CEMENTIRI MARINER DE L'ESCALA
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Els clos del cementiri vell de l'Escalaés un conjunt neoclàssic construït el 1837. Situat a les afores de la vila, va substituir l'antic cementiri a tocar de l'església parroquial de Sant Pere. La primera tomba del cementiri data de l'any 1835. L'any 1888 s'afegí un annex per a enterraments no catòlics, i el 1970 va ser clausurat en construir-se el nou cementiri municipal. Es tracta d'un espai rectangular amb nínxols blancs coronats amb uns característics timpans triangulars. Al cementiri s'hi troben les restes de diverses figures importants de l'Escala, entre les quals destaca la tomba de Víctor Català, pseudònim de l'escriptora Caterina Albert, i la del fotògraf Josep Esquirol Pérez, autor de les primeres fotofrafies del jaciment arqueològic d'Empúries.
Tomba de Caterina Albert i Paradís
Làpida de la tomba de Josep Esquirol Pérez
"Tú que ahora me pisas, párate a a considerar que al fin vendrás a parar lo mismo que yo, en cenizas"
Francisca Alonso Mornau, vídua de J.Esquirol
Un enterrament a l'Escala, fotografia de Vernon Richards 1957 (AHE)
Carrer central del Cementir Mariner de l'Escala, fotografia de Joan Lassús a la dècada de 1950 (AHE)
(L'Escala, 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966)
Me'n vaig al cementiri del meu poble bell en sa solitud, senzill i noble, tot ell parat de blanc, color de pau, sota el sol esplendent i el gran cel blau.
M'hi passejo tot sol, pel cementiri com un escarabat per dins d'un lliri, i m'apar que és quelcom profanador de mos passos inquiets la lleu remor.
El terrer, adobat amb carn humana és divís en jardins de folla ufana i entorn d'ells, en fileres apretats els nínxols van traient llurs blancs esclats.
Dintre els nínxols i sota els bells jardins tinc el món enterrat de conveïns, d'homes, dones, infants que he conegut i que han mort un a un sense traüt.
Víctor Català
(Vic, 9 de març de 1930 - Figueres, 23 d'abril de 1999)
L'escriptora Maria Àngels Anglada i Abadal i el Cementiri blanc
Es llicencià en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Gran coneixedora i divulgadora del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català i també els poetes italians. El 1991 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans on presidí la secció filològica. Reconeguda amb diversos premis literaris per les novel·les: Les Closes (premi Josep Pla, 1978) Sandàlies d'escuma (Lletra d'Or i Premi Nacional de la Crítica 1985). El violí d'Auschwitz, fou traduïda a més de quinze llengües. Quadern d'Aram tracta sobre el genocidi armeni. Creu de Sant Jordi el 1994, filla adoptiva de Figueres el 1996 i vigatana il·lustre el 2002, la seva "Poesia completa" es va editar el 2009.
Feminista cultural, s'implicà també en moviments cívics i polítics, a favor de la salvaguarda del patrimoni natural, cultural, de la llengua i cultura catalanes i dels drets humans. Participà activament en la defensa dels Aiguamolls de l'Empordà. El 1975, durant la campanya de la Comissió de Defensa de l'Arquitectura Popular de l'Escala per a la salvaguarda del Cementiri Marí i l'Alfolí de la Sal, va col·laborar amb un bell poema que descriu les seves impressions sobre el concurs de pintura que s'organitzà. El 1984 el Cementiri Marí de l'Escala fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, com a joia de l'arquitectura popular mediterrània.
***************************************************
Enllaç amb informació:
Època: inici
segle XIX
Descripció:
Situat dins del nucli urbà de l'Escala, a l'extrem
nord-est del terme, molt proper al nucli antic de la població i a poca
distància del mar. Al mig d'una zona poblada de construccions turístiques. Gran
recinte de planta rectangular, que ocupa una illa sencera delimitada pels
carrers Garbí, Mossèn Salvador Jué i Pujolar, Provençal i passatge Provençal.
El cementiri s'estructura en tres sectors: un espai de vestíbul d'accés, un
recinte amb gran densitat de nínxols organitzat en carrers i un tercer recinte
amb nínxols, panteons i una capella, organitzat al voltant d'un espai
rectangular enjardinat. Al vestíbul, una placa a mode de mosaic al paviment del
recinte, recorda el destí de totes les persones. Els nínxols s'estructuren en
cossos rectangulars, disposats en paral·lel i transversalment, formant carrers
pavimentats amb rajoles quadrades. Presenten dos o tres pisos sobreposats i
estan coronats amb un frontó triangular flanquejat per dues motllures arrodonides,
situat al damunt d'una cornisa correguda, de caire classicitzant. La
senyalització de cada tomba és numerada i, algunes d'elles conserven làpides
commemoratives del difunt en qüestió. A l'extrem sud-est del recinte s'hi va
afegir, amb posterioritat, un annex per enterraments no catòlics. La capella,
situada al fons del recinte, és de planta rectangular coberta amb teulada de
doble vessant. Presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues
pilastres, amb l'any de construcció a mode de llinda i un timpà semicircular a
la part superior. Està coronada per una arcuació de petits arcs cecs, a la zona
central de la façana. L'interior està cobert amb volta de canó bastida amb
maons a pla. Al fons hi ha un banc corregut i als laterals, dues obertures per
dipositar el fèretre. La capella està bastida amb carreus de pedra desbastats
exteriorment. Els nínxols, en canvi, són arrebossats i pintats de color blanc.
Exteriorment, tot el recinte està delimitat per una tanca d'obra arrebossada i
pintada de blanc, amb la porta d'accés de ferro treballat.
Notícies històriques:
El cementiri marí de l'Escala fou bastit a principis del
segle XIX. La primera tomba del cementiri data de l'any 1835, als afores de la
vila i substitueix l'antic cementiri parroquial, situat a redós de l'església
parroquial de Sant Pere. L'any 1888 s'afegí un annex per a enterraments no
catòlics. El 1970 fou clausurat en construir-se el nou cementiri. El 1978 es
declarà monument. El 1998 es procedí a la neteja i consolidació dels seus
elements i a la readaptació de la capella.
***************************************************
Homenatge a les víctimes de l'esclavatge i del tràfic transatlàntic d'esclaus
(Segles.XV-XIX)
1994 - 2024, 30 aniversari de la Ruta de l'Esclavatge de la Unesco
Entre els segles XV a XIX, prop de 15 milions de persones d'Àfrica occidental varen ser esclavitzades per les potències europees i transportades en condicions infrahumanes a les colònies d'Amèrica per a treballar com a mà d'obra forçada a les mines o a les plantacions de canya de sucre, cafè o cacau. Aquest comerç inhumà va enriquir enormement les persones i països que hi participaven. Catalunya també va participar s'aquest ignominiòs comerç a partir de 1778, quan la corona espanyola va autoritzar el port de Barcelona a enviar vaixells a Amèrica acabant amb el monopoli de Sevilla i Cadis.
L'any 1839 Pere Manegat Sellés, nascut a l'Escala el 1788, va fundar la primera factoria espanyola d'esclaus a Cabinda (actual Angola). Entre 1829 i 1839 va transportar uns 2.500 esclaus en vaixells negrers. Durant molt de temps aquesta ha estat una història silenciada que ha tingut seqüeles com el racisme i la discriminació que encara perduren. L'any 2001 les Nacions Unides varen reconèixer l'esclavatge i el tràfic d'esclaus com a crim de lesa humanitat. L'Ajuntament de l'Escala vol retre un homenatge a la memòria de les víctimes d'aquest tràfic inhumà i apostar decididament per la cultura de la pau i la justícia social.
L'Escala, 16 de maig de 2024
Transport d'esclaus africans (The Life and Explorations of David Livingstone, c.1878, Welcome Library)
Gravat a escala del vaixell negrer anglès Brooks, construït el 1781. El dibuix es va utilitzar a partir de 1789 pel moviment abolicionista internacional per denunciar les inhumanes condicions dels esclaus encadenats a la bodega (Library of Congress).
**************************************************************
Altres enllaços amb informació:
**************************************************************
-.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada