Seguidors

dimecres, 27 de gener de 2021

FONT DELS LLEDONERS

LA SELVA DE MAR - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 















****************************************************


****************************************************
Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XVIII-XIX // XX

Descripció:

Situada al sud del nucli urbà de la Selva de Mar, a tocar el curs de la riera de la Selva, a la riba esquerra, molt propera al safareig municipal.
Font pública situada dins del curs de la riera de la Selva, amb un petit parc situat a la part superior de la riba esquerra. El tram de rieral on es troba la font fou empedrat amb grossos còdols de riu. La font està integrada per un gran mur arrebossat i encalcinat, que conté el desnivell del terreny, als peus del qual es projecta el dipòsit cisterna, ornamentat amb un senzill motllurat que dibuixa un frontó. A continuació hi ha un llarg abeurador d'obra, en el qual raja l'aigua a través de diferents forats o sobreeixidors. Una escala adossada serveix per pujar a l'amplia terrassa superior, organitzada a dos nivells per bancs, baranes i murs.

Notícies històriques:

"La Font dels Lledoners" és famosa perquè forma part, juntament amb altres aspectes del poble i de la rodalia de la Selva de Mar, del paisatge poètic de Tomàs Garcés, escriptor arrelat a aquesta població des de la seva joventut.
S'anomena la Font dels Lledoners pels arbres d'aquesta espècie que abans hi havia. Els tres de sobre la font eren centenaris, potser mil·lenaris, i tenien una soca tan gruixuda que no podien abraçar-la tres homes junts. No pogueren, però, resistir la persistent tramuntanada que assotà el país el desembre de l'any 1931. La llenya posada a subhasta valgué cent vint-i-cinc pessetes.
Encara queda un lledoner enfront la font, però no tan vell ni de la talla dels desapareguts.
Avui ocupen el lloc dels vells lledoners tres plàtans corpulents que tenen una alçària de més de vint metres. Dessota el seu brancatge ombriu hom troba la cobejada frescor en els estius calorosos. Tenen més de quaranta anys.
Referent a l'aigua, nascuda de dues deus inesgotables, és molt fresca a l'estiu i tèbia a l'hivern.
Un adagi popular diu:
“De la Font dels Lledoners
el record no es fon mai més”

****************************************************

El poeta Tomàs Garcés i Miravet va ser l'autor del següent poema de la Font dels Lledoners:

http://www.endrets.cat/text/6739/la-font-dels-lledoners-ca.html

Mare de somnis, Font dels lledoners,

ombra I remor mesclades.

Els ocells hi trenaven els seus tebis llorers

sota un cel de blavors desmaiades.

Com una flor nedava el meu esguard

en el llac dels teus ulls -estel i llac alhora-.

La penombra de cap al tard

ens estrenyia de la vora.

L’alè de la muntanya semblava perseguir

adeleradament la claror fugitiva

i el lledoner, per espiar-nos, obrí

els mil ulls negres de sa fruita aspriva.

El banc de llosa i el cucut llunyà

Nostre silenci d’aleshores saben:

sentíem amb nosaltres la terra sospirar

i pel riu sense vores els estels navegaren. 


Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona 9 d'octubre de 1901 - 16 de novembre de 1993)


Cap comentari:

Publica un comentari