POBLAT NEOLÍTIC DEL PARC DE LA DRAGA
BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cronologies: Neolític
Antic Cardial / Neolític Antic Cardial ( -5500 / -4000 )
Descripció:
El poblat neolític de la Draga, és un jaciment
arqueològic que engloba un assentament neolític lacustre d'una societat
agricultora i ramadera. Concretament, el poblat pertany al període neolític
cardial, concretament la segona meitat del VI mil·lenni aC. Es tracta d'uns
dels jaciments més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels
primers poblats neolítics lacustres d'Europa. Es troba a la part central de la
vora oriental de l'Estany del municipi de Banyoles, just en l'escanyament del
vuit que forma, sobre platges de creta lacustre. Actualment, el jaciment queda
dividit en dues zones (i 4 sectors, A, B, C i D) a banda i banda del passeig de
Lluís Marià Vidal, ara com ara a la vora de l'Estany. En el VI mil·lenni Ac, la
vora del llac es trobava 18 metres endins de l'aigua. En origen, el poblat
estava organitzat en una península que s'endinsava al llac en un pendent poc
marcat. Els estudis arqueològics, més recents, han permès interpretar una
possible extensió aproximada de l'assentament d'uns 8000 m².La descoberta del
jaciment data del maig l'any 1990 quan un afeccionat avisa al Museu Arqueològic
Comarcal de la presència de materials (sílex, petxines, ceràmica...) en la
retirada de terres de les obres amb motiu de la construcció del parc per les Olimpíades
del 1992. El mateix any, es realitza una primera prospecció d'urgència entre
els mesos de maig i juny. Es van fer un total de 10 sondeigs. En total es va
delimitar un poblat amb una possible extensió de 3000 m² (60x50 metres) i
es va situar cronològicament en el Neolític Antic. Els sondeigs van permetre
delimitar amb basta. També es localitza una estructura de combustió, un fogar
en cubeta, reomplert amb diferents materials com fauna, cereals carbonitzats,
restes de ceràmica i eines de sílex. De forma prescriptiva, es reprenen els
treballs arqueològics un any més tard, els mesos de juny i juliol de 1991, amb
una excavació arqueològica. Aquesta primera excavació va comptar amb la
dificultat geomorfològica de la naturalesa lacustre de l'indret. Per baixar el
nivell freàtic es va fer servir una bomba d'aigua de gasoil de tipus Well
Point. Primer de tot, es va organitzar l'extensió del jaciment sota una
quadrícula numerada agafant una part terrestre i una franja subaquàtica a
partir de la qual es coordinarien tots els materials i restes descobertes.
L'actuació es va centrar a obrir en extensió part de la zona prospectada l'any
anterior, una àrea a terra ferma de 240 m², en un quadrat de 15 per 16, en el
sector nomenat A, situat al sud-est del jaciment. En aquest indret es van
localitzar un gran nombre fustes (puntes) dels pals clavats a terra (36 segurs
de 73 localitzats) els quals no es van extreure per garantir la seva
conservació. L'any 1992, amb motiu de les proves de rem dels Jocs Olímpics, els
treballs d'excavació es van veure afectats per dates i es van traslladar a la
segona quinzena d'agost i primera de setembre. Un dels treballs d'aquesta
campanya va ser el de garbellar el sediment recuperat de les estructures
descobertes l'any 1991 amb l'objectiu de recuperar carbons i granes i petits
objectes. Paral·lelament, es va ampliar l'àrea oberta en el 1991, al sector amb
una nova extensió de 44 m², en un quadrat de 4 per 11 metres, prolongant
l'obertura de l'any anterior cap al seu angle sud-oest. El motiu d'aquesta
obertura era documentar les restes afectades per la construcció d'un camí del
parc i també conèixer el comportament del jaciment cap a la vora de l'estany.
En aquesta obertura van aparèixer nous forats de pal, 21 dels quals es van anar
extraient jugant amb el nivell freàtic gràcies a la bomba d'extracció.
L'objectiu de l'extracció de les fustes era la d'agafar mostres per fer
anàlisis de dendrocronologia. Aquesta intervenció va continuar documentant una
àrea de blocs de travertí ja localitzada l'any anterior a la banda oest, i que
s'estenia fins a la meitat de la nova zona excavada. Després es documentava un
canvi d'empedrat a forats de pal, fet que explicava l'existència de dues zones
diferenciades. A diferència dels resultats de l'any anterior, durant aquesta
intervenció només es va localitzar una àrea de combustió sobre l'empedrat, a
conseqüència no es van recuperar materials arqueològics relacionats amb
activitats culinàries (carbons, granes, fauna). En conclusió, l'excavació de
1992, va permetre documentar dues noves estructures, l'enllosat de travertí i
el foc, i també es van extreure nous forats de pal per fer proves per futurs
anàlisis de datació. També es va ampliar la hipòtesi inicial de l'extensió
màxima del jaciment als 5000 m².L'any 1994, després d'una aturada al 93, es
realitza una nova intervenció, els mesos de juliol i agost, ja en situació
d'intervenció programada i com a urgència, iniciant així un programa
d'actuacions de recerca a llarg termini. L'excavació es va diferenciar en dos
punts, l'àrea terrestre i la subaquàtica. Els treballs al sector terrestre es
van centrar a recuperar, de les intervencions de 1991 i 1992, les puntes de pal
clavades, 261 en total i es van analitzar dendroconologicament. També es van
dur a terme prospeccions a l'àrea nord i oest de l'Estany. Pel que fa al sector
subaquàtic es va fer una primera prospecció, al sector C, que va confirmar la
hipòtesi que el jaciment presentava una continuïtat 12 m més enllà de l'actual
vora del passeig amb l'estany. L'any consecutiu, el 1995, es fa l'última
excavació al sector A, reprenent l'àrea oberta el 1991-92, prolongant
l'obertura en extensió cap al nord de la zona excavada prèviament. Es va obrir
una nova àrea de 11x4m. Amb aquesta última intervenció, al sector A, es van
excavar un total de 328 m² entre els anys 1991, 1992 i 1995. Es van recuperar
nombrosos materials arqueològics de tipus fauna, vegetals, ceràmica, eines de
tall, objectes ornamentals i estris de mola entre d'altres. També es van
documentar nombroses estructures que van permetre fer una aproximació a la
distribució de l'assentament i dues fases d'ocupació, una fase plena o inicial
i una més tardana per sobre dels enllosats i fogars. Pel que fa a les
actuacions al sector subaquàtic, s'inicien els treballs d'excavació sistemàtica
a la zona immediata al passeig, proper a la perguera núm. 15, per davant, i al
nord del sector terrestre. D'aquesta intervenció es recuperen les primeres
eines de fusta com una falç d'angle de saüc amb una làmina de sílex encara encastada.
L'estiu de 1996, les actuacions es van veure reduïdes a treballs de prospecció
a la zona subaquàtica i a la zona terrestre. Aquesta intervenció va permetre
fer una aproximació topogràfica de l'assentament al neolític antic i delimitar
bé el front aquàtic del jaciment. L'estudi topogràfic es va fer amb un tub
cilíndric de plàstic que cada 25 metres s'enfonsava en una creu que anava d'est
a oest i de nord a sud dibuixant l'espai. El front aquàtic es va delimitar
mitjançant la realització de 12 sondejos dins del perímetre de l'estany. Com a
resultat, es va confirmar que el jaciment s'estenia entre 100-120 metres davant
de l'actual vora i que la profunditat terrestre arribava alguns punts als
80-100 m. L'extensió doncs es veia ampliada a les teories prèvies entre
8000 i 12000 m².Un any més tard, l'estiu de 1997, es reprèn l'excavació
programada de l'extensió al sector terrestre i subaquàtic. L'objectiu del
sector terrestre era excavar en direcció nord-oest, prop de la zona d'excavació
subaquàtica, al sector B. Es van localitzar un gran nombre de troncs vegetals,
en posició horitzontal que cobrien la superfície excavada i estaven per sobre
d'un nivell inferior també de troncs. La interpretació d'aquesta nova
estructura documentada va ser un ensorrament d'una gran construcció feta
d'aquesta fàbrica. Pel que fa al sector subaquàtic, es va ampliar sentit nord,
l'excavació de 1995, evitant la pesquera al sud. Es va modificar la quadrícula
d'excavació subaquàtica per unificar-la amb la terrestre i obtenir així una
planimetria general. Estratigràficament, es van documentar 6 nivells: nivell
superficial, nivell de creta, nivell de platja, nivell de creta, nivell de
platja (nivell arqueològic 2, molt pobre en presència de materials antròpics),
nivell d'ocupació (nivell arqueològic 1 amb presència de materials
arqueològics). Destacar la recuperació d'una base de cistell de jonc i càrex,
al costat de vasos ceràmics, eines d'os i sílex. La continuació dels treballs
