Seguidors

dilluns, 15 de gener del 2024

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILAMARÍ

VILADEMULS - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


























***********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII – XVII – XVIII

Descripció:

Església d'origen romànic situada dalt d'un turó a la que s'accedeix per dues escales tangencials a un possible antic mur de fortificació. Presenta planta rectangular, absis semicircular i torre campanar de planta quadrada, aprofitant possiblement el basament d'una antiga torre fortificada. Els murs són de carreus a la part corresponent a l'antiga església romànica i a la resta són de maçoneria. La coberta és de teula. Interiorment s'estructura en una sola nau amb cossos laterals afegits, corresponents a la sagristia i capelles. Fins al segle XVIII l'accés es feia per una portalada romànica situada a la façana lateral sud, on encara s'aprecien els ornaments en forma de cordó. Actualment es realitza per un portal barroc situat a la façana principal. Adossat a la façana sud hi ha el petit cementiri del poble.

Notícies històriques:

És l'església parroquial del poble de Vilamarí, dedicada a Santa Maria. Apareix esmentada en visites pastorals del segle XIV on consta que a l'església hi havia un altar dedicat a Santa Maria, fonts baptismals, cementiris i altres serveis religiosos. Durant el segle XV es va construir un altar dedicat a Sant Miquel. A partir del segle XVIII es van fer importants obres d'ampliació. Les més importants són de l'any 1688, en que es va elevar el sostre de l'absis, l'any 1762 es va construir la sagristia i l'any 1787 l'actual portal d'accés, al mateix temps que es tapiava la portalada romànica de la façana sud amb arcs en gradació.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/01/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de.html?spref=pi

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1114_SMariaVilamari/SMariaVilamari.htm

https://www.artmedieval.net/santa%20maria%20de%20vilamari.htm

***********************************************




diumenge, 14 de gener del 2024

LA CREU DE TERME DE MOLLET DEL VALLÈS

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Volia donar les gràcies al senyor Jordi Bertran Duarte director del Centre d’Estudis Molletans que em va donar l'enllaç on hi ha la informació de la creu publicada per Joan Ventura Maynou, la Creu de Terme de Mollet del Vallès l'any 2017.






****************************************************

La Creu de terme que ens ocupa es va decidir col·locar en la mateixa carretera, però en la part sud, i en el punt més a prop del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. És de factura d’imitació gòtica, de pedra calcària, amb tres esgraons de perímetre octogonal, que sustenten la base, el fust i el capitell. A sobre d’aquest, la Creu, molt treballada, amb la imatge de Crist crucificat mirant al sud per una cara i, per l’altra, la Verge amb l’infant a coll. Tot el conjunt té una alça- da estimativa de 3,5 m. La col·locació del conjunt la van fer els constructors més antics de la vila en aquell temps, que eren Joan Ventura Falguera i Josep Miralles Miralles.

Es va beneir el diumenge 21 de novembre de 1954, a les 12 del migdia. Es va sortir en processó de l’església parroquial fins al lloc on es va col·locar. Les despeses de la Creu del terme van anar a càrrec d’aportacions particulars, indústries i de l’Ajuntament, mitjançant una comissió d’economia, que ho va gestionar. Quan l’any 1999 es va construir la rotonda del Calderí per ordenar el trànsit dels nous accessos de les carreteres es va desplaçar al costat de l’Institut Mollet. En el centre d’aquesta rotonda hi ha una escultura de ferro d’Alberto de Udaeta, anomenada L’Ombra de l’estil, amb un poema de Miquel Martí i Pol, amb al·lusió al temps passat i present, mai tan idoni per si mai havia existit una creu de terme en aquell lloc.

Al mes d’abril del 2002, un acte vandàlic va enderrocar la Creu. Les restes han estat guardades en un magatzem municipal. Ara en el dia d’avui estan en un petit garatge de l’Església parroquial. Existeix una proposta de reconstruir la Creu i posar-la en un lloc resguardat, per exemple al claustre del temple parroquial i fer-ne una rèplica amb material de polièster, semblant a la rèplica del monòlit del menhir prehistòric que hi ha al parc de les Pruneres, i col·locar-la al lloc de l’últim emplaçament, ja que la base està sencera.

Actualment, la creu es troba a la rectoria de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. 

 Col·locació de la Creu de terme el 21 de novembre de 1954.

Font: Jaume Ventura




****************************************************



****************************************************




divendres, 12 de gener del 2024

MENHIR DEL PLA DE LES PRUNERES - MENHIR DE MOLLET

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Mides: llargada 4,90 m., amplada 68 cm., fondària 110 cm., pes prop de 6 tones.

Composició geològica: Es tracta d’arcosa, una roca sedimentària formada a partir de l’erosió de roques granítiques, d’unes característiques que no es troben a Mollet ni a l’entorn més immediat.

Gravats: En un costat hi té gravats curvilinis i tectilinis que formen motius de serp, de cornamenta i d’escuts , com el de Montmeló. En el costat oposat hi ha un rostre humà en baix relleu. Aquest tipus de menhir pot ser considerat com a estàtua-menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es coneixia per les troballes fetes a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental), l’any 2004 però del qual no es va conservar el rostre i el megàlit de la cista de Reguers de Seró, a Artesa de Segre (la Noguera), descobert el 2007.

El rostre del menhir de Molelt té el nas i les celles o arcades supraciliars que formen un motiu en T, amb els extrems laterals perllongats cap a baix i que enquadren els ulls. Una representació del rostre humà similar es troba en dues esteles prehistòriques de la península Ibèrica, la del concelho de Moncorvo, al nord de Portugal, i la d’Asquerosa, a Granada; a França s’han trobat més de 200 estatues-menhir a la Provença, Baix Llenguadoc, Rouergue, Marne i entorn de París, a la Bretanya i a Còrsega.




Altres menhirs del Baix Vallès

Al Baix Vallès es coneixien els menhirs de la Pedra Llarga a Palau-solità i Plegamans, la Pedra Serrada de Parets, la Pedra deLlinars de Montmeló i el Menhir de Castellruf de Santa Maria de Martorelles, els dos últims també amb gravats. Son monòlits senzills, no tan grans com el de Mollet. Se situaven en el neolític final i hi ha diferents interpretacions del seu significat, com la que els considera fites o delimitacions territorials o lo que hi veu representacions humanes o religioses.

El Neolític final es caracteritza per el conreu de cereals i llegums i una gran activitat ramadera. Hi ha un canvi social, amb la jerarquització de classes i les necròpolis s’allunyen dels poblats per diferenciar els mons del viu i dels morts.

Per què és tan important el menhir de Mollet

- Perquè el seu caràcter antropomorf confirmen que els menhirs podien representar essers humans, que en alguns casos constituïen veritables estatues-menhirs.

- Perquè aporta nous arguments per a la cronologia del neolític final dels menhirs vallesans, que se situa aproximadament entre el 3300 i el 2500 a.C.

- Perquè ens ajuda a ampliar els coneixements del neolític final a Catalunya.

- Perquè dona consistència a un grup de menhirs del Baix Vallès.

- Per les connexions que aporta amb menhirs d’altres llocs d’Europa pels motius i gravats.

- Perquè per les característiques i la monumentalitat singular, és una de les troballes més importants d’aquests anys en el sud d’Europa.














*****************************************************
Enllaç amb informació:

Cronologies: Neolític / Neolític ( -5500 / -2200 )

Tipus de jaciment: Lloc amb representació gràfica sobre pedra gravat

Descripció:

Entre els mesos d'abril i maig de l'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica a causa de l'aparició d'un menhir de grans dimensions i amb marques circulars als laterals, durant unes obres al centre de Mollet del Vallès, concretament al parc públic i aparcament del Pla de les Pruneres, entre els carrers Anselm Clavé i Rambla Pompeu. El solar on es realitzà la troballa està situat en la confluència de dues rieres: riera de Gallecs i riera Seca. El menhir mesura 4, 90 metres de llargada, 68 centímetres d'amplada, 1,10 metres de fondària i pesa 6 tones. La composició geològica, d'arcosa (roca sedimentària formada a partir de l'erosió de roques granítiques), mostra que va ser importada de lluny, probablement d'una àrea de la serralada Litoral entre el Vallès Oriental i el Maresme, ja que aquesta composició geològica no es troba a les proximitats de Mollet del Vallès. La característica que més destaca d'aquest menhir són els seus gravats. Per un costat són curvilinis i rectilinis, amb formes serpentejants i d'escut, i per l'altre, s'hi aprecia un rostre humà en baix relleu. Aquest tipus pot ser considerat com a estàtua-menhir, un tipus de monument que a Catalunya només es coneixia per les troballes fetes a Ca l'Estrada (Canovelles, Vallès Oriental) durant l'any 2004, on es trobà una estàtua menhir antropomorfa, la qual no conservà el rostre. També es coneix el megàlit de la Cista de Reguers de Seró (Artesa de Segre, la Noguera), trobat l'any 2007. L'estil representatiu del rostre humà, el nas i les celles en forma de T, amb els extrems laterals perllongats cap a baix i que enquadren els ulls, té alguns paral·lelismes. Es coneixen dues esteles prehistòriques a la Península Ibèrica: la de Concelho de Moncorvo, al nord de Portugal i la d'Asquerosa, a Granada. D'altra banda, a migdia francès també s'hi documenten paral·lelismes, més de 200 estàtues-menhir. El caràcter antropomorf demostra que els menhirs podien representar éssers humans; en alguns casos podien esdevenir estàtues-menhirs. D'altra banda, aquest menhir aporta nous arguments per situar la cronologia del neolític final a Mollet, entre 3300 i el 2500 aC., i també estableix connexions estilístiques i morfològiques amb menhirs d'altres punts de la Península Ibèrica i el sud d'Europa.