Llocs de Catalunya

COVES PREHISTÒRIQUES DE SERINYÀ

SERINYÀ - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/17989

Cronologies:

Paleolític Mig / Paleolític Mig ( -90000 / -33000 )

Neolític Antic / Neolític Antic ( -5500 / -3500 )

Neolític Final / Neolític Final ( -2500 / -2200 )

Paleolític Superior / Paleolític Superior ( -33000 / -9000 )

Neolític Mig-Recent / Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )

Bronze Final / Bronze Final ( -1200 / -650 )

Calcolític / Calcolític ( -2200 / -1800 )

Tipus de jaciment:

Abrics i similars d'habitació sense estructures

Abrics i similars d'enterrament Inhumació col·lectiu

Cova natural d'habitació amb estructures peribles

Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiu

Cova natural d'enterrament Incineració col·lectiu

Descripció:

Les coves de Serinyà constitueixen un dels conjunts de jaciments més importants de Catalunya, concretament de la Prehistòria. Les Coves de Serinyà, conegudes també per les Coves del Reclau, presenten una seqüència quaternària de més de 200.000 anys, on trobem documentades diferents fases culturals en el seu context geològic, des del paleolític mitjà (coves de Mollet i l'Arbreda), el paleolític superior (coves de l'Arbreda, Reclau Viver, Mollet), el neolític (Reclau Viver, Arbreda) i moments posteriors. Per arribar al conjunt de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cal agafar la C-150 de Girona a Olot i arribar fins al Bar Les Coves, a mà dreta i poc abans d'arribar al poble de Serinyà. Des d'aquí, un camí de trànsit fàcil ens durà al Paratge d'en Reclau, a l'esquerra. El Paratge es situa al marge Oest del Pla d'Usall , entre aquest i el riu Serinyadell. La zona arqueològica de les Coves Prehistòriques de Serinyà, d'una superfície aproximada de trenta-cinc mil metres quadrats, comprèn nombroses cavitats, totes formades pel travertí de font. Les més importants des del punt de vista arqueològic són (veure fitxes individuals d'IPAC): - la cova de l'Arbreda, - la cova de Mollet I, i - la cova del Reclau Viver. Aquestes tres són les que es troben obertes al públic. Tanmateix, formen part del conjunt altres de menor entitat com: - Mollet II, - Mollet III, - Cova Estreta, - el cau del Roure, - l'Arbreda II, - així com d'altres poc excavades, com el conjunt de la cova d'en Pau (Cau d'en Paquito, Pau II, Pau III, Davant Pau), i la Cova d'en Costa. Una sola cova, la de l'Arbreda, ofereix una estratigrafia molt completa, on hi ha documentada la darrera glaciació würmiana, que va tenir lloc al llarg dels darrers 100.000 anys, en el decurs de la qual es van desenvolupar les diferents fases culturals de finals del paleolític mitjà i del paleolític superior, fet que no es produeix en cap altra cavitat d'aquest conjunt. La zona de delimitació del BCIN ocupa la totalitat de les parcel·les 115, 117, 113, 114, 195, 298, 299 i 330 del plànol cadastral de Serinyà. Les parcel·les 74, 106, 107 i 109 són ocupades parcialment, només per una franja de 50 m d'amplada a l'est del camí de la Cellera d'Amont. Per la banda oest limita amb la carretera de Girona a Ripoll (C-150). La declaració inclou la zona descrita i les restes immobles, tant si es troben en la superfície com si es troben en el subsòl, així com els béns mobles vinculants al jaciment arqueològic, els quals també tindran la consideració de bé cultural d'interès nacional. L'any 2016 es va realitzar un seguiment i control del moviment de terres en les obres per extreure el cablejat de coure coaxial que hi havia al voltant del Parc de les Coves de Serinyà. Els resultats foren negatius per a dues de les tres rases efectuades (1 i 3), però a la rasa 2, situada al límit sud del parc, es va observar que aquesta afectava lleugerament l'estructura travertínica i el reompliment d'un abric de cascada. Els arqueòlegs van remarcar la gran potencialitat arqueològica que aquesta bauma presentava, fet que era desconegut fins al moment de realitzar les obres.

L'Arqueoparc Coves de Serinyàés un paratge on podem veure com vivíem els homes fa més de 200.000 anys.

La seva importància històrica fa que sigui un espai protegit i cal que tots siguem capaços de conservar-lo en les millors condicions possibles.

Benvinguts a la Parc

El par pretén mostrar-vos un paratge únic per entendre la vida dels caçadors recol·lectors de la prehistòria. Us oferim la possibilitat de passejar-vos per un bosc de ribera i un alzinar mediterrani tot ressegint uns llocs que van ser habitats per comunitats de pobladors paleolítics durant milers d'anys. Durant el paleolític el paisatge era diferent. Els boscos de pi roig eren rars i arreu dominaven els prats. L'ndret arqueològic el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca travertrínica, dels quals els més significatius estan condicionats per a la seva visita.

Les coves de Serinyà són els millors jaciments d'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. Les excavacions van ser iniciades ara fa més de cinquanta anys pel Centre d'Estudis Comarclas de Banyoles, i dirigides per Josep Maria Corominas. En l'actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.

Cronologia de les coves

Viver de Can Mollet

Mai hem marxat de Serinyà

Evolució a les coves de Serinyà

*******************************************************

Antecedents: els orígens

Bona part de les coves de Serinyà eren conegudes des de sempre per la gent del poble: la bora o cova dels Encantats, la Bora Gran d'en Carreras i les bores del Ferrer. Aquestes últimes són les que ara formen el paratge de les coves del Reclau.

El primer en adonar-se de l'interès arqueològic de la Bora Gran fou el caputxí Josep Catà, qui hi observà una bretxa amb ossos. Ho indicà al farmacèutic de Banyoles pere Alsius i Torrent (1839-1915), el qual la visità l'any 1858. Hi recollí diverses restes que publicà i que també foren examinades i donades per bones per la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Edouard Harlé, un engiyer de Tolosa de Llenguadoc interessat er la paleontologia i la prehistòria, va escriure a Pere Alsius per demanar-li que li facilitès poder excavar a la Bora Gran. L'any 1882 Harlé va efectuar en aquest jaciment la primera excavació paleolitica de Catalunya i identificà correctament aquest dipòsit com a corresponent a l'època del magdalenià (16.000 - 12.000 anys abans d'ara). Alsius continuà les excavacions durant alguns anys i formà la col·lecció Alsius que, cedida pels seus descendents, es conserva al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Ell mateix l'estudià detalladament en l'obra El magdale-nense en la província de Gerona, que ha estat pubicada al 2015.

Cap al 1907 les excavacions van ser represes per Josep Bosoms i Monegal, fill dels mestres de Serinyà. Intervingué en tota la cova i formà la gran col·lecció Bosoms, amb centenars d'eines òssies i lítiques típicas de magdalenià que exposà a Serinyà, Besalú i Barcelona. Actualment es preserva a la seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

En aquesta fase inicial, tant Pere Alsius com Josep Bosoms efectuaren també excavacions a la cova dels Encantats, on recuperaren restes d'edat postpaleolítica (del neolític i de l'edat dels metalls).

Pere Alsius i Torrent, pioner de la prehistòria catalana i descobridor de la mandíbula de Banyoles (arxiu família Alsius)

Fotografia actual de la Bora Gran d'en Carreras, oberta en els conglomerats del nord de Serinyà

Agulles de la Bora Gran (dol·lecció Bosoms, MAC-Girona)

Arpó de la Bora Gran (col·lecció Bosoms, MAC-Girona)

**********************************************************************

Antecedents: Josep Maria Corominas

Als anys 30 del segle XX, Josep Maria Corominas i Planellas garbellà sediments remoguts pels primers excavadors de la Bora Gran i reuní una col·lecció de més de 10.000 objectes, que es conserva al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Al 1944 i 1945, Lluís Pericot i Joan Maluquer, de la Universitat de Barcelona, van efectuar noves excavacions a la Bora Gran; també intervingueren en els jaciments postpaleolítics de l'entorn: la cova dels Encantats, el Cau d'en Quintana i el Racó d'en Salvador. Els materials recuperats van ser dipositats a la seu de Barcelonadel Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Josep Maria Corominas participà en aquestes excavacions i, recolzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, decidí excavar més jaciments per tal d'enriquir el Museu Arqueològic Comarcal. Excavà la Cova Petita dels Encantats i al 1944 inicià els treballs a les coves del Reclau, concretament a la del Reclau Viver, que excavà fins al 1948, i on per primer cop a Catalunya es documentà una estratigrafia del paleolític superior. Durant els anys posteriors, Corominas anà divulgant els seus treballs i excavà la cova de Mollet, i altres del Reclau i properes a Serinyà.

Entre 1972 i 1974, a partir d'un cicle de conferències de prehistòria que impartí a Banyoles i recolzat per L'Associació Arqueològica de Girona i el mateix Centre d'Estudis Comarcals, torna a trebalalr al paratge del Reclau. Excavà a les coves de Mollet, Mollet III, d'en Pau i, sobretot, de l'Arbreda, on realitzà un sondatge de més de 8 m de profunditat que posà al descobert una llarga estratigrafia que anava des del paleolític mitjà fins a moments postpaleolítics. D'aquesta manera es van identificar les coves del Reclau com un dels conjunts paleolítics més importants de Catalunya, cosa que va despertar l'interès de diversos arqueólegs joves. Així, al 1973 el Consell Superior d'Investigacions Científiques desenvolupà una intervenció a Mollet III i el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona ho va fer a l'Arbreda.

Josep Maria Corominas, fotografiat just abans de continuar l'excavació del sector més septentrional del Reclau Viver (fotografia del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles)

Fotografia recent de la cova Petita dels Encantats

La intervenció de 1973 a la cova de l'Arbreda 8fotografia de Jordi Mestre)

***********************************************************

1975: inici de la nova etapa

Davant de l'interès científic i patrimonial del paratge de les coves del Reclau, la Diputació de Girona va adquirir l'any 1974 els terrenys a la família Genover i en va cedir una quarta part indivisa de la propietat als ajuntaments de Serinyà i Bnayoles. A partir d'aquest moment es prepara l'inici de les excavacions sistemàtiques i continuades a la cova de l'Arbreda, des del Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona.

La primera campanya va tenir lloc entre el 20 de juny i el 30 de juliol de 1975. Els seus directors foren Henry de Lumley, Eduard Ripoll i Narcís Soler, els quals comptaren amb el suport i la complicitat de Josep Maria Corominas (Centre d'Estudis Comarclas de Banyoles) i Josep Canal (Associació Arqueològica de Girona). A tal efecte, prèviament Josep Canal havia contactat el matrimoni Henry i Marie-Antoinette de Lumley, del Centre national de la recher-che scientifique (CNRS), per tal d'establir-ne una col·laboració.

Josep Maria Corominas, després de la realització del seu primer sondatge (sector Alfa), havia ampliat l'excavació cap al sud (sector Beta), on havia excavat els nivells postpaleolítics. La nova excavació es plantejà continuar aprofundint aquest sector però amb els mètodes d'una intervenció moderna. La superfície d'excavació s'organitzà per mitjà d'una quadrícula aèria per registrar sistemàticament les dades espacials. Els nous mètodes i objectius de l'excavació implicaven la recuperació d'un ampli conjunt de materials, que calia situar en l'espai amb tres coordenades, i requeria també el garbellat amb aigua de tots els sediments. Per posar-ho a punt es va comptar amb el suport del professor Henry de Lumley, aque aportà la seva experiència, així com material divers, i organitzà l'excvació.

Alhora que es va excavar a l'Arbreda, es va topografiar els diversos jaciments del Reclau (Arbreda, Mollet, Mollet III i Pau) i es van dibuixar les seccions resultants de les últimes excavacions de Josep Maria Corominas a l'Arbreda i a Pau.

La cova de l'Arbreda, amb la seva primera coberta, l'any 1975

Durant els primers anys, el laboratori de campanya era una àmplia tenda

Tria dels garbells. Des de la primera campanya, tots els sediments s'han garbellat amb aigua

L'excavació del sector Beta de la cova de l'Arbreda, l'any 1975

Fragment de mandíbula d'ur (brau salvatge), vista a l'inrevés

La fulla salutriana, procedent del nivell C, és la troballa més significativa de l'any 1975

*********************************************************

1975 - 1987: la Diputació de Girona

El servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, que es va convertir enel Centre d'Investigacions Arqueològiques en 1982, va excavar la cova de l'Arbreda durant els mesos de juliol, i a vegades també agost o setembre, entre els anys 1975 i 1987. Aquestes campanyes van convertir l'Arbreda en un referent de la metodologia prehistòrica arreu de la península ibèrica.

A les campanyes hi participaren nombrosos estudiants universitaris, molts d'aquests van trovar la seva vocació a l'Arbreda i decidiren orientar la seva carrera investigadora cap a camps de recerca fins aleshores inesxistents a l'arqueologia prehistòrica catalana, com la palinologia, l'antracologia, la ictiologia, l'ornitologia, els micromamífers, els grans i mitjans mamífers, la tecnologia òssia o lítica, la disribució espacial dels objectes, etc. El jaciment també fou objecte d'assajos de mètodes de datació fisioquímics que més endavant han quedat ben establerts.

Durant aquest etapa es va intervenir preferentment en l'àrea d'excavació marcada l'any 1975, amb ampliacions cap a l'est i oest. S'excavaren els nivells solutrians (B, C), gravetians (D, E, F), l'aurinyacià evolucionat (G), el protoaurinyacià (H) i bona part del nivell mosterià final (I).

Aquesta excavació va generar llarges seccions que foren totalment dibuixades i va coordenar milers d'objectes que permeten visualitzar els nivells arqueològics. Els testimonis que delimiten l'àrea d'excavació, a bana d'un bon recurs didàctic, han esdevingut un registre dels nivells excavats que permet l'obtenció de mostres.

Entre 1988 i 1995 les campanyes es van interropmre per dedicar els esforços a l'estudi i publicació dels materials obtinguts fins 1987. També coincideix que durant aquest temps, com a consequència dels traspassos Diputació-Generalitat, el Centre d'Investigacions Arqueològiques es reconverteix en la seu de Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i que es crea la Universitat de Girona. Gradualment es va passant la responsabilitat de la recerca sobre Serinyà a aquesta institució.

De manera progresiva, l'Arbreda ha comptat amb millors cobertes protectores, com l'existent al 1982

Àrea d'excavació on s'observen, en primer terme, els grans blocs caiguts sobre el nivell G (auriyacià evolucionat). Any 1979

Treballs de documentació i dibuix de seccions efectuats durant la campanya de 1987

Detall d'acumulació de restes del nivell G (aurinyacià evolucionat). Any 1981

Llar en cubetadel nivell G (aurinyacià evolucionat). Any 1984

Tasques de laboratori de la campanya de 1977

*****************************************************

La cova d'Arbreda

La cova de l'Arbreda, després de les excavacions de Josep Maria Corominas i 50 anys després de les iniciades l'any 1975, continua sent un jaciment de referència per al coneixement del paleolític mitjà i paleolític superior del Mediterrani occidental.

S'hi ha identificat una succeció de nivells arqueològics des de fa més de 140.000 anys fins a l'actualitat. A la seva base s'hi troben nivells del paleolític mitjà (O, N, M i L) amb una gran densitat d'artefactesi restes de fauna i que han proporcionat dues dents d'humans neandertals. Per sobre (nivells K, J i L), les ocupacions humanes s'alternaren amb les dels ossos de les cavernes durant milers d'anys fins arribar al sostre del nivell I, d'una edat entre 44.000 i 40.000 anys, que clou la sequència del paleolític mitjà amb les últimes ocupacions neandertalianes. Immediatament per sobre trobem el nivell més antic del paleolític superior, el protoaurinyacià (H) datat al voltant dels 36.000 anys i que representa els primers assentaments de l'Homo sapiens a le terres catalanes.

El succeeix un ric nivell aurinyacià evolucionat (G), amb una cronologia de 32.000 anys i la presència de fogars. Per sobre hi trobem els nivells corresponents a la cultura gravetiana (F, E, D), d'un període d'entre 28.000 i 20.000 anys. Els segueixen els nivells solutrians (C, B) de fa entre 19.500 i 18.800 anys, que representen les últimes ocupacions paleoítiques extenses, ja que el magdalenià (13.700 anys) es troba en una àrea molt restringida com a resultat del progressiu enfonsament del sostre. Posteriorment les ocupacions són esporàdiques i només es detecten usos funeraris durant la prehistòria recent.

Aquest registre tan continu ha estat bàsic per establir l'evolució cultural i medioambiental de Catalunya durant els últims 150.000 anys. A més, l'Arbreda és un jaciment especialment significatiu per comparar els comportament dels humans neandertals respecte al de la nostre espècie.

El mosterià antic de l'Arbreda és especialment ric, com il·lustre aquesta foto dels nivells mosterians més profunds

La llar enllosada i la llar en cubeta del nivell G ofereixen una instantània de la vida quotidiana d'ara fa 32.000 anys

Secció de l'Arbreda amb la succesió dels nivells arqueològics, il·lustrats per la projecció dels objectes coordenats

Ascles del nivell I (mosterià final)

Làmina i lamineta del nivell H (protoaurinyacià)

**********************************************************

La cova d'en Pau

Després d'una campanya introductòria al 1978, la primera etapa d'excavacions a la cova d'en Pau es va dur a terme entre 1980 i 1984 en tres zones. A Pau III, situada a la part alta del talús, es va recuperar un enterrament amb urnes cineràries del bronze final (1100 - 9001 aC).

Pau IV i Pau V, a la part baixa de la cova, conservaven encara part de la volta rocosa i un davant on aquesta s'havia enfonsat. S'hi determinaren tres nivells arqueològics: el primer d'època medieval, romana i ibèrica; el segon de l'edat de bronze i el calcolític (2700 - 1200 aC); i el tercer del neolític final (3300 - 2700 aC), neolític mitjà inicial (4500 - 3900 aC) i neolític antic (5500 - 4500 aC).

Les ocupacions primeres semblen relacionar-se amb amagatalls; les segones amb enterraments primaris col·lectius; i les treceres amb llocs d'habitat temporal, amb presència de focs culinaris. Sota el tercer nivell ja apareixia el sediment d'època glacial, amb restres paleolítiques.

La nova etapa d'intervencions a la cova d'en Pau es va iniciar l'an 2019 amb la realització de la topografia del jaciment i el 2020 amb la primera de les excavacions sistemàtiques, que continuen avui dia. L'objectiu bàsic és documentar la seva sequência paleolítica, prèviament coneguda només pel sondeig realitzat per Josep Maria Corominas al sector de Davant Pau, on va trobar restes corresponents al solutrià. Entre 2020 i 2024 s'ha excavat una superfície d'uns 15 m2, distribuïts en tres sectors propers a la paret de la cavitat (Pau II, Pau V i Davant Pau).

Si bé s'han trobat encara algunes restes corresponents a la prehistòria recent (estrats 1 i 2), la major part del registre s'adscriu al paleolític (estrats 3 - 5). Els estrats paleolítics han proporcionat un conjunt faunístic abundant, dominat per les restes de cavall i conill, i un conjunt lític on predominen els artefactes de sílex i quars. Entre les peces de sílex, cal destacar la trobalal d'una sèrie de puntes de retoc pla que confirmen l'assignació al solutrià d'aquesta part superior de la seqüència paleolítica.

L'excavació de 1984 a la cova d'en Pau (zona Pau IV)

Vas del neolític mitjà inicial (Montboló) de la zona Pau IV

Vas campaniforme cordat de la zona Pau IV

L'excavació de 2022 a la zona de Pau II

Gran espàtula-cisell sobre un metàpode de cavall (estrat 3, campanya de 2022)

Puntes solutrianes procedents de l'estrat3 (esquerre) i 4 (dreta) campanyes del 2020 i 2021

***********************************************************

Cova de Mollet

Les campanyes d'excavació moderna a la zona de Mollet van tenir lloc els anys de 2001 a 2005, 2010 i 2011, i finalment 2017. El seu objectiu va ser el de caracteritzar el rebliment estratigràfic, establir-ne una cronologia i correlacionar-lo amb el material arqueològic i paleontològic.

En concret es va excavar bàsicament l'estrat 5, que és l'inferior de la seqüència i l'únic que quedavaquelcom distribuït per tot el jaciment, enganxat al substrat travertínic. La resta d'estrats només es varen poder excavar en la regularització del testimoni sud, qu és la tasca que es va realitzar a la campanya de 2017.

L'estrat 5 té una edat de l'ordre dels 215.000 anys i va ser dipositat durant una etapa temperada, sota un paisatge dominat per prats humits i alguns boscos. El jaciment era, en aquella època, un cau de hienes. L'activitat antròpica documentada és mínima, tot i que procedeix d'aquest estrat la molar humana d'un individu infantil neandertal trobada a l'excavació de Josep Maria Corominas de l'any 1972. Així, les restes recuperades són bàsicament paleontològiques i les de la hiena tacada, o d les cavernes, són les més abundant. D'aquestes, destaca el crani que es va recuperar el 2002.

En canvi, l'estrat 3 és el que contenia les eines lítiques del paleolític mitjà, fabricades pels humans neandertals, que eren ben conegudes a partir dels estudis que s'havien fet dels materials procedents de les excavacions de Josep Maria Corominas.

Crani de hiena tacada, o de les cavernes,

procedent de l'estrat 5 (215.000 anys, paleolític mitjà). Recuperat a la campanya d'excavacions de l'any 2002

L'excavació de 2011 a la cova de Mollet. Al fons, el testimoni sud

**********************************************************

El conjunt del Cau del Roure

El Cau del Roure interior

El Cau del Roure interior és una petita cavitat d'accès vertical. Les campanyes d'excavació, a l'etapa moderna, han tingut lloc entre 2012 i 2021. Consta d'un únic paquet sedimentari homogeni que correspon al paleolític superior, entre 20.000 i 34.000 anys, i que conté materials diversos, entre els quals destaquen per la seva abundància els mol·luscs continentals, els microvertebrats i les restes de conill.

Els grans mamífers no són abundants, però si representatius, destacant el cavall i el cérvol, entre els ungulats, i el linx ibèric, entre els carnívors. La seva presència, majoritariament, no és antròpica; les restes d'ungulats van ser aportades per diversos carnívors, com el llop.

Les restes arqueològiques són escasses, però singulars: diversos cargols marins perforats, molts de procedència atlàntica (espècie Nucella lapillus). No es descarta, així, que en el seu moment, entre fa 27.000 i 34.000 anys, aquestes petxines formesin un mateix element d'ornamentació i que s'amagués a l'interior del Cau del Roure a manera d'ofrena simbòlica.

La zona externa del Cau del Roure

L'any 2012 es descobrí el jaciment que s'ha anomenat Zona Externa del Caudel Roure. Es tracta d'un lloc a l'aire lliure situat a recés d'un petit espadat de travertí. Agafa el nom del jaciment veí del Cau del Roure. Entre l'any 2013 i 2018 es va procedir a la seva excavació sistemàtica completa en una superfície definida de 24 m2, i l'any 2019 es va soterrar el lloc.

El jaciment consta essencialment d'un únic estrat, que es va formar durant el paleolític mitjà. El contingut d'aquest estrat està compost majoritàriament per un bon nombre de restes de grans mamífers, corresponents principalment a ur, cérvol i cavall. Aquestes restes semblen haver estat un "berenador" d'aquest gran carnívor. Secundàriament hi ha una presència diversa de mitjans i petits mamífers, i de gasteròpodes continentals.

Finalment hi ha una aportació modesta, però significativa, d'eines de pedra del paleolític mitjà, que indicaria que els neandertals també visitaren el lloc, probablement per aprofitar carn i medul·la no consumida per les hienes.

Inici de l'excavació del Cau del Roure Interior. Campanya de 2013

CR Interior. Crani de cérvol, a l'excavació campanya de 2015

CR Interior. Cargols marins perforats trobats el 2019

(Nucella Lapillus; o Mangeliidae)

L'excavació de 2015 a la Zona Externa del Cau del Roure

Zona Externa. Metacarp i metatars d'ur (brau salvatge)

Zona Externa, eines lítiques del paleolític mitjà (ascles i útil de gran format)

*****************************************************

Cova de Mollet III

La motivació de l'inici de les excavacions modernes a la Cova de Mollet III va ser la confirmació de l'atribució al paleolític superior d'un neurocrani recuperat per Josep Maria Corominas durant les seves excavacions de 1972. La datació de la resta i l'estudi de tot el material associat el van situar al període gravetià, fa uns 22.000 anys.

Així doncs, l'any 2013 es va iniciar una nova fase d'excavacions que va continuar sense interrupció fins l'any 2022. L'objectiu va ser el de poder entendre amb més claredat la seqüència estratigràfica del jaciment, la qual abraça, com a mínim, des del paleolític mitjà fins al neolític final-calcolític.

Els resultats de tots aquests treballs indiquen que Mollet III va ser principalment una cova sepulcral ja des del paleolític superior i que va tenir alguns moments puntuals de freqüentació o ocupació.

La troballa mésdestacada d'aquesta etapad'actuacions arqueològiques és el conjunt de diverses restes humanes corresponents a un individu diferent al del crani trobat l'any 1972 i datades en uns 23.000 anys. D'aquests dos individus se sap que probablement van ser enterrats a la cova amb el seu corresponent aixovar funerari i coberts amb ocre vermell, tal com es feia a la majoria de rituals funeraris durant el gravetià.

L'estudi antropològic ha revelat que el crani va pertànyer a un individu femella d'edat adulta, al voltant de 40 anys, mentre que l'altre individu, configurat per restes pertanyents a les extremitats inferiors, s'ha atribuït a un mascle. Aquests individus van viure en el moment de màxim fred de l'última glaciació, conegut com el darre màxim glacial.