ESGLÉSIA DE SANT CUGAT D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segles
XI – XIII
Descripció:
Església d'una nau amb absis
semicircular molt aprofundit. Construcció romànica primitiva amb una petita
part al sector occidental de la nau del romànic tardà.
Els elements de la façana, el campanar, algunes obertures i l'arrebossat
interior són modificacions d'època moderna. Als paraments exteriors,
especialment al mur N. -on s'ha descobert una estreta porta lateral- s'hi
observen testimonis de dues etapes constructives. Hi ha alguns carreus grans,
aprofitats, d'època romana.
La volta de la nau és de canó i la del presbiteri de quart d¡esfera. L'arc
triomfal i els quatre arcs torals són passats de radi. Un altre arc lateral,
als costat de migdia, fa pensar en un possible antic creuer destruït. A tocar
el fronts hi ha una altre arc apuntat, d'impostes amb escaquejat en relleu, que
correspon a un afegitó tardo romànic. Es conserva una pila baptismal
monolítica, romànica.
La construcció és bàsicament, de rebles grans desbastats, lligats amb morter;
carreus escairada a les cantonades i dovelles ben tallades als arcs. Vora
l'extrem W. De la nau, al sòl, hi ha dues làpides sepulcrals gòtiques.
Hi ha una pila baptismal monolítica tallada en pedra calcària. Té forma
semiovoide, de gran copa, amb basament de poca alçada, cilíndric. És decorada a
la part superior, externa, amb una motllura o mitjacanya afigurant soguejat amb
incisions i, sota d'ella, un fris d'arcuacions de mig punt.
Notícies
històriques:
Sembla que el lloc dit
Alburne és documentat l'any 980 com a pertanyent al comtat d'Empúries.
Al segle XII, amb el nom Alburnos s'esmenta en una relació
d'albergs que el comte del Rosselló tenia a l'Empordà. L0any 1225 és anomenat
com Alburnis i Alburnis.
La eccelesia de Albornis s'esmenta a les "Rationes
Decimarium" dels anys 1279 i 1280. També s'anomenen - ecclesia santcti
Cucuphatis de Albornis o Alburnis- als nomenclàtors d'esglésies de la diòcesi
de Girona de finals dels segle XIV.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
L’església
parroquial d’Albons, situada en el punt més enlairat del poble, és un edifici
romànic que fou edificat en dues etapes. La primera, als segles X-XI i, la
segona, als segles XII-XIII.
Com
que tot l’interior està arrebossat, excepte els arcs torals, és difícil veure
l’aparell de les diferents fases constructives. Aquestes només es poden
apreciar des de l’exterior del temple. Hi podem veure clarament diferenciades
les dues èpoques. La primera inclou l’absis i la major part de la nau, amb un
aparell de carreus o pedres de mida petita, no massa ben tallades, posades en
fileres que no sempre segueixen una regularitat ni una linia horitzontal. Segurament
és degut a la mida i forma irregular de les pedres. A l’absis també hi trobem
aquests tipus de pedres, més visibles sobretot a la meitat superior
Aquesta
primera nau es va allargar cap a l’oest en una segona fase constructiva. És una
ampliació de pocs metres de llargada, que es pot veure perfectament gràcies al
canvi d’aparell del mur que dòna a migdia, però sobretot al de tramuntana, que
queda dins el pati del castell.
La
façana, de cara a la plaça del poble, ha estat encara més alterada. Després de
la darrera restauració, que ha llevat les restes d’arrebossat modern que encara
hi quedaven, s’hi poden veure clarament els diferents canvis d’aparell i
l’aresta que senyala l’inici de la primitiva coberta, sobreaixecada en un
moment indeterminat. L’actual portalada d’entrada encara és més recent, dels
anys cinquanta del segle passat. Per tant, no té res a veure amb l’edifici
romànic.
Encara
que l’església es data amb tota probabilitat al s. XI, no apareix citada
documentalment fins l’any 1279 i 1280 com ecclesia de Albornis. El
seu caràcter d’església parroquial també queda documentat en el s. XIV, com
a Ecclesia parrochialis de sancti Cucuphatis de Albornis. El lloc
d’Albons, en canvi, apareix abans. Joan Badia, possiblement el millor
coneixedor del romànic empordanès, cita documents dels anys 959, 980 i 989 en
els que apareix el lloc amb les fòrmules Alborz, Alburne i Alburze.
Aquest últim, en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, llegant
unes vinyes del terme d’Alburze a l’església d’Empúries.
Altres enllaços amb informació:
