Llocs de Catalunya

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

RUTA DEL BÚNQUER DE CAN PALAU i OBSERVATORI

AGULLANA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El búnquer-observatori de Can Palau és una fortificació defensiva que es va acabar de construir el 1941. La seva missió era la de controlar i organitzar la defensa de l'anomenat sector del Portús enfront d'un atac de qualsevol exèrcit provinent del nord. El lloc va ser escollit perquè brindava una magnífica visió que abraçava des dels colls de Panissars i el Portús, fins a uns quilòmetres més enllà del poble de la Jonquera.

Si visiteu aquesta construcció, declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), podreu apreciar tant les extraordinàries vistes que des d'allà es poden gaudir, com l'estructura d'un complex edifici militar que estava destinat a ser el punt neuràlgic de tota l'estratègia defensiva de l'exèrcit espanyol als Pirineus Orientals.

Tal com podreu veure al mapa, sortint del poble pel camí que porta al mas de Can Palau trobareu les indicacions que us portaran al búnquer.

A principis dels anys quaranta del segle passat, l'observatori O-2 d'Agullana estava destinat a ser un dels puntals sobre el que es basaria l'organització defensiva dels Pirineus. Era un dels punts neuràlgics de tota l'estratègia de resistència, perquè se suposava que una invasió estrangera havia de passar necessàriament per allà, i des d'Agullana s'havia de dirigir aquesta maniobra.

Hem arribat al búnquer, esteu davant d'una estructura externa de formigó que és l'habitacle de l'observatori. Des d'aquí podeu admirar la magnífica vista que se'ns ofereix. Ara voltareu l'estructura i anireu a entrar per la porta situada a l'est, una de les dues portes que té la construcció. Una vegada dins, avançareu per un passadís que us portarà a la sala d'observació i a una estança des d'on s'havien de dirigir les operacions. Aprecieu el gruix dels murs i observeu les extraordinàries vistes que ens ofereixen les espieres. Des d'una podreu veure el poble d'Agullana i des de les altres dues tindreu una completa visió del sector del Portús. Estareu col·locats exactament al lloc des del qual el general havia de dirigir la defensa de la zona.

Quan sortiu, preneu l'altre passadís, llarg i sinuós, que us conduirà a la sortida per la porta oest. Allà podreu apreciar, al damunt de la porta, l'escut del regiment i la companyia que va edificar la fortificació i seguint la trinxera, anireu per un camí que us portarà al mirador, després seguint la senyalització iniciareu el camí que us tornarà cap al poble d'Agullana.

El búnquer d'Agullana és el que militarment s'anomena un observatori. Va ser, juntament amb el búnquer del Mont-roig (Darnius), la primera construcció militar que es va aixecar a la zona amb la intenció d'establir un pla defensiu als Pirineus una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola.

Encara que els plans defensius de l'Estat Espanyol s'estenien a tota la frontera amb França, el cert és que la part més important del projecte es va desenvolupar a Catalunya, més concretament a l'Empordà. El búnquer d'Agullana no va ser una fortificació militar defensiva més, sinó que estava destinada a ser el punt neuràlgic de tota l'estratègia defensiva de l'exèrcit espanyol als Pirineus Orientals.

Es tracta d'un "observatori de brigada" des del que es controlava tot el sector del Portús. Des d'aquí es dirigia la defensa que exercien els centres de resistència situats a les proximitats del poble de la Jonquera. Es creia que un invasió provinent del nord havia de passar necessàriament per allí. Quan el visitem prodrem admirar des de les seves espieres la magnífica vista de tot el territori que abraça, que va des dels colls de Panisars i del Portús, a la frontera, fins a uns quilòmetres més enllà.

El quatre de febrer de l'any 2020, el búnquer-observatori de Can Palau va ser declarat Bé Cultural d'Interés Local (BCIL).

Vista exterior de l'observatori amb Agullana al fons

Porta Est

Porta Oest

Escut del regiment constructor

Sala principal d'observació

Passadís interior

Vista frontal de l'observatori

El cel va girant sota els meus peus: se m'enganxa al turmells l'ala oscada d'un núvol i l'ombra d'una garsa em cenyeix els talons. És curtel meu camí. La terra és infinita.

M.Rosa Font Massot