de la muntanya
semblava perseguir
adeleradament la claror
fugitiva
i el lledoner, per espiar-nos,
obrí
els mil ulls negres de sa
fruita aspriva.
El banc de llosa i el cucut
llunyà
Nostre silenci d’aleshores
saben:
sentíem amb nosaltres la
terra sospirar
i pel riu sense vores els estels navegaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada