ESGLÉSIA VELLA DE SANT SALVADOR
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII
Descripció:
Antiga església parroquial situada al caire del cingle
basàltic. El seu origen és romànic, però ha sofert nombroses modificacions a
causa, primer, dels terratrèmols del segle XV i, després, de les guerres. De la
fàbrica primitiva conserva una finestra romànica tardana en la paret de migdia
i un gran nombre de carreus reutilitzats. Llinda De grans dimensions (60 x 263
cm), està situada a la porta d'accés. "SI DEUS. PRONOBIS. QVIS. CONTRANOS
/ 1698" També hi ha una creu en relleu per sobre de la llinda.
Notícies històriques:
La primera vegada que es troba citada documentalment és a
mitjan segle XIV amb les paraules "ecclesia de Castrofollito
suffraganea". Per tant, no era l'únic edifici religiós de la vila:
"capella castri sancti Salvatoris de Castrofollito in parrochia sancti
Petri de Monteacuto". A Castellfollit hi havia dues esglésies, una
parroquial i l'altra, del castell de Sant Salvador. De tota manera, malgrat que
no existeixi documentació més reculada, l'església "vella" fou
bastida a finals del segle XI o principis del XII. En el decurs del temps va
alternant advocació entre Sant Salvador i la Trinitat. L'any 1691 l'església
disposava dels següents altars: Altar Major, altar de Nostra Senyora de la
Pietat, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi,
el de Nostra Senyora del Roser i el del Santíssim. L'any 1700 el bisbe Miquel
Joan de Taberner troba l'església molt destruïda pels soldats del rei de
França. L'església de Sant Salvador es va mantenir en culte fins a l'any 1936,
data en què fou cremada, produint-se l'esfondrament del sostre. Ha estat
restaurada i es vol utilitzar com a museu.
***************************************
A l'article publicat per Jesús Culebras als Quaderns de la Revista de Girona - Castellfollit de la Roca diu:
EI primer document on s'esmenta la capella del castell de Castellfollit data del 26 d'octubre de 1193, quan Ponç de Cervera, la seva esposa Marquesa i el seu fill Pere, lloctinents del vescomtat de Bas, van cedir a perpetuïtat la batllia i castell de la vila a Ramon de Colltort. La capella, en principi, estava sota l'advocació de Santa Maria.
L'any 1255 aquesta capella va prendre el nom de Salvador, i el 1344 tenia cementiri propi. Els homes de Castellfollit l'any 1344 van demanar formar parròquia pròpia. Es va anomenar rector l'any 1348. El 1352 s'estableix una concòrdia entre els veïns de Castellfollit i la clerecia de Montagut. L'any 1479 al domer de Cabirol de Montagut se li imposà l'obligació de residir a Castellfollit i, finalment, l'any 1608 es va traslladar la doma de Cabirol de Montagut a Castellfollit.
Amb els terratrèmols de 1428 va quedar destruïda l'església. Reconstruïda altra vegada, els francesos l'any 1657 i 1658 hi van fer grans destrosses. Es van tornar a fer obres l'any 1698.
Al llarg dels segles s'hi van crear una sèrie de beneficis; és a dir, una persona determinada deixava un conjunt de béns destinats al manteniment del culte i de la persona que estava al seu servei.
El primer benefici que trobem és el de Sant Salvador, que va ser fundat pels vescomtes de Bas, Pere de Cervera i Jusiana, a l'altar major de Santa Maria de la capella i després església amb data 2 de febrer de 1242.
El segon benefici que trobem citat, l'any 1340, és el de Sant Joan Baptista.
El tercer benefici va ser el del Cos de Crist i Santa Anna, fundat per Bartomeu Feló a les primeries del segle XlV.
El quart benefici va ser el de Santa Bàrbara i Santa Magdalena,
fundat per Bertran de Serra, prevere, obtentor del benefici de Sant Salvador i notari
públic de la vila, datat el 12-12-1409.
Trobem citats l'any 1691 els següents altars: el principal dedicat a Sant Salvador, el del Cos de Crist, l'altar de Nostra Senyora de la Pietat, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi i el de Nostra Senyora del Roser.
L'any 1912 es va col·locar una gran campana que va ser pagada pels fabricants, propietaris i el poble. Van ser padrins Joan Gussinyer i Joan Agustí i les seves respectives esposes. Li van posar el nom d'Emília, Dolors i Agustina.
L'església va ser cremada l'any 1936. La valoració del material cremat va ser de 160.200 pessetes. De l'any 1939 a l'any 1944, Castellfollit de la Roca no va disposar d'església. Aleshores es va celebrar la missa a "Ca les Hermanes", i després on és situada la botiga de Can Matilló. L'adquisició l'any 1940 d'un terreny de 1267 metres quadrats i l'aportació econòmica de moltes famílies va fer possible la creació de l'església nova, acabada el desembre de l'any 1944.
El traspàs de l'església vella i del cementiri es va fer l'any 1966. El dos de setembre de 1966 va acabar el trasllat dels nínxols del cementiri vell a l'actual.
També trobem a la població la capella de Nostra Sra. del Roser. Va ser construïda a la part alta del carrer Nou, però no sabem en quina data. Limitava amb la roca del Toronell a migdia, a solixent en honor de Miquel Camps i a ponent en honor de Vicenç Capdevila, mestre de cases i part amb pertinències del mas Berangarí. La seva llargada era de 8 cames i 2 pams i l'amplada de 4 cames i un pam. Davant la porta tenia un cobert i s'hi van celebrar aplecs. Era feta de pedra picada i calç. La coberta tenia volta, tres naus amb les arcades i el cor.
Va ser enderrocada entre els anys 1657- 1658 per reforçar les muralles contra els atacs dels exèrcits francesos. L'ordre la va donar el governador de la Plaça de Castellfollit, Güerard Diemlesch.
El clergat de la vila (1900-2001 )
Joan Baptista Canadell (1900-1901)
Carles Serra (1901)
Ramon Costa (1901-1902)
Emèrio Torró (1902-1904)
Lluís Besa! ú (1904-1907)
Joan Vilarrasa (1905-1910)
Pere Estela (1910-1911)
Francesc Isern (1911-1952)
Josep Musquera (19!3)
Narcís Roca (1913)
Antoni Cunill (1914)
Josep Genís (1914)
Jaume Teixidor (1919-1920)
Benet Font (1922)
Francesc Serra (1922)
Joan Guix (1922-1924)
Llorenç Castanyer (1924-1925)
Josep Grabulosa (1925)
Josep M. Bas (1927)
Lluís Gelpí (1928-1930)
Josep Casassa (1930-1935)
Francesc Quintanas (1935)
Martirià Torras (1943-1946)
Francesc Guillamet (1946-1971)
Joan Tura (1971-1978)
Rossend Roca (1979)
Josep Vila (1987-2001)
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3154/
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/esglesia-de-sant-salvador-de.html
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-vella-de-sant-salvador-castellfollit-de-la-roca-garrotxa/
***************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada