MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
LA PRESÓ PROVINCIAL FRANQUISTA AL SEMINARI DIOCESÀ DE GIRONA
GIRONA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La presó provincial franquista al Seminari Diocesà de Girona
Amb l'acabament de la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va iniciar una política represiva que es va fer diversa i extensa contra bona part de la població. Tant l'organització dels batallons disciplinaris com les presons, els camps de concentració i les execucions sumàries conformaven les línies represives més dures durant els primers anys de la dictadura, com a consequència de la promoció de la denúncia i la delació entre la ciutadania. Altres ciutadans van patir igualment abusos, apropiacions, acomiadaments, dures condicions laborals i salarials, depuracions i repressió de la llengua i la cultura catalanes.
El dia 4 de febrer de 1939, dia de l'ocupació de les tropes franquistes a Girona, es va habilitar el cinema Gran Via com a centre de detencio. S'havien fet prop de 700 detencions a la ciutat i 1.500 més a la rodalia. Poc més tard, es va habilitar el seminari com a centre de reclusió, que es va convertir en presó provincial entre 1939 i 1942. Durant la guerra, el seminari ja havia funcionat com a preventori judicial - presó republicana- on es van viure episodis de repressió arbitrària.
Entre 1939 i 1942, la presó va aplegar prop de 3.000 persones. La majoria jutjades pel sistema de sumaríssims d'urgència, segons la Justicia Militar, amb penes de 6 a 30 anys de reclusió, o bé amb l'execussió. Inicialment, a una sala especial al cor de l'església del seminari, també s'hi van instal·lar les dones, tot i que aviat foren traslladades al convent de les Adoratrius, a l'Eixample de Girona, futura presó central de dones. A finals de 1940, ja hi havia 1.416 empresonades. A partir de 1942 i fins a 1967, la presó provincial d'homes va ser traslladada a Salt, al convent de les monges Clarisses.
Quan comença?
El 4 de febrer de 1939 les tropes
franquistes entraven a Girona. La ciutat s'havia convertit des de feia setmanes
en un lloc de pas per a milers de persones que fugien direcció a França, camí
de l'exili. A ells s'afegiren nombrosos gironins i gironines que temien la
venjança de l'exèrcit que ja se sabia guanyador: l'1 d'abril es declarava la fi
de la guerra.
De seguida es va veure que les
autoritats franquistes no portaven "pan, justicia y perdón".
L'objectiu del nou règim era eliminar tota reminiscència de la II República:
tant de les persones que havien format part de l'exèrcit republicà o de les
institucions i partits polítics, com d'aquelles que es consideraven no afectes
al nou règim. La majoria de soldats republicans van preferir creuar la frontera
preveient la venjança, moltes persones que ni havien agafat armes ni havien
format part de cap sindicat o organització durant la guerra, van preferir
quedar-se pensant que no els podia passar res.
Com
s'organitza?
Diferents lleis, com la Llei de
Responsabilitats Polítiques, van regular i sistematitzar la repressió contra
els perdedors de la Guerra Civil, els republicans, per tal de castigar i
eliminar qualsevol oposició al Movimiento Nacional. Calia evitar la desafecció
i assegurar que ningú s'atrevís a manifestar cap oposició. Empresonaments,
judicis sumaríssims, afusellaments, depuracions del personal, camps de
concentració i batallons de treballs forçats, reallistaments, confiscacions de
béns, etc., formaven part d'aquest sistema repressiu capitanejat des d'un bon
principi per l'estament militar. Els tribunals militars tenien potestat per
jutjar també als civils i, per exemple, condemnar a mort persones que només de
paraula o per escrit s'havien manifestat contra la guerra i el feixisme.
La presó de
Girona
La presó de Girona, situada al
Seminari diocesà, va arribar a aplegar més de 3.000 entre 1939 i 1942, entre
homes i dones. Se superava de llarg la capacitat del penal: cel.les d'una
persona eren ocupades per a 18 presoners. La massificació s'afegia als problemes
d'higiene i de mala alimentació i als càstigs psicològics i físics, encara que
el mateix Franco declarés que "doscientos setenta mil prisioneros
atestiguan que en la España nacional desconocemos el odio y el
rencor"". A més es van formar batallons disciplinaris i alguns
presoners eren forçats a treballar en obres com el Mercat d'abastaments o el
Pont de l'Aigua. Durant el període esmentat 45 persones van morir a la presó.
L'any 1942 la presó d'homes es traslladà al convent de les Clarisses de Salt i
la de dones al convent de les Adoratrius de Girona.
La repressió
al carrer
La vida al carrer tampoc era
fàcil i aquells que d'una manera o altra s'havien relacionat o simpatitzat amb
els rojos, o familiars de persones exiliades i represaliades, també foren
víctimes de la repressió. Una repressió oficiosa però que marcà la vida de
moltes persones que van haver de patir fam i marginació, van viure constantment
amb la por a ser delatades per qualsevol veí i van ser obligades a callar. Els
relats de vídues d'exiliats o afusellats que van ser extorsionades i robades
per veïns afectes o de nens i nenes que van ser insultats i maltractats per
tenir un pare republicà no són escassos.
L'Ajuntament va participar també en la persecució de persones desafectes,
identificant els membres de l'antiga Junta de Defensa Passiva o recollint una
col·lecció de documents incriminatoris que demostraven la participació de certs
veïns en sindicats i organitzacions polítiques entre el 1936 i el començament
de 1939.
La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una
societat callada i atemorida on una "cantidad microscópica de
rojismo" era perseguida. Ser sospitós d'idees desafectes o ser-ne familiar
podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial; per aquest
motiu en molts àmbits es va autoimposar el silenci. Un silenci que es volia
acompanyat d'oblit: el franquisme volia que la gent i les famílies de
represaliats oblidessin. Silenci i oblit que facilitarien, en el seu moment,
una transició a la democràcia sense revenges ni reparacions.
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada