ROCS D'EN SARDINYÀ
VILASSAR DE DALT - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
No he pogut trobar cap plafó on indica el lloc exacte de les roques si es que hi és. Segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, en aquest lloc es troben les roques, et aquí unes fotos de les moltíssimes roques que es troben al lloc i que conformen un paisatge admirable.
El jaciment es basa en una agrupació de blocs granítics
que tanquen una habitació de tendència circular d'uns 20 m. de diàmetre,
ubicada en una petita elevació del terreny que domina els camps propers. La
primera intervenció al jaciment fou efectuada per J. Ventura, qui exhumà tres
raspadors de sílex del neolític antic i diversos fragments de ceràmica cardial,
a més, d'una cavitat que es trobava al damunt d'aquest tancat recuperà dues
destrals de basalt, força rudimentàries, d'uns 10 cm. de llargada.
Posteriorment V. Valdellou de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la
Universitat de Barcelona, hi excavà una rasa de 0'5 m. x 1'7 m. orientada E-O,
on documentà un estrat de terra vegetal que s'internava per les esquerdes de la
roca. Els materials apareguts durant aquesta intervenció foren; ceràmiques
cardials, llises i amb cordons impresos, i indústria lítica representada per
quatre peces retocades i 16 esclats i làmines, juntament amb una destral de
basalt, una destral de diorita, dues masses de molí i un peça polida dubtosa.
Finalment Pau Ubach intervingué a 4 m. del tancat, on s'exhumaren dos fragments
de ganivet i un fragment de sílex negre, una peça de basalt, semblant a una
destraleta però acabant en punta, dos raspadors de sílex, tres fragments de
sílex atípic i una destral de fibrolita. Aquest roc, malgrat l'oposició ferma
d'en Jaume Ventura i Pau Ubach fou destruït per extreure'n pedra. Sembla ser
que els picapedrers donaren a J. Ventura una destral de bronze i un fragment de
vaset de ceràmica espatulada que hauria sortit dins d'una escletxa, en trencar
una de les pedres. Per les característiques del jaciment i els materials
apareguts pot establir-se l'existència d'un assentament o lloc d'habitació,
sense cap mena d'estructura conservada, amb una cronologia del neolític antic
amb una possible perduració cronològica de llarg abast. La visita a l'indret
permet constatar la destrucció parcial del jaciment per efecte dels
picapedrers. Encara avui són ben visibles les impromptes de les màquines
d'extracció a les roques. La intervenció arqueològica d’urgència (2012) al
jaciment del Rocs d’En Sardinyà ha permès documentar la gran degradació del
lloc deguda a l’explotació industrial del granit entre els anys 60 i 80 del
segle XX. Per les descripcions antigues (Baldellou, 1972; Ubach, 1994) del lloc
podem saber com en aquest punt s’hi localitzaven grans masses de granit que podien
formar petits abrics (segons l’explicació d’Ubach hi hauria una cavitat força
gran), entre les quals es localitzà el material ceràmic amb decoració cardial,
la indústria lítica i la destral de bronze. El sondeig realitzat als anys 70,
que difícilment es pot ubicar en el lloc on es dugué a terme, aportà dades pel
que fa al contingut de material pertanyent al neolític antic en l’estrat que
ells anomenaven vegetal. En l’estudi portat a terme per Baldellou, s’assegurava
que en el lloc només s’hi documentava un moment d’ocupació situat al neolític
antic, i que amb el sondeig quedava esgotat el jaciment. Amb la intervenció
actual hem pogut constatar la presència de materials atribuïbles a altres
cronologies. Malgrat no conservar-se cap estrat sense remocions i intrusions
modernes, podem constatar que aquest paratge s’ha ocupat en diferents moments
des de la prehistòria: el neolític antic, el bronze inicial, època ibèrica i
romana, època moderna. No podem saber el tipus d’ocupació o activitat que es
dugué a terme en aquest lloc, ja que no s’ha pogut documentar cap tipus
d’estructura, ja fos construïda o excavada. Però l’activitat humana en el lloc
queda constatada. L’ocupació prehistòrica quedava ja palesa en les actuacions
antigues i en els materials recollits a laprimera meitat del segle XX. No
obstant es feia referència als materials amb decoració cardial atribuïbles al
neolític antic però no hi havia cap notícia de materials més moderns
(exceptuant la destral de bronze). Malgrat tot, la funcionalitat funerària dels
diferents abrics de la zona en època "eneolítica”, mostrava la continuïtat
d’ocupació d’aquesta zona des del neolític antic. En el proper turó de Rumpons
s’identificava un possible assentament ibèric. La intervenció que s’hi dugué a
terme l’any 1982 identificà materials medievals i se’n descartà una cronologia
antiga. L’únic fragment de ceràmica localitzat en la intervenció arqueològica
d’enguany que pertany a aquest moment cronològic (època ibèrica), juntament amb
les ceràmiques comunes d’època romana només ens poden mostrar que en un lloc
ben proper s’hi localitzaria algun tipus d’assentament d’aquesta època. La
propera ermita de Sant Salvador de Can Boquet, que segons diferents autors
pertanyeria a un moment pre-romànic (època romana tardana) i els materials
localitzats a l’entorn d’aquest mateix mas (Coll, 2003), mostrarien la possible
localització en aquest indret de les planes d’en Boquet d’un assentament tipus
vil·la (Ruestes, 2002) La localització del paratge, en un pla ben comunicat
entre la costa i l’interior, hauria afavorit l’ocupació del lloc des d’èpoques
prehistòriques.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocs-den-sardinya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rocs_d%27en_Sardiny%C3%A0
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada