CONJUNT ARQUEOLÒGIC i MONUMENTAL DE SIDILLÀ
ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ
EDIFICI DE L'ESGLÉSIA o TEMPLE FUNERARI DE SANT SEBASTIÀ
FOIXÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El conjunt arqueològic i monumental de Sidillà, format
per l’església de Sant Romà, pel poblat i per l’edifici dit de Sant Sebastià, s’estén
sobre el turó de roca del Puig Margodell. Aquest indret, que en l’antiguitat estava
vorejat per estanyols i per la plana d’inundació del riu Ter, avui es troba
cobert per sorres i per un dens bosc de pins, roures i alzines. El nom del lloc
deriva d’un antropònim llatí (nom d’un antic propietari) escrit amb diverses
grafies: Sidilianum, Siciliano, Ciziliano, Scidilan o Cidiliano.
Els edificis altmedievals que veiem es construïren
directament sobre la roca natural o reurilitjan estructures anteriors d’una
vil·la romana. Els canvis del curs del Ter, ja antics, però intensos des del
segle XII fins a principis del XIV, van provocar la formació d’importants
sediments sorrencs. L’arenà començà a cobrir el poblat, i els habitants de
Sidillà -en la seva fallida lluita contra la duna- es traslladaren a Sant
Llorenç de les Arenes. Però la memòria del lloc es va mantenir ven viva i
alguns individus continuaren essent enterrats al bell mig de les sorres fins
que, a finals del segle XIX, es plantaren pins i matolls per fixar la duna.
Durant els anys vuitanta del segle XX s’hi van portar a terme unes primeres actuacions: l’església i el poblat es van desenterrar parcialment, i es va fer una consolidació d’urgència a la volta. El conjunt quedà abandonat fins al 2014, moment en que s‘iniciaren els treballs de recuperació arquitectònica i arqueològica. Des de llavors, en aquest espai natural de gran bellesa s’han desenvolupat diverses campanyes d’excavació i de consolidació d’un dels conjunts més emblemàtics per al coneixement de l’hàbitat i la xarxa parroquial de Catalunya a l’entorn de l’any 1000.
*****************************************
L’església està orientada en sentit est-oest. és de
planta rectangular, de 17,34 m de llargada per 5,36 m d’amplada, amb una
capçalera quadrangular, i està construïda amb maçoneria lligada amb morter i
coberta amb volta de canó a la nau i a l’absis.
El lloc de Sidillà s’esmenta per primera vegada en textos
medievals de finals del segle X. En el testament del clergue Bernat Belel
(1065) s’hi fa referència com a parròquia de Sant Romà. El clergue manifesta el
desig de ser-hi enterrat i dona les seves propietats a la seu episcopal de
Girona, el bisbe de la qual era, aleshores, Berenguer Guifré, que professava
veneració per Sant Romà.
Les excavacions arqueològiques confirmen dos moments
constructius. La primera església, del segle VIII o anterior, era tal com la
veiem avui dia, però estava pavimentada amb morter continu tant a la nau com a
l’absis. És en aquest absis on es va trobar una caixa de relíquies buida, just
sota el lloc que ocupava la taula de l’altar. Al voltant dels segles X – XI es
produí una importat remodelació litúrgica de l’interior que es concretà en
diverses actuacions: disposició d’una nova pavimentació de lloses; construcció
d’un banc per als fidels al voltant de la nau; sobreelevació de l’absis;
ampliació del santuari amb la creació d’un anteabsis per al clergat i
delimitació d’aquest anteabsis amb una estructura transversal; tancament de les
portes nord i sud; i obertura de la porta oest que dona accés a l’església.
Les excavacions dutes a terme fins avui han posat al
descobert nombroses sepultures d’adults i d’infants, algunes anteriors a l’any
1000, així com un banc adossat contra el mur de la façana oest que servia per a
la preparació dels morts. Als nivells de rebliment hi ha aparegut un diner de
tem de Jaume I, emès a Barcelona el 1270, que confirma que el lloc era
freqüentat en la segona meitat del segle XIII, encara que l’últim text conegut
que esmenta Sidillà com a parròquia data del 1221. El lloc torna a ser visitat
al llarg d la primera meitat del segle XX i es redescobreix als anys seixanta.
A l’exterior, les estructures construïdes contra l’església,
a l’oest i al sud, són espais d’un petit mas, amb funcions agrícoles i
ramaderes, d’època postmedieval i anterior a mitjan segle XIX.