l'any 1998 es van centrar, a la zona terrestre, sector B, en la continuació en
la mateixa zona oberta l'estiu previ on es va localitzar el nivell de troncs
horitzontals. Es va baixar el nivell de troncs per arribar a entendre la
relació amb el paviment. Durant els treballs arqueològics es van recuperar un
gran nombre de fragments de cistelleria, un fragment de corda, una nova falç de
fusta trencada, un remenador de fusta, dues puntes de sageta i una possible
llançadora de teler, ganxos de fusta i nombrosos fragments de mànecs, polits o
facetats de fusta. De treball ossi, es van recuperar tres punxons sencers i una
cullera. Es van recuperar matèria orgànica vegetal com fulles verdes, bolets de
soca i copròlits que es van enviar a analitzar. Pel que fa a la zona
subaquàtica, es va ampliar la zona excavada el 1997, direcció nord, seguint el
dic de l'Estany. L'objectiu era cercar les àrees de circulació del jaciment. Es
van documentar dos nivells arqueològics diferenciats en ell sector subaquàtic
(C), el sol arqueològic original (nivell 2) i el nivell posterior d'abandonament
(nivell 1) constituït pels troncs, escorces... Destacar del nivell 2, la
recuperació d'un fragment distal de mòbil d'una llança de fusta. Aquests dos
nivells coincideixen amb les dues fases documentades en les dues àrees
l'excavació terrestre (A-B).Els resultats de les intervencions programades
d'estiu dels anys 2000, 2001, 2002 i 2003 van servir per completar el rectangle
de 11x10 (110 m²) que mancava a l'àrea terrestre del sector B. Aquesta àrea
seria on estarien situades les grans cabanes del poblat. S'han detectat cabanes
de planta rectangular (d'uns 12 per 4 m, orientades vers l'oest, cap a la vora
de l'estany). A escala de material zooarqueològic, es van recuperar diversos
burocranis de bou, restes d'ocells i peixos. A escala vegetal, es van documentar
noves espècies de fruits silvestres i de bolets de soca al costat de grans
quantitats de cereals carbonitzats. D'objectes d'ornament es van recuperar
anells, un sencer amb doble protuberància i nombroses columel·les perforades.
Quant a eines de fusta, aquests quatre anys han permès recuperar nous objectes
com arcs de teixi, mànecs d'aixes, fusos, cullerots, espàtules, recipients i
diversos tipus de pals cavadors. Per altra banda, al sector subaquàtic, entre
els anys 2000 i 2002, es va completar la franja restant al nord de la pesquera
15 fins a tocar amb la següent pesquera. L'any 2003, es va abandonar la zona
nord, i es va obrir al sud de la pesquera 15, ja que en campanyes anteriors es
començava a perdre més al nord, la continuïtat arqueològica. L'obertura cap al
sud va ser positiva, ja que es van documentar eines de fusta semblants a les
recuperades al sector terrestre B. L'any 2003 es va instal·lar dues càmeres de
vídeo gravació connectades a la policia local i dues columnes de llum per evitar
actes vandàlics. Les intervencions arqueològiques realitzades durant les
campanyes d'excavació dels anys 2004 i 2005 van continuar amb els treballs
previs anteriors. Per una banda, els treballs al sector terrestre B, van obrir
un nou rectangle de 11x12 metres (132 m²) a l'àrea on se situen les grans
cabanes. Els materials recuperats tant faunístics, com vegetals i materials han
estat abundants. Per la banda subaquàtica, al sector C, la intervenció es va
centrar a la franja sud de la pesquera 15, iniciada l'any anterior. Durant les
tres intervencions (2003, 2004 i 2005) en aquest punt, es van excavar 40 m²
confirmant i unificant criteris amb la part terrestre. Aquesta zona ha donat
més informació que la part nord i a més ha aportat una major densitat de concentració
de materials. En comparació, seria una zona molt semblant al sector A de terra
pel que fa a materials recuperats i informació aportada. Els mesos de novembre
de 2008 i octubre de 2009 es realitza un primer projecte bianual dins del
projecte d'estudi de les societats lacustres prehistòriques. L'objectiu de les
prospeccions era conèixer millor la caracterització i contextualització de les
estratègies econòmiques i organitzatives de la societat pobladora, previs i
posteriors a les ocupacions neolítiques. Els treballs van organitzar-se en la
realització de diversos sondeigs per fer una aproximació de la potencialitat
arqueològica de l'entorn al poblat i l'estany. Es van agafar mostres per a la
realització d'anàlisi de caràcter ambiental. Geològicament també es buscava
establir els límits de les paleoplatges de l'estany i veure la seva evolució
durant l'Holocè. L'any 2008 es va prospectar el sector nord de l'estany, des
del Parc Arqueològic de La Draga fins al Pla d'en Morgat. L'any 2009 es va
actuar en el sector oest, ocupant el municipi de Banyoles i Porqueres, des de
la font de la Carpa, prop de l'Estanyol del Vilar fins al Pla d'en Morgat.
Totes dues campanyes prospectaven l'entorn immediat a la vora actual de
l'Estany. Els treballs van consistir en la realització de sondeigs amb sonda
pneumàtica a diferents punts establerts prèviament com a interessants. Si el
resultat era positiu a escala arqueològica, es procedia a realitzar un nou
sondeig amb sonda mecànica que permet recuperar testimonis continus, per tal de
poder estudiar i agafar mostres. La profunditat del sondeig ha estat entre 3 i
4 metres, 2 si la creta apareixia ràpidament i excepcionalment a fins a 5 si la
seqüència era prou interessant. El mes de febrer de 2010 es fa un control
arqueològic d'unes obres a la zona. Posteriorment, entre els mesos de setembre
i novembre del mateix any, es reprenen els treballs d'investigació programada
dins del projecte bianual 2010-2011. L'objectiu era conèixer una nova àrea
entre el sector A i B. Es va obrir en extensió una àrea d'excavació al sud-oest
de la zona B, direcció A, cercant així tenir una secció estratigràfica
transversal de nord a sud per conèixer la totalitat de la seqüència holocena
del jaciment. Des de l'any 2010 també s'incorpora un nou mètode de registre
gràcies als SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica) i l'Estació Total. Pel que
fa al projecte bianual dels anys 2012 i 2013, els objectius era finalitzar
l'excavació del sector D l'any 2012 i obrir un nou sector l'E, l'any 2013, que
prèviament havia estat estudiat entre els anys 1991-1995, com a sector A.
Paral·lelament també es va realitzar una prospecció subaquàtica de forma
sistemàtica amb petits sondejos manuals en zones d'interès arqueològic. Entre
els anys 2014 i 2017, dos mesos cada any, es van fer els pertinents treballs
d'investigació, aquest cop dins d'un dels projectes quadriennals. L'any 2014,
es va treballar en el sector A, excavat fins a l'any 1995 i reobert l'any 2013,
un dels sectors més aeris del jaciment. El 2015, s'obre un nou sector al nord
de l'excavat entre el 2013 i 2014, ampliant així el coneixement d'aquesta zona.
D'aquesta intervenció es van poder recuperar gran nombre de restes faunístiques
i nous materials vegetals. Seguidament, la nova intervenció del sector 2016, es
continuen els treballs iniciats l'any anterior, amb els mateixos objectius
plantejats el 2015. Destacar d'aquests treballs la documentació de diverses
fosses, en les quals s'han recollit abundants materials de rebuig fet que ha
generat la hipòtesi que es tractaria d'una zona d'abocament. Dins d'una de les
fosses es van recuperar materials faunístics en bon estat de conservació i fins
i tot alguns en connexió anatòmica. També de cultura material destacar un anell
doble fet d'os, sense paral·lels similars a Europa occidental. Podria
relacionar-se el rebliment d'aquesta fossa amb alguna pràctica ritual per la
presència abundant de cranis, banyes, animals en connexió i cultura material
singular. Finalment, la intervenció de l'any 2017, es van realitzar excavacions
al sector emergit i prospeccions subaquàtiques a la zona nord del poblat.
L'excavació arqueològica va continuar amb el sector obert entre els anys 2013 i
2014 i en l'ampliació nord excavada durant els anys 2015-16, sector A. Els
treballs van permetre excavar els 326 forats de pal del sector A, esgotant la
zona treballada entre el 2013-16. Dels 326, 96 han estat descartats per no
presentar la suficient entitat per considerar-los una antiga estructura de
sosteniment. 94 conservaven l'estructura, però no conservaven la matèria
orgànica. 138 conservaven tant l'estructura com el pilar o l'estaca de fusta. I
finalment s'han detectat 59 pals verticals sense forat de pal associat. En
total 197 són els que han conservat elements de fusta que han procedit a ser
registrat i emmagatzemats. D'altra banda, els treballs subaquàtics d'aquesta
campanya, han consistit en una primera prospecció visual per localitzar nàiades
(musclos d'aigua dolça) per traslladar-los fora de la zona de treball i evitar
la seva afectació. Per procedir als treballs arqueològics, es va instal·lar una
línia guia de 30 metres, amb un punt inicial a 15 metres de la riba i a un punt
final a 45 metres, amb orientació Sud/Nord-est. En total, en aquesta línia, es
va realitzar un total de 3 sondejos assolint la cota mínima sense localitzar el
nivell arqueològic del poblat, confirmant la no extensió de l'hàbitat cap
aquesta zona. L'estat de conservació d'aquest jaciment arqueològic s'ha
considerat excel·lent.
**********************************************
Enllaços amb informació:
https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2020/10/poblat-lacustre-de-la-draga-banyoles.html
https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/parc-neolitic-de-la-draga/
https://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2011/11/poblat-neolitic-de-la-draga-banyoles.html
https://www.museusdebanyoles.cat/arqueologic/Descobreix-el-patrimoni/El-parc-neolitic-de-la-Draga
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada