Llocs de Catalunya

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

CEMENTIRI VELL DE GIRONA

GIRONA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Execusions i memòria de les víctimes de le Guerra Civil i el franquisme

Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 contra el Govern legítim i constitucional es va desencadenar una onada de violència revolucionaria en les zones que van romandre lleials a la República. A Girona, situada a la rereguarda republicana, el cementiri fou un dels emplaçaments en què, sobretot durant el segon semestre de 1936, en ple conflicte civil armat, van tenir lloc execusions de persones que presumptament eren considerades afins als colpistes.

Acabada la Guerra Civil, des de 1939 fins a 1945, el cementiri va tornar a ser un escenari de violència. Les noves autoritats franquistes, en compliment de la seva acció represiva materialitzada en sentències de judicis sumaríssims sense garanties processals, hi van afusellar 510 persones, les quals foren inhumades en fosses en aquest mateix cementiri. A partir de 1939, es va homenatjar les víctimes que es consideraven afectes al bàndol vencedor.

En aquest punt del cementiri, una làpida recordava deu persones assasinades el 1936. A més, amb el restabliment de la democràcia tambè s'instal·laren en aaquest indret una creu de pedra i altres làpides que, tot evocant de manera elogiosa el sollevament contra la República, homenatjaven les persones assassinades a la rereguarda tant a Girona com en altres municipis de la demarcació.

L'any 2004 l'Ajuntament de Girona va retirar aquests elements de l'espai públic, en aplicació de la Llei de memòria democràtica 20/22, que considera incompatibles amb els valors democràtics les mencions commemoratives del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Aquests elements es conserven al Museu d'Història de Girona. L'Arxiu Municipal de Gironaha verificat la informació de les làpides retirades amb la documentació sobre les persones assassinades a Girona, informació que s'ha posat a disposició pública.

Imatge de la simbologia retirada

Fotografia dels elements que van ser retirats de l'espai públic.

Fotografia: Ajuntament de Girona (2024)

1 - Entrada, panell informació

2 - Monument a la IV Divisió de Navarra

3 - Memorial a les persones deportades als camps nazis

4 - Fossa dignificada i memorial

5 - Mur d'afussellament utilizat pels franquiestes

**********************************************

Monument a la IV Divisió de Navarra

Quan just havia acabat la Guerra Civil, la dictadura franquista va omplir l'espai públic de monuments i senyalitzacions que exaltaven l'aixecament civil i militar del 18 de juliol de 1936 i la victòria de l'exèrcit nacional en la contesa bèl·lica. La Iv Divisió de Navarra, comandada pel general Solchaga, va participar en l'ocupació de bona part de la zona de Girona a partir del febrer de 1939. Aquest monument, que té forma de monòlit, commemorava els morts que van sofrir aquesta unitat durant la guerra i forma part d'una sèrie d'estatuària semblant que es va erigir en zones del territori català on van actuar les divisions carlistes anomenades requetès. A Catalunya se'n van construir a Portbou i a la Fatarella, així com en d'altres indrets de l'Estat espanyol.

El monument es va instal·lar el 1945 a l'actual plaça del Poeta Marquina. L'any 1980 es va suprimir la inscripció d'enaltiment franquista que deia: "La IV División d Navarra a sus caídosen esta zona 1936-1939" i es va traslladar al cementiri. És un vestigi inclòs al Cens de Simbologia Franquista. Amb aquesta contextualització històrica s'acaba de desactivar la funció per a la qual va ser concebut.

**********************************************

Memorial a les persones deportades als camps nazis

Monòlit ubicat al cementiri vell, inaugurat l'11 de maig de 1979 de dedicat "Als gironins morts al camp d'extermini nazi de Mauthausen". Va ser una iniciativa de l'Amical de Mauthausen i de l'Ajuntament de Girona.

https://amical-mauthausen.org/ca/monuments/girona-monument-als-gironins-morts-a-mauthausen/

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2026/05/monument-als-gironins-morts-al-camp.html

L'horror dels camps de concentració nazis té 141 noms i cognoms gironins, els dels republicans que hi van morir després de ser deportats i que l'Estat ha inclòs en el llistat més complet que s'ha elaborat mai de ciutadans espanyols que hi van perdre la vida. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar divendres un compendi de 4.427 víctimes, 1.094 de les quals eren catalanes i, d'aquestes, prop del 13%, de les comarques de Girona.

La immensa majoria va morir al complex Mauthausen-Gusen, dos camps creats durant l'ocupació d'Àustria i que, amb el temps, també es van convertir en lloc d'extermini. En aquestes instal·lacions hi van perdre la vida 124 homes gironins, als quals s'hi afegeix un veí de Pals a qui van tancar a Steyr, un dels subcamps vinculats a Mauthausen.

El primer camp de concentració oficial de l'Alemanya nazi i un dels més significatius de l'holocaust, Dachau -situat a pocs quilòmetres de Munich-, va suposar la fi per a cinc republicans més de Cornellà del Terri, Setcases, Santa Coloma de Farners i Figueres, d'on eren dos d'ells.

En nombre de defuncions, li segueix Buchenwald, un altre lloc de confinament per a quatre gironins de Cabanelles, Cervià de Ter, Maçanet de Cabrenys i Montagut.

La llista publicada al BOE, provinent de llibres custodiats al Registre Civil Central, també dona compte de la mort de dos veïns de Castellfollit de la Roca i de Sant Jordi Desvalls al camp de Flossenbürg, a Baviera. A Neuengamme, un nucli d'Hamburg, hi va morir un altre home de Maçanet de Cabrenys i en un subcamp seu, Barkhausen, un republicà de Verges.

En l'inventari de l'horror nazi també hi havia espais com el castell de Hartheim, un dels sis hospitals on duien a terme experimentacions mèdiques i exterminis sistemàtics. Una de les seves víctimes va ser un home de Port de la Selva.

Una dona de Setcases, l'única víctima catalana a la llista

Entre les 141 víctimes de Girona hi ha una sola dona, Carme Gardell Carola, de Setcases, que va ser deportada al camp de Ravensbrück. El mateix on va estar reclosa i va sobreviure l'activista Neus Català, que va morir aquest abril als 103 anys. Gardell és, també, l'única catalana que va perdre la vida en un camp de concentració nazi; mentre que, a l'Estat, una republicana asturiana va morir a Ravensbrück com ella.

La difusió del noms, els orígens, les dates de naixement i l'edat de la seva mort s'emmarca en la Llei de Memòria històrica, com un acte de reconeixement i de reparació. Familiars o persones properes tenen un mes per presentar al·legacions i demanar correccions abans que s'inscriguin al Registre Civil Central com a difunts, una condició que -segons va apuntar el Ministeri de Justícia- encara no tenen. Aquestes accions es poden fer a través de dues adreces web, accessibles a través de la notificació publicada al BOE.

**********************************************

Fossa dignificada i memorial

Entre el 8 de març de 1939 i el 19 de gener de 1945 van ser afusellades 510 persones al mur sud del cementiri. Actualment, els vestigis que en resten tenen poc a veure amb la construcció original. Les execusions es feien en grup, principalment el 1939, any en qué foren habituals els afussellaments massius en grups de vint, trenta o quaranta persones, amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939, quan 69 persones van ser passades per les armes en un sol dia.L'any 1939, només una persona fou assassinada en solitari. Fou el 15 de març i la víctima va ser Carles Rahola i Llorens, periodista, editor i escriptor.

Els cossos de les persones assassinades no es van retornar a les famílies, sinó que es van soterrar en aquesta fossa comuna. El nombre d'afussellats era tan gran que, a mitjans de juny de 1939, la Comissió Gestora Municipal va haver d'aprovar urgentment l'ampliació de la fossa comuna mitjançant l'expropiació dels terrenys adjacents.

L'ampliació del cementiri comportà, de manera volguda, l'oblit del mur de les execusions, i a la fossa no hi constava cap signe ni rtetolació que permetés la identificació de les persones sepultades ni la dignificació de la seva memòria.

Avançada la dictadira franquista, algunes famílies de les víctimes s'atreviren a posar algun rètol minúscul amb el nom de la persona inhumada. E lprimer consistori de la represa democràtica va fer reordenar l'espai l'any 1981, i l'any 2010 l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic van portar a terme la dignificació definitiva de la fossa comuna com a espai de memòria amb la instal·lació de 510 plaques d'homenatge a les persones assassinades, amb el nom, la data d'execució i el darrer lloc de residència.