Seguidors

dilluns, 15 de març de 2021

 PEDRA DRETA DEL MAS ROQUÉ o MENHIR DEL MAS ROQUÉ

RABÓS D'EMPORDÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












Enllaç amb informació:


que diu:

Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent fins a Calcolític ( -3500 / -1800

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Complements menhir

Dimensions: 3,60 m alçada total. 2,5 m alçada externa. 0,76 m amplada. 0,35/0,55 gruix.

Descripció: Es tracta d'un menhir de pissarra situat cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític. Segons el Geseart (TARRÚS; BADIA; BOFARULL; CARRERAS i PINERO:1988) aquest menhir està documentat com a Pedra Fita i Pedra Dreta des de principis del segle XVII (1615). Manuel Cazurro (1912) el cita per primer cop com a menhir prehistòric. L'any 1934, Isidre Macau el va publicar amb un dibuix, i ja l'anomenava Pedra Dreta del Mas Roque o Roquer. Joan Amades, l'any 1941, en publica una llegenda encara vigent a la rodalia, segons la qual la part enterrada arriba fins a tocar el mar, i per això si es posen les orelles damunt seu es poden sentir les onades del mar i saber si està encalmat o esvalotat. També es deia que la pedra era a vegades humida a causa del seu contacte subterrani amb el mar. No s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i no s'observen restes de materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir, ni senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pogués relacionar.

Es una pedra fal·liforme de 3,6 m d'alçada màxima i una amplada de 0,76 m. Al seu extrem superior hi ha un forat circular d'1 cm de diàmetre per 2 cm de fondària. Possiblement servia per clavar-hi una creu de ferro, avui dia desapareguda, com les que es posaven durant els segles XVI-XVII per tal de cristianitzar els monuments megalítics.

A partir de la interpretació de Josep Tarrús (2002) i tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar una cronologia àmplia, entre el neolític mitjà i el calcolític, per a la implantació d'aquest menhir, és a dir, entre el IV i el III mil·leni aC.

L'estat de conservació del jaciment és regular, atès que, tot i que continua dempeus, està força inclinat cap al sud-est i presenta zones amb llesques, però no sembla que estiguin prou avançades com perquè se'n desprenguin a curt termini.

Altres enllaços amb informació:

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/menhir-del-mas-roque-alt-emporda.html

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17143005.html

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=RAB%C3%93S&page=1&pos=7

********************************************************************

Molt a prop hi ha una barraca de pedra seca.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada