ESGLÉSIA DE SANT PERE PESCADOR
SANT PERE PESCADOR - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII, anys 1682 - 1689
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Sant Pere,
a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila, davant la plaça de
l'Església. Església d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera
poligonal. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes, dividida per
diversos arcs torals que descansen damunt grans pilastres, adossades entre les
capelles laterals. Aquestes últimes estan cobertes amb voltes de canó i es
comuniquen amb la nau principal, mitjançant una successió d'arcs de mig punt. Les
capelles estan decorades amb un cicle de pintures murals de caràcter popular,
coetànies a la construcció del temple. A la part superior de les capelles hi ha
una filada d'obertures de mig punt delimitades amb balustrada, a manera de
trifori. L'absis, en canvi, està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta
dues finestres de mig punt, de doble esqueixada, amb dos contraforts exteriors
que li donen suport. La sagristia està situada a la banda sud de l'absis i, al
nord hi ha dues estances rectangulars més. Tant la sagristia com les estances
adossades al nord es troben disposades a manera de creuer. Als peus de la nau
hi ha una tribuna pel cor i, al seu costat, a l'angle sud-oest del temple,
s'aixeca el campanar, de base quadrada i amb el cos superior octogonal. A la
part superior presenta quatre estilitzades obertures d'arc de mig punt,
construïdes amb rajols. El campanar està coronat per una estructura formada per
dues arcades apuntades que s'entrellacen. Al mig s'hi col·locà una petita
campana. La façana del temple està orientada a ponent. Presenta una gran
portalada rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats i la
llinda plana i motllurada, emmarcada per dues columnes amb el basament quadrat
i els capitells decorats d'estil corinti. Damunt la llinda hi ha un frontó
ornamentat que emmarca una fornícula, amb la imatge del sant. Al centre del
mur, damunt la porta, hi ha un rosetó. Tant la façana com el campanar són
bastits amb carreus de pedra ben escairats i lligats amb morter, mentre que la
resta de l'edifici és fet de pedruscall i argamassa. Es poden veure els
basaments de l'antiga església romànica; a l'exterior del temple, al costat
nord.
Notícies històriques:
L'antiga església de Sant Pere Pescador era romànica
(segles XII-XIII) i ocupava el mateix emplaçament que l'actual, que fou
construïda durant el segle XVIII. D'aquest temple primitiu encara es conserven
restes als fonaments de la banda de tramuntana de l'església actual. La
llicència per construir la nova església fou concedida el 20 de novembre de
1682 pel bisbe de la diòcesi al Consell General de la Universitat. Els cònsols
i prohoms de la Universitat de Sant Pere signaren amb Antoni Riera, Francesc Pujol
i Narcís Turró, escultor i mestres de cases respectivament per l'adjudicació de
les obres que començaren vers Nadal d'aquell any, previ enderrocament del
temple romànic. El supervisor de les obres fou el rector de la parròquia mossèn
Josep Feliu Batlle. Segons la documentació contractual els materials que
s'havien d'emprar havien de provenir de les pedreres de Vilamacolum. Les obres
s'allargaren durant set anys i tingueren un cost de 7200 lliures barceloneses,
pagament que s'abona als constructors durant vuit anys a raó de 900 lliures
anuals, diners procedents del vintè de l'heretat d'en Serra, que afectava les
collites d'ordi, mills, blat, canyes, civada, alls i cànem. Cal esmentar, com a
curiositat que els mestres d'obra obtingueren facilitats per part del Consell,
proporcionant una casa gratuïta prop de l'església i altres serveis i
avantatges, com ara el permís per desembarcar vi sense pagar cap dret.
Posteriorment, vers l'any 1823 fou restaurada per Àngel Sellares. Durant els
anys de la Guerra Civil (1936-39) l'església, com molts altres temples, fou
saquejada i cremada, destruint tot l'arxiu parroquial, els ornaments
religiosos, els mobles, l'orgue i tres retaules barrocs. De la mateixa manera
es destruí el campanar, emprant les campanes per convertir-les en material de
guerra. Entre els anys 1989 i 1992, donat el mal estat de l'església i que la
quantitat d'esquerdes que hi havia provocava cada vegada més filtracions, es va
decidir endegar un projecte de rehabilitació. Gràcies a la participació i la col·laboració
de l'Ajuntament de Sant Pere Pescador, el Bisbat de Girona, la Diputació de
Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va
atorgar l'obra a l'empresa constructora de Figueres JACAS S.L, que sota la
supervisió de l'arquitecte Luís Bayona i Prats, juntament amb els arquitectes
tècnics Josep Simon i Motjé i Elisa Llenas i Torrent, varen desenvolupar tot un
seguit d'actuacions per la preservació d'aquest bé. Entre aquestes, hom pot
destacar, la substitució dels cabirons de fusta per bigues de formigó armat i
solera d'encadellat ceràmic per reparar l'estructura de l'edifici. També es va
utilitzar formigó armat per poder lligar la coberta i cosir les arcades de
totxo i les voltes de rajol, de tal manera que treballessin conjuntament els
arcs antics i els nous. Igualment, es va actuar sobre la coberta, col·locant
teula àrab tot aprofitant les teules velles, però posant-ne de noves a les
canaleres i també refent la coberta del campanar i els arcs de pedra que
sustenten la campana més alta. Pel que respecta a la façana exterior, es varen
canviar les pedres més deteriorades i es va posar a lloc la llinda del portal
d'entrada. Finalment, es va pintar l'interior de la nau central, es restauraren
les pintures de les capelles laterals i s'instal·là una nova il·luminació.
Enllaç amb informació del jaciment de l'església:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/8341
Cronologies:
Medieval (
400 / 1492 )
Modern (
1453 / 1789 )
Tipus de jaciment: Edifici religiós església
Descripció:
L'església es localitza al centre del nucli antic de Sant Pere Pescador. Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Sant Pere Pescador, integrada dins l'estructura de l'església parroquial d'època moderna, edifici d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. A finals del segle XVII, el temple romànic fou enderrocat i la nova església construïda en el mateix emplaçament que l'anterior, però sense seguir la seva orientació de manera exacta. Per aquest motiu, actualment són visibles a l'exterior i costat nord de l'edifici, una petita part dels vestigis de la planta de l'església romànica. Les restes corresponen al basament del mur septentrional d'una nau i a l'extrem del mateix costat del seu absis de planta semicircular. El murs sobresurten irregularment del nivell actual del sòl, i es conserven en una alçada màxima de 0,5 m. El basament del mur de la nau és al descobert en una llargada d'uns 5 m, i de l'absis n'és visible poc menys de la meitat de la seva curvatura. La part restant de la fonamentació de l'església romànica quedà soterrada per la nova construcció. De l'aparell extern es documenten, en algun punt, dues o tres filades de blocs de pedra no gaire grossos, lligats amb morter de calç. No s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica. El seu estat de conservació és bo; tot i que es desconeix la potència dels estrats arqueològics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada