CASTELL DE CANYELLES
Carrer del Castell
CANYELLES - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Medieval, segle XV
Descripció:
El castell de Canyelles es troba
situat a la part més alta del poble, al costat de l'església de Sta. Magdalena.
Les restes conservades, que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de
planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre
té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un
gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm).
El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de
pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta
destaquen unes petites espitlleres. La façana contigua a l'església, amb la
qual forma angle, presenta un porxo amb dos arcs escarsers, damunt del qual hi
ha un terrat.
Observacions:
L'any 1995 es va realitzar una
intervenció arqueològica al castell motivada per les obres de reforma que es
duien a terme al pati est. Aquestes reformes, iniciades anteriorment en
diversos espais constructius preveien el rebaix dels nivells interns d'una
estructura murària d'importants dimensions (11 x 18,4 metres) situada en l'àrea
central del pati. Un cop rebaixats els nivells fins a 4 metres de profunditat,
s'havia de procedir a construir una coberta i adequar l'espai intern per al seu
ús. El pati, de planta rectangular, constitueix un ampli espai d'uns 73 metres
de llargada per uns 22 metres d'amplada. L'únic element fiable per a la datació
de les fases d'activitat és l'estudi de les relacions físiques entre els fets
constructius que constitueixen els diferents espais estructurals. Es van poder
distingir 4 fases: fase I (segles XVII-XVIII), fase II (segle XIX), fase III (a
partir de mitjan segle XIX), fase IV (a partir de mitjan segle XX). Segons la
llegenda sota els castell hi hauria unes mines subterrànies en connexió amb el
passadís de quilòmetres sota terra que aniria des d'Olèrdola fins a les coves
de Sitges, a la mateixa ratlla de costa.
Història:
La documentació específica relativa al castell de
Canyelles és molt escassa, a causa dels diversos saqueigs experimentats i de
l'incendi que es va produir l'any 1936. L'edifici s'esmenta a partir de l'any
1478 com a propietat de mossèn Francí Terré, cavaller de Tarragona, tot i que
el nom de Canyelles apareix documentat de l'any 992, i la nissaga dels
Canyelles a partir de l'any 1191. Per aquests motius i tenint en compte que
Canyelles era un lloc estratègic relacionat amb la gran urbs d'Olèrdola, alguns
historiadors han afirmat que és molt probable que el castell existís molt
abans. El llinatge Canyelles consta ja del s. XII, amb algun representant
notable. Entre d'ells destaquen: Vidal de Canyelles: cosí de Jaume I, va ser
compilador dels furs d'Aragó i València i bisbe d'Osca el 1238. Bertran de
Canyelles: va servir quatre monarques de la dinastia catalana, Jaume I, Pere
II, Alfons II i Jaume II. Tomàs de Canyelles: possiblement fill de l'anterior,
va ser l'escrivà de Pere III, que li va encarregar de continuar la seva crònica
de la rebel·lió i guerra de Sardenya. Gabriel de Canyelles: notari públic de
Barcelona, que ja apareix en una sentència sobre el pagament de les despeses
d'un sepulcre de plata de sant Raimon de Penyafort, el 1409. El castell ha
passat per molt propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l'any 1393, a Guillem
de Sagarriga, que era cirurgià de la casa reial. Va passar immediatament a
línia dels Marquet. I després als Terrè. L'últim Terrè va morir sense successió
el 1706 i el castell va passar a un altre nissaga. El 1714 el castell ofereix
resistència: s'han trobat diverses bales de canó al baluard. L'any 1769, un reial
decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de
Minguella Terrè i Boatella, viuda de Bernat Martí-Prat, baró de la Bleda,
cavaller de Santiago i capità d'infanteria. Aquesta dona es va casar en segones
núpcies amb Domènec-Jeroni de Bouffard de la Garrigue, un súbdit francès. A
mitjan segle XIX, la nissaga Bouffard va vendre el castell amb les seves terres
a la família Reguera, que les va explotar com a finca agrícola durant les tres
generacions. Des de 1982 l'actual propietari n'ha consolidat les estructures i
l'ha rehabilitat com a residència. L'episodi que dóna més gran protagonisme
històric al castell de Canyelles és l'estada del rei Joan II durant una cacera
el desembre de 1478. Aquells dies va caure malalt i com a conseqüència va morir
el gener de 1479.
**********************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/699
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-canyelles-garraf/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-canyelles
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=875
**********************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada