PEDRA DRETA DEL MAS ROQUÉ o MENHIR DEL MAS ROQUÉ
RABÓS D'EMPORDÀ - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent fins a Calcolític (
-3500 / -1800
Tipus de
jaciment: Lloc d'enterrament
Complements menhir
Dimensions:
3,60 m alçada total. 2,5 m
alçada externa. 0,76 m amplada. 0,35/0,55 gruix.
Descripció:
Es tracta d'un menhir de
pissarra situat cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític. Segons
el Geseart (TARRÚS; BADIA; BOFARULL; CARRERAS i PINERO:1988) aquest menhir està
documentat com a Pedra Fita i Pedra Dreta des de principis del segle XVII
(1615). Manuel Cazurro (1912) el cita per primer cop com a menhir prehistòric.
L'any 1934, Isidre Macau el va publicar amb un dibuix, i ja l'anomenava Pedra
Dreta del Mas Roque o Roquer. Joan Amades, l'any 1941, en publica una llegenda
encara vigent a la rodalia, segons la qual la part enterrada arriba fins a
tocar el mar, i per això si es posen les orelles damunt seu es poden sentir les
onades del mar i saber si està encalmat o esvalotat. També es deia que la pedra
era a vegades humida a causa del seu contacte subterrani amb el mar. No s'ha
realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i no s'observen restes de
materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir, ni
senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pogués relacionar.
Es una pedra fal·liforme de 3,6 m d'alçada màxima
i una amplada de 0,76 m. Al seu extrem superior hi ha un forat circular d'1 cm
de diàmetre per 2 cm de fondària. Possiblement servia per clavar-hi una creu de
ferro, avui dia desapareguda, com les que es posaven durant els segles XVI-XVII
per tal de cristianitzar els monuments megalítics.
A partir de la interpretació de Josep Tarrús
(2002) i tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera,
s'ha de donar una cronologia àmplia, entre el neolític mitjà i el calcolític,
per a la implantació d'aquest menhir, és a dir, entre el IV i el III mil·leni
aC.
L'estat de conservació del jaciment és regular,
atès que, tot i que continua dempeus, està força inclinat cap al sud-est i
presenta zones amb llesques, però no sembla que estiguin prou avançades com
perquè se'n desprenguin a curt termini.
Altres enllaços amb informació:
http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/menhir-del-mas-roque-alt-emporda.html
http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17143005.html
********************************************************************
Molt a prop hi ha una barraca de pedra seca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada