Seguidors

dimarts, 5 d’agost del 2025

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ

SANT PERE PESCADOR - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






A la llinda hi la inscripció 
 ECCE · DE · EGO · NUNC · FUNCTUS · SUB · TELHS · QUIESCO






*******************************************************

Publicació de Marisa Roig Simon a Quaderns de la Revista de Girona que diu:

Malgrat que desconeixem la data exacta de la construcció de la capella, segons Josep M. Marquès la primera notícia que en trobem data del 1511, i fa referència a una visita pastoral que es va realitzar a la parròquia en aquell any. No devia fer gaire temps que havia estat edificada, ja que la difusió del culte a sant Sebastià en terres catalanes es produeix entorn a aquests anys. La capella fou erigida en honor a Sant Sebastià per protegir la comunitat de la pesta i de les malalties infeccioses. El19 de novembre de 1517, el Papa Lleó X concedí una butlla o privilegi a la Universitat de Sant Pere Pescador, amb laqual els donà el dret d'elegir un animer amb destinació exclusiva a la capella. Posteriorment, i en un document de l'any 167 4, els cònsols de la Universitat Miquel Mont, Joan Simon i Baldiri Garau elegiren el prevere Antoni Serra animer de la capella, amb l'obligació d'ajudar en els oficis de la parròquia i de celebrar tres misses baixes cada setmana, una a la capella i dues a l'església, a canvi d'una renda anual de 60 lliures. L'animer havia de captar per les ànimes del purgatori. La conservació del recinte anava a càrrec d'un ermità. Al llarg de tot el segle XVII i XVIII s'han trobat documentades a l'Arxiu Diocesà de Girona diverses llicències concedides pel bisbe a particulars. Generalment s'atorgaven a forasters. L'any 1663 s'hi establí Josep Marçal de Vallmanya; el 1683, el francès Antoni Brasser i el 1728 Francesc Pi de Llers. Així doncs, la devoció del sant en el poble era considerable. Fins a la primera meitat del segle XX en fou el patró, i cada any, el vint de gener se celebrava la festa major en  honor seu. El dia dinou a la tarda, i en processó, la seva imatge es traslladava des de la capella fins a l'església. El 1700 es té constància que a la sagristia de l'església parroquial es conservava un reliquiari de plata amb les relíquies del sant. El1857, el cementiri, que en aquells anys encara es trobava situat al costat de l'església parroquial, havia quedat totalment desbordat. Aleshores l'Ajuntament decidí situar-lo, provisionalment, a l'hort de la capella. Sembla que, antigament, tant l'hort com l'ermita ja havia estat utilitzats com a fossa. Hi ha referències que tant Ponç de Caramany el 1684 com el seu fill Josep l'any 1709 deixaren disposat en el seu testament que volien ésser enterrats a la capella. Arran de la llei de desamortització dels béns del clergat, l'edifici fou requisat i venut al marquès de la Cuadra. Tot i això encara es continuà destinant al culte. Després de la mort del marquès, el 1882, la capella fou traspassada al municipi. Continuà, al llarg dels anys, desenvolupant els seus serveis religiosos fins el 1927. Llavors, el plenari municipal elegí, mitjançant un concurs públic i entre les famílies més pobres de la vila, un ermità per fer-se càrrec del manteniment i conservació del recinte, amb 'obligació de tocar la campana cada dia al migdia i a la nit, de traslladar per la festa major de Sant Sebastià la imatge del sant des de l'ermita fins a l'església i viceversa. El càrrec d'ermità fou adjudicat a Josep Ros Vilà, que hi estigué fins al 1931 , en què es nomenà Francesc Quintà Riera, el qual hi renuncià el 1942. Aleshores s'adjudicà a Prim Quintà Costa. Durant la Guerra Civil la capella fou espoliada i tancada. El mal estat de conservació de la capella i la necessitat d'eixamplar la carretera de Castelló va comportar que el 19851'Ajuntament aprovés un projecte de consolidació de tot l'edifici, per tal de destinar-lo a Oficina de Turisme. Malauradament, el 1987 les obres foren aturades, i restaren inacabades al llarg de molts anys. Aquest període de temps fou nefast per a la conservació del seu parament, ja que una part de les pedres fou espoliada. Finalment, però, entre els anys 1993 i 1995 les obres foren acabades definitivament.


*******************************************************

Enllaç amb informació del jaciment de l'hàbitat de Sant Sebastià:

Cronologies: Romà República / Romà República ( -150 / -100 )

Tipus de jaciment: Lloc d'habitació amb estructures

Descripció:

El jaciment es localitza dins del nucli urbà del poble, a la rotonda de Sant Sebastià de la carretera GI-V-6216, de Sant Pere Pescador a Castelló d'Empúries. Es tracta d'un hàbitat d'època romana, que fou localitzat l'any 2004 durant el control arqueològic de les obres de condicionament i ampliació de la carretera GI-V-6216, i excavat parcialment poc temps després. La intervenció arqueològica va permetre documentar una sitja i diversos murs. Uns d'ells, de factura poc acurada, construïts amb rierencs i blocs sense tallar i disposats irregularment en una doble filada sense lligar. Un altre mur de factura molt acurada, amb una doble filada de blocs de pedra calcària ben treballats. Finalment, un mur fet de pedra calcària lleugerament treballada i rierencs irregulars, amb un reble intern de pedruscall més menut. S'hi va recuperar un conjunt ceràmic homogeni, datable al segle II aC, que permet ubicar el jaciment en aquesta cronologia. El seu estat de conservació és bo, atès que un cop acabada la intervenció, les estructures foren protegides amb geotèxtil i terra, i actualment romanen sota la pavimentació de la carretera.



*******************************************************
Enllaços amb informació:



*******************************************************


 

 







 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada