MENHIR DEL PLA DE LES PRUNERES - MENHIR DE MOLLET
MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Mides: llargada
4,90 m., amplada 68 cm., fondària 110 cm., pes prop de 6 tones.
Composició geològica: Es tracta d’arcosa, una roca sedimentària formada a partir de l’erosió de roques
granítiques, d’unes característiques que no es troben a Mollet ni a l’entorn
més immediat.
Gravats: En
un costat hi té gravats curvilinis i tectilinis que formen motius de serp, de
cornamenta i d’escuts , com el de Montmeló. En el costat oposat hi ha un rostre
humà en baix relleu. Aquest tipus de menhir pot ser considerat com a
estàtua-menhir, un tipus de monument megalític que a Catalunya només es
coneixia per les troballes fetes a Ca l’Estrada, a Canovelles (Vallès Oriental),
l’any 2004 però del qual no es va conservar el rostre i el megàlit de la cista
de Reguers de Seró, a Artesa de Segre (la Noguera), descobert el 2007.
El rostre del menhir de Molelt té el nas i les celles o
arcades supraciliars que formen un motiu en T, amb els extrems laterals
perllongats cap a baix i que enquadren els ulls. Una representació del rostre
humà similar es troba en dues esteles prehistòriques de la península Ibèrica, la
del concelho de Moncorvo, al nord de Portugal, i la d’Asquerosa, a Granada; a
França s’han trobat més de 200 estatues-menhir a la Provença, Baix Llenguadoc,
Rouergue, Marne i entorn de París, a la Bretanya i a Còrsega.
Altres menhirs del Baix Vallès
Al Baix Vallès es coneixien els menhirs de la Pedra Llarga a Palau-solità i Plegamans, la Pedra Serrada de Parets, la Pedra deLlinars de Montmeló i el Menhir de Castellruf de Santa Maria de Martorelles,
els dos últims també amb gravats. Son monòlits senzills, no tan grans com el de
Mollet. Se situaven en el neolític final i hi ha diferents interpretacions del
seu significat, com la que els considera fites o delimitacions territorials o
lo que hi veu representacions humanes o religioses.
El Neolític final es caracteritza per el conreu de
cereals i llegums i una gran activitat ramadera. Hi ha un canvi social, amb la
jerarquització de classes i les necròpolis s’allunyen dels poblats per diferenciar
els mons del viu i dels morts.
Per què és tan important el menhir de
Mollet
- Perquè el seu caràcter antropomorf confirmen que els
menhirs podien representar essers humans, que en alguns casos constituïen veritables
estatues-menhirs.
- Perquè aporta nous arguments per a la cronologia del neolític
final dels menhirs vallesans, que se situa aproximadament entre el 3300 i el
2500 a.C.
- Perquè ens ajuda a ampliar els coneixements del neolític
final a Catalunya.
- Perquè dona consistència a un grup de menhirs del Baix
Vallès.
- Per les connexions que aporta amb menhirs d’altres
llocs d’Europa pels motius i gravats.
- Perquè per les característiques i la monumentalitat
singular, és una de les troballes més importants d’aquests anys en el sud d’Europa.
*****************************************************
Enllaç amb informació:
Cronologies: Neolític
/ Neolític ( -5500 / -2200 )
Tipus de jaciment: Lloc amb representació gràfica sobre pedra gravat
Descripció:
Entre els mesos d'abril i maig de l'any 2009 es va portar
a terme una intervenció arqueològica a causa de l'aparició d'un menhir de grans
dimensions i amb marques circulars als laterals, durant unes obres al centre de
Mollet del Vallès, concretament al parc públic i aparcament del Pla de les
Pruneres, entre els carrers Anselm Clavé i Rambla Pompeu. El solar on es
realitzà la troballa està situat en la confluència de dues rieres: riera de
Gallecs i riera Seca. El menhir mesura 4, 90 metres de llargada, 68 centímetres
d'amplada, 1,10 metres de fondària i pesa 6 tones. La composició geològica,
d'arcosa (roca sedimentària formada a partir de l'erosió de roques
granítiques), mostra que va ser importada de lluny, probablement d'una àrea de
la serralada Litoral entre el Vallès Oriental i el Maresme, ja que aquesta
composició geològica no es troba a les proximitats de Mollet del Vallès. La
característica que més destaca d'aquest menhir són els seus gravats. Per un
costat són curvilinis i rectilinis, amb formes serpentejants i d'escut, i per
l'altre, s'hi aprecia un rostre humà en baix relleu. Aquest tipus pot ser
considerat com a estàtua-menhir, un tipus de monument que a Catalunya només es
coneixia per les troballes fetes a Ca l'Estrada (Canovelles, Vallès Oriental)
durant l'any 2004, on es trobà una estàtua menhir antropomorfa, la qual no
conservà el rostre. També es coneix el megàlit de la Cista de Reguers de Seró
(Artesa de Segre, la Noguera), trobat l'any 2007. L'estil representatiu del
rostre humà, el nas i les celles en forma de T, amb els extrems laterals
perllongats cap a baix i que enquadren els ulls, té alguns paral·lelismes. Es
coneixen dues esteles prehistòriques a la Península Ibèrica: la de Concelho de
Moncorvo, al nord de Portugal i la d'Asquerosa, a Granada. D'altra banda, a
migdia francès també s'hi documenten paral·lelismes, més de 200 estàtues-menhir.
El caràcter antropomorf demostra que els menhirs podien representar éssers
humans; en alguns casos podien esdevenir estàtues-menhirs. D'altra banda,
aquest menhir aporta nous arguments per situar la cronologia del neolític final
a Mollet, entre 3300 i el 2500 aC., i també estableix connexions estilístiques
i morfològiques amb menhirs d'altres punts de la Península Ibèrica i el sud
d'Europa.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
*****************************************************