El projecte arquitectònic de recuperació ha valorat l’originalitat
de les restes. La intervenció que s’hi ha fet ha previst el manteniment dels
murs, dels morters i dels volums. La coberta, pensada com a element protector
independent i clarament nou, protegeix l’edifici i preservà la part superior
dels paraments. S’han consolidat els paviments i les parets i s’ha obert la
porta original de la façana sud per facilitar-ne la visita.
***********************************************
POBLAT
El poblat se situa a tocar de l’església per la banda
nord. Està format per una trama de quinze espais amb una superfície de 612 m2.
Es desconeix la seva extensió total , però, sens dubte, ocupava tot el Puig
Margodell. Aquest poblat va ser desenterrat els anys vuitanta i posteriorment
va quedar en estat d’abandonament.
Les excavacions arqueològiques del 2016 han permès
detectar una fase d’ocupació consistent en una necròpolis anterior a la
construcció de l’església, amb una tomba monumental just a tocar del mur
nord-oest de la seva façana. Tant al peu d’aquest edifici com a sota de les
estructures del poblat apareixen sepultures. En un moment indeterminat es
remodela el gran espai situat al nord de l’església, en relació amb el tancament
de la seva porta septentrional (al voltant dels segles X – XI). A partir de llavors
es construeix el poblat o, almenys, el nombre més gran d’habitacions conegudes
fins al dia d’avui.
Les habitacions, quasi sempre de planta rectangular, fan
entre 10 i 20 m2 de superfície, es comuniquen les unes amb les altres i estan
construïdes directament sobre la roca natural amb murs que es conserven fins
als 2 m d’alçaria. Aquests paraments són de pedres lligades amb terra, amb grans
blocs ben escairats a la base que van disminuint de grandària a mesura que s’alça
el mur. Les estructures tenien una coberta vegetal. L’ús i funció de cadascun d’aquests
espais estan en procés d’estudi, però és versemblant que servissin com a
habitatges, corals o graners.
En aquest poblat s’ha trobat material ceràmic d`ús domèstic,
molt abundant es segles X i XI, escàs el datat al XII i en cap cas posterior al
XIII.
A poc a poc, els canvis que va experimentar el curs del
riu Ter van provocar la formació d’una duna que obligà a tapiar les portes,
sense que es pogués evitar, finalment, l’enderroc de cobertes i murs pel
colgament de les sorres. Els habitants es van traslladar a Sant Llorenç de les
Arenes i preservaren la memòria de Sidillà enterrant-ne els morts entre la
sorra.
El treballs duts a terme recentment han consistit a
excavar el poblat fins a la cota de
circulació i a consolidar-ne i restaurar-ne els paraments.
EDIFICI DE SANT SEBASTIÀ
L’edifici
dit de Sant Sebastià es troba al punt més estret del turó del Puig Margodell i
delimita el conjunt de Sidillà per l’extrem nord.
Les
recents obres de recuperació han permès determinar que es tracta d’un edifici
de planta rectangular, format per dos espais longitudinals en sentit nord-sud,
ambdós coberts amb volta de canó. Aquestes dues sales van ser dividides
posteriorment en quatre àmbits. L’edifici mesura 8,43 per 6,50 m i ocupa una superfície
de 54,80 m2. El mur nord conserva una alçaria de 4,40 m.
Aquesta
construcció, de maçoneria regular lligada amb morter i alçada sobre una
banqueta, presenta sovint filades en espina de peix. Tenia dos nivells amb embigat
de fusta, el segon dels quals estava pavimentat amb rajoles de ceràmica -els
pedales romans- de 30 per 30 cm.
De
l’aparició de tombes lligades amb la banqueta de la construcció al voltant de
tot l’edifici es dedueix que aquest edifici, bastit sobre estructures
anteriors, va tenir, en un moment indeterminat, la funció d’edifici funerari. Quan
els dos espais longitudinals es tapien amb murs de pedra i sorra es perd l’ús
original. Aquesta construcció, igual que el poblat i l’església, va quedar
colgada per les sorres de la duna entre els segles XII i XIII. La localització,
al sector sud, d’una petita llar de foc, datada de quan l’edifici ja estava
abandonat, testimonia una freqüentació esporàdica de l’indret.
Els
treballs duts a terme recentment han consistit en l’excavació fins a nivells
arqueològics i en la consolidació i
restauració dels paraments.
*************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada