Seguidors

dilluns, 19 d’agost de 2019

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XI – XIII
Descripció:
Església d'una nau amb absis semicircular molt aprofundit. Construcció romànica primitiva amb una petita part al sector occidental de la nau del romànic tardà.
Els elements de la façana, el campanar, algunes obertures i l'arrebossat interior són modificacions d'època moderna. Als paraments exteriors, especialment al mur N. -on s'ha descobert una estreta porta lateral- s'hi observen testimonis de dues etapes constructives. Hi ha alguns carreus grans, aprofitats, d'època romana.
La volta de la nau és de canó i la del presbiteri de quart d¡esfera. L'arc triomfal i els quatre arcs torals són passats de radi. Un altre arc lateral, als costat de migdia, fa pensar en un possible antic creuer destruït. A tocar el fronts hi ha una altre arc apuntat, d'impostes amb escaquejat en relleu, que correspon a un afegitó tardo romànic. Es conserva una pila baptismal monolítica, romànica.
La construcció és bàsicament, de rebles grans desbastats, lligats amb morter; carreus escairada a les cantonades i dovelles ben tallades als arcs. Vora l'extrem W. De la nau, al sòl, hi ha dues làpides sepulcrals gòtiques.
Hi ha una pila baptismal monolítica tallada en pedra calcària. Té forma semiovoide, de gran copa, amb basament de poca alçada, cilíndric. És decorada a la part superior, externa, amb una motllura o mitjacanya afigurant soguejat amb incisions i, sota d'ella, un fris d'arcuacions de mig punt.
 
Notícies històriques:
Sembla que el lloc dit Alburne és documentat l'any 980 com a pertanyent al comtat d'Empúries.
Al segle XII, amb el nom Alburnos s'esmenta en una relació d'albergs que el comte del Rosselló tenia a l'Empordà. L0any 1225 és anomenat com Alburnis i Alburnis.
La eccelesia de Albornis s'esmenta a les "Rationes Decimarium" dels anys 1279 i 1280. També s'anomenen - ecclesia santcti Cucuphatis de Albornis o Alburnis- als nomenclàtors d'esglésies de la diòcesi de Girona de finals dels segle XIV.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

L’església parroquial d’Albons, situada en el punt més enlairat del poble, és un edifici romànic que fou edificat en dues etapes. La primera, als segles X-XI i, la segona, als segles XII-XIII.
Com que tot l’interior està arrebossat, excepte els arcs torals, és difícil veure l’aparell de les diferents fases constructives. Aquestes només es poden apreciar des de l’exterior del temple. Hi podem veure clarament diferenciades les dues èpoques. La primera inclou l’absis i la major part de la nau, amb un aparell de carreus o pedres de mida petita, no massa ben tallades, posades en fileres que no sempre segueixen una regularitat ni una linia horitzontal. Segurament és degut a la mida i forma irregular de les pedres. A l’absis també hi trobem aquests tipus de pedres, més visibles sobretot a la meitat superior
Aquesta primera nau es va allargar cap a l’oest en una segona fase constructiva. És una ampliació de pocs metres de llargada, que es pot veure perfectament gràcies al canvi d’aparell del mur que dòna a migdia, però sobretot al de tramuntana, que queda dins el pati del castell.
La façana, de cara a la plaça del poble, ha estat encara més alterada. Després de la darrera restauració, que ha llevat les restes d’arrebossat modern que encara hi quedaven, s’hi poden veure clarament els diferents canvis d’aparell i l’aresta que senyala l’inici de la primitiva coberta, sobreaixecada en un moment indeterminat. L’actual portalada d’entrada encara és més recent, dels anys cinquanta del segle passat. Per tant, no té res a veure amb l’edifici romànic.
Encara que l’església es data amb tota probabilitat al s. XI, no apareix citada documentalment fins l’any 1279 i 1280 com ecclesia de Albornis. El seu caràcter d’església parroquial també queda documentat en el s. XIV, com a Ecclesia parrochialis de sancti Cucuphatis de Albornis. El lloc d’Albons, en canvi, apareix abans. Joan Badia, possiblement el millor coneixedor del romànic empordanès, cita documents dels anys 959, 980 i 989 en els que apareix el lloc amb les fòrmules AlborzAlburne i Alburze. Aquest últim, en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, llegant unes vinyes del terme d’Alburze a l’església d’Empúries.


Altres enllaços amb informació:














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada