TORRE GUASCH
CAPELLADES - L'ANOIA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Contemporani, eclecticisme, segle XX, any 1910-1920
Descripció:
Casa unifamiliar aïllada, amb
tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon,
l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb
planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada
perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza
en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes
són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una
d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust
rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre
parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana
principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb
balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els
balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra
artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i
també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de
colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals
estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les
façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de
l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues
escalinates semicirculars amb el jardí.
L'edifici acaba en una cornisa
sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre
els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb
fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos
amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de
llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de
mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats.
El barri o portal d'entrada que
precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat
simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més
petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro
forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt
la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro
forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb
motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que
incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra, tancades
amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri
enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer.
La torre és voltada d'una pineda
amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de
boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí,
hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts
estan repartides per tota la zona enjardinada.
Observacions:
També coneguda com: Cal Baldufes,
Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser construïda a la dècades de 1910 i 1920. Es
una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,
representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX.
Pel que fa al jaciment
arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment
arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC.
Història:
Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer
Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En
aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva
residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el
segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada
i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la
societat capelladina, com Pau Vich.
De fet, el 1926 es tenen documentades determinades
actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell
any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en
els següents termes per Martín Almagro Basch: "En el año 1926, al
realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de
la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este
pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que
cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño". Cal
esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per
"industrial i comerç" de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir
l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants
projectes per Capellades, com la compra del "Molí de la Vila" o la
construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i
la seva família.
Dades del jaciment arqueològic
Segons el propi Almagro esmentant les restes
arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del
propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la
segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta
Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la
revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el
testimoni oral d'uns estudiosos locals.
El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en
una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues
argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava
cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample
x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat
dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el
seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un
d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas
ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per
tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre
el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de
Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es
localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana
capelladina.
************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4419
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4420
************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada