Seguidors

dissabte, 17 d’agost del 2019

PI DE CAL GALLARET
LES GAVARRES - SANT POL DE LA BISBAL D'EMPORDÀ
EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Vaig tenir la sort de poder veure-ho en vida ja fa uns anys, amagat dins el bosc extens de les Gavarres sobresortia per damunt dels altres per la seva alçaria, quan la Riera de la Marqueta portava aigua havia de ser una font de vida per aquest arbre però la sequera d’anys i les seqüeles de la nevada del 2010 va ser massa perquè pogués sobreviure. Aquest arbre hauria d’haver estat catalogar a la web de la Generalitat de Catalunya, Arbres Monumentals. Ens va donar vida i li tenim que estar molt agraïts.

Imatges de quan encara era viu.













I en l'actualitat.








Enllaç amb informació:


El pi de Can Gallaret, a tocar de la Riera Marqueta i de les runes del mas que li dóna nom, era un pi de llei o pinyer que feia 420 cm de perímetre mesurats a 1,5 m d’alçada de terra.




Altre enllaç amb informació:






















divendres, 16 d’agost del 2019

DOLMEN DEL CLOT DE LA TINA
LES GAVARRES - SANT POL DE LA BISBAL D'EMPORDÀ
EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Envoltat de brucs i alzines i quan ets davant d’aquest petit dolmen, la ment et porta a imaginar com era viure en aquells temps.





Vistes des del cim del turó molt a prop del dolmen

Enllaç amb indormació:

que diu:

Tipus:
Probable galería catalana en U.
Període:
Neolític Final a Bronze Antic (2500 ac – 1500 ac)
Descobridor:
Joan Botey i Serra el 1980
Orientació:
L’entrada es orientada al SE (140º)
Dimensions:
De les restes visibles 2,20 m. de llarg, 1,10 m. d’ample i 0,85 m. d’alçada máxima.
Túmul:
De tendencia circular, queden restes poc visibles.
Lloses:
De pissarra. Només es conserven 3 de la seva cambra, dues al costat de ponent i una al de llevant. Dins de la cambra posible resta de la coberta amb dos cassoletes rituals.


Altres enllaços amb informació:








CISTA DE LA CADIRA DEL BISBE
LES GAVARRES - SANT POL DE LA BISBAL D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

A causa del terreny farcit de bruc, es una mica complicat arrivar a la cista al no poder veure les pedres apilades indicant el lloc per on era però de quatre grapes la vaig trovar. Reconfortant arrivar a dalt i escoltar uns ocells tot prenen un glop d'aigua fresca i gaudint de les Gavarres.















Vista desde el cim del petit turó on hi ha la cista.

Enllaç amb informació:


que diu:

Tipus:
Cista amb túmul rectangular. Sepulcre d’inhumació primària o de parella, no reutilitzable.
Període:
Neolític final  (2500 ac – 2200 ac)
Descobridor:
Maria José Atier i el seu marit  Joan Botey i Serra, el 1983.
Orientació:
Alineament longitudinal  de NO (330º) a SE (150º)
Dimensions:
Cambra visible de 2,20 m. de llarg, 0,70 m. d’ample i 0,50 m. d’alçada màxima.
Túmul:
Artificial de tendència circular i molt visible.
Lloses:
De pissarra. De la cambra es conserven  al seu lloc 4, 3 a la paret de llevant (2 molt inclinades), 1 al costat de ponent. Possible llosa del cromlec una dreta a 2 m. a ponent de la cambra.


Altre enllaç amb informació:



















dijous, 15 d’agost del 2019

CAU DE LES GOGUES
LES GAVARRES - SANT POL - LA BISBAL D'EMPORDÀ


Tenia com a objectiu arribar-me fins el Cau de les Gogues prop de Sant Pol però la meva inexperiència en la muntanya, el no tenir GPS amb les coordenades i no tenir cobertura al mòvil m'ha sigut imposible trobar-la, fer fotos tot i estar molt a prop,  un cop a casa he pogut comprobar que he estat a poc més de 100 metres del cau. Crec val la pena fer aquesta entrada al blogg amb la magnífica descripció dels enllaços que adjunto.

Enllaços de Espeleoindex i Catalunya Subterrània:

que diu:

Història:
Coneguda des de tmps remots, la primera ressenya és de l'any 1912 quan va ser visitada per membres de l'Esplay Excursionista de la Bisbal i publicaren una nota al setmanari L'Avenç de l'Empordà.
El 23 de març de 2015 és visitada per membres del GE Badalona, tot fent els treballs de catalogació.

Descripció:
La cova, excavada en calcàries, està formada per una galeria que comença amb una estretor, que es pot superar folgadament. Baixem per la rampa de detritus fins a arribar a l'eixamplament, on la galeria canvia de direcció, i guanya més alçada i amplada.
A l'extrem de la saleta s'observa una possible continuació, impracticable, que queda obstruïda per l'alçada del nivell de sediments de la planta.