CREU DEL REI JOAN I
FOIXÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
"RESTAURADA / MCMLV / T.P.VDA.M."
Restaurada 1955
Època:
segle XIV – XV
Descripció:
Situada entre els nuclis que formen el poble de Foixà,
prop del barri de la Vila, és un element de pedra, amb base esglaonada
circular, peanya i fust de secció poligonal i coronament cilíndric amb figures
en relleu, molt desgastades. Després del capitell decorat i abans de la creu hi
ha un pinacle i un nus. La creu presenta una Mare de Déu amb el Nen, en una
cara, i un Crist crucificat, en l'altra. Presenta una inscripció:
"RESTAURADA / MCMLV / T.P.VDA.M."
Notícies històriques:
Segons la tradició, va ser col·locada ja en època gòtica,
com a record de la mort del rei Joan I, sobrevinguda l'any 1396, mentre caçava
en aquella zona. El que diu la història és que, efectivament, Joan I el Caçador
va morir als boscos de Foixà, l'any 1396, quan tenia 46 anys, segurament d'un
accident o potser d'un atac de cor o de feridura. Hi ha una fotografia de 1913
d'Albert Bastardes. Va ser restaurada l'any 1955, segons la inscripció que hi
figura. Hi ha afegida una llosa amb una placa on es celebra la commemoració del
6é centenari de la mort del rei Joan I del 1996.
**********************************************
Enllaç amb informació de la misteriossa mort de Joan I, article publicat a El Punt per Pere Bosch i Cuenca el 3 de juny del 2018:
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1406132-la-misteriosa-mort-de-joan-i.html
Li deien “el Caçador”, però també “el Descurat” o “l’Amador
de la Gentilesa”. La imatge que ens ha arribat de Joan I (1387-1396) ha estat
la d’un rei amant de la “disbauxa, les despeses excessives i l’alineació d’una
bona part del patrimoni reial en un moment de greu crisi econòmica al país”, en
paraules de l’historiador Jaume Sobrequés. De fet, la crisi va derivar en una
follia contra les comunitat jueves del país; una brutalitat que va tenir una
resposta tant contundent com tardana per part del monarca, que precisament es
trobava de cacera quan es va produir aquell episodi tràgic. No és l’únic
episodi que trasllada la descura del rei envers els afers interns. De fet, les
Corts de Montsó de l’any 1388 ja posen de manifest les queixes pels escàndols d’alguns
membres de la cort, especialment de la dama de confiança de la reina, Carroça
de Vilaragut.
En tot cas, ha estat aquest escenari convuls, molt
probablement, el que ha contribuït a alimentar el misteri al voltant de la mort
del rei, que es va produir molt a prop del castell de Foixà el 19 de maig de 1396.
Si ens atenem a les fonts escrites, hi ha tantes versions com hipòtesis, i
resulta gairebé impossible descobrir la veritat. La menys polèmica és la que
atribueix la mort a un accident de cacera. La versió oficial, recollida per l’historiador
Bernat Boadas a principis del segle XV, es refereix a un fatídic accident que s’hauria
produït mentre el rei practicava la seva principal afició: “E com era tan amich
de caça, ell en lo bosch de Foxà, ab lo seus cans e caçadors s’en met a caçar,
s’en va metre una gran loba. Tots contra la loba!, cridava el Rei. E com la
loba era tan ferotge, null hom s’en movia, els cans staven fortament spaordits
e ell, tot sglayat, cau prestament de son cavall, e sontadament va finar la sua
vida”.
Si es atenem a aquesta font, doncs, hi ha poca cosa a
explicar i el misteri estaria aviat resolt, per bé que hom pugui discutir si la
mort va venir provocada per la caiguda del cavall o per una indisposició
prèvia.
Però altres fonts apunten a causes més virulentes i, per
tant, molt més complicades d’esbrinar. Una llegenda, per exemple, planteja la
hipòtesi del suïcidi, la qual cosa ens trasllada la imatge d’un rei torbat per
la desesperació. El suïcidi era un pecat esgarrifós en aquella època, que l’havia
de portar directament a l’infern. I potser per aquest motiu l’escriptor Bernat
Metge, amic i conseller del rei, va dedicar alguns fragments de Lo somni a tranquil·litzar aquells que
patien per l’ànima del rei. Segons la versió de Bernat Metge, mentre era a la
presó se li aparegué l’ànima del monarca. De fet, el primer llibre de l’obra és
un diàleg de Bernat amb Joan I en què el rei hi és descrit així: A mi aparec
(...) un hom de mija statura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí,
sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap (...) E entorn
(...) havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven
(...). Bernat Metge fa constar que, encara que mort “precipitosament i
ivarçosa, sens confessió”, el monarca era al Purgatori i “en via de salvació”.
Malgrat els esforços de Bernat Metge, funcionari de la
cort, la seva versió obre alguns interrogants difícils d’escatir. Martí de
Riquer, especialitzat en literatura catalana medieval, escrivia fa alguns anys:
“Per què la mort de Joan I es produeix just quan s’adona que l’han traït els
seus consellers més íntims? Per què tant d’interès a divulgar que l’ànima de
Joan I era al Purgatori? És un enigma de la nostre història que guarden gelosament
el castell de Torroella i les rodalies del castell de Foixà”. De fet, algunes
hipòtesis plantegen la possibilitat d’un assassinat. I alguns mesos després de
la mort del rei es va celebrar un procés en el qual es van encausar fins a 38
alts càrrecs de l’administració.
El cadàver del rei va ser conduït a Girona, enterrat a la
catedral de Barcelona i, alguns anys després, concretament el 1401, traslladat al
monestir de Poblet. Fos com fos, molt a prop del lloc on va morir va bastir-se
una creu gòtica. La mort de Joan I va provocar que, per primera vegada, la
corona catalanoaragonesa es quedés sense descendent directe. Els fills barons
que havia tingut mb les dues esposes, Mata d’Armanyac i Violant de Bar, havien
mort de forma prematura i el tron va ser heretat pel seu germà, Martí l’Humà;
un rei que també moriria sense descendència i que obriria les portes a un canvi
dinàstic que canviaria la història del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada