ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE VIDA 

CISTELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*************************************************

Enllaç amb infomació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19470

Època: segle XVI

Descripció:

Edifici de planta rectangular, d'una sola nau. La porta d'accés, rectangular, es troba situada a la façana de ponent. La llinda presenta relleus que representen dovelles de pedra i la inscripció següent: "FRANCISCO VEHI ME FECIT 1695 RECTOR HUIUS PARROQUIAE. AVE MARIA ANUNTIASIONSIS ET VITE SINE PECATO CONCEPTA". A la part superior de la llinda hi ha l'anagrama de la mare de Déu en baix relleu. Una porta situada al costat, actualment tapiada, presenta a la llinda la inscripció: "FRANCISCUS VEHI RECTOR UIUS PARROCHIE ME FECIT 1667". Un petit campanar s'eleva a l'angle sud-est de la capella. És de base quadrada amb obertures d'arc de mig punt. L'interior, emblanquinat, és cobert amb volta de maó.Es conserva el primitiu absis de planta semicircular, orientat a llevant que, durant la reforma del segle XVII va quedar convertit en capella lateral.

Notícies històriques :

Hi ha referències documentals sobre la data de construcció de la capella, anteriorment anomenada de Sant Miquel per la primera advocació que tingué. El 9 de setembre de 1429 el bisbe de Girona va concedir llicència per a construir una capella dedicada a Sant Miquel a la parròquia i terme de Cistella i en el lloc conegut per "Puig Corcoyll". El 15 de novembre de 1450 es consagrà la primera capella, que devia ser de dimensions molt reduïdes. Posteriorment, vers la fi del segle XVII, el rector de Cistella, Francesc Vehí, va ampliar la capella cap a la banda nord. Més endavant, a mitjans de segle XVIII es va bastir la volta i cap a finals del segle XIX es feu una altra ampliació, cap a la banda est. L'any 1985 es restaurà la teulada i es feren algunes obres de reparació de l'edifici.

*************************************************

Altres enllaços amb infomació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/03/ermita-de-la-mare-de-deu-de-vida.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6767

*************************************************

CASTELL-PALAU DE VILARIG

VILARIG - CISTELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/772

Època: segle XII

Descripció:

Castell-palau, documentat el 978.

És un edifici de planta rectangular amb pati central. La façana principal està encarada a llevant, i davant d'ella resten els valls, excavats en la roca natural, de conglomerat. El mur és reforçat per un talús de còdols i argamassa que forma el contravall. Un pont d'arc rebaixat dona accés a la porta per damunt del fossat. El portal, d'arc de mig punt, és de gran dovellatge, de pedra calcària. En aquesta façana hi ha un rest d'espitlleres. En el pis s'obren grans finestrals rectangulars amb decoració d'estil renaixentista idèntica en tots tres. Sobre la llinda una orla emmarca un escut en baix relleu. Aquestes obertures varen substituir les finestres coronelles gòtiques. El mur era emmerletat però en època posterior es construí una teulada al seu damunt. L'espai entre els merlets és aparedat; hi resten encara alguns garfis del mantellet. Com tots els murs exteriors del palau, l'aparell de la façana és de pedres sense escairar, còdols escapçats travats amb argamassa; no s'arriben a formar filades seguides de molta llargada. Al mur de migdia del castell li fou afegit un cos d'edifici amb teulat d'un sol vessant, dels segles XVII-XVIII; amaga la part inferior de l'aparell antic, que sobresurt damunt el seu teulat. És un mur amb merlets on podem veure restes d'un matacà. La façana de ponent presenta un aparell d'aparença més antiga format per filades seguides de còdols escapçats. Hi ha finestres d'època posterior. El mur nord, molt proper al de l'església, en el tram que correspon al cos occidental de l'edifici presenta l'aparell esmentat. La resta és com a la façana. Hi veiem vestigis d'un matacà i una rastellera de mènsules de pedra; al cim de tot espitlleres petites. L'obra més destacable del pati interior és el parament del costat nord on hi trobem, filades en opus spicatum força ben marcat. L'antic albacar del castell, avui convertit en era, està molt ben marcat per les restes de la muralla exterior. A tramuntana el llenç es conserva uns quatre o cinc metres d'altura segons els llocs, hi ha un rest d'espitlleres petites rectangulars. El mur de llevant té menys altura: uns tres metres en tota la seva longitud. Al centre hi havia una portalada de la qual resten els muntants de carreus escairats. El llenç de migdia té uns dos metres d'altura; hi veiem nombroses espitlleres. Del tram de ponent només en resta un fragment d'uns tres metres de llargada prop de la cantonada de migdia. Hi ha també sageteres. El castell palau conserva restes d'una fortificació alt-medieval. L'aparell en espiga del pati central i el de còdols escapçats de l'ala de ponent són d'inicis del romànic.

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6762

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-vilarig-cistella

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cistella&page=2&pos=11

*************************************************

 

SAFAREIG DEL COMÚ

DOSRIUS - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafrea

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Safareig amb font i pica construït l’any 1916, en substitució d’un antic que hi havia on ara hi ha la carretera. Va ser un dels punts importants d’abastament d’aigua per a les famílies i els camps propers fins als anys 1970 en què s’instal·la la xarxa d’aigua corrent.

El Comú fou un lloc amb molta vida, ja que hi anaven les dones a fer la bugada, a buscar aigua amb càntirs, amb galledes i cubells per cuinar, netejar i altres usos domèstics, així com també a fer petar la xerrada o “fer safareig”.

A l’estiu, alguns veïns hi posaven la fruita o la beguda en fresc i alguns homes veïns, quan tornaven del camp o la vinya, s’hi rentaven la cara i tothom si parava a beure un glopet d’una aigua boníssima que rajava sempre.

A poc a poc ha canviat les funcions socials bàsiques per un espai de lleure i record etnològic i històric.

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-comu

Època: segle XX - any1916

Descripció:

Estructura aïllada de planta rectangular, protegida per un porxo reformat amb la coberta de teula àrab de quatre vessants, rematada amb una claraboia superior, i sostinguda amb una estructura de bigues de fusta interior i quatre pilars de fusta. El safareig està format per un mur arrebossat i pintat, amb tres pilars plans a les cantonades i la part superior bastida amb cairons inclinats per facilitar el rentat. En canvi, a la banda de llevant, hi ha una pica rectangular i una font. Aquesta font emana d'un pilar quadrat amb el coronament ondulat mitjançant un broc metàl·lic. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra de planta quadrada. Ambdues piques presenten un rebaix central que deixa passar l'aigua cap a l'interior del safareig.

Història:

Entre els anys 1914-1917 es va construir la carretera de Dosrius a Canyamars, que en origen passava pel bell mig del nucli urbà (carrer de Lluís Moret). Amb la construcció d'aquesta via es va haver d'enderrocar el safareig públic original, que quedava al mig del traçat, i construir-ne un de nou uns metres més amunt. El nou safareig es va construir entre els anys 1915-1916, segons consta en una acta de l'ajuntament de Dosrius relacionada amb les despeses de construcció de l'estructura. L'any 1958 es va construir la primera coberta que, tot i el projecte arquitectònic inicial, es va acabar fent d'uralita. El safareig va ser clau per a la vida dels dosriuencs fins a mitjans dels anys 70, moment en que es crea la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius (1973-1975). L'estructura fou rehabilitada l'any 1999 i és tal com ha arribat fins als nostres dies. Fins l'any 1973, la majoria de cases del poble anaven a buscar l'aigua als diferents safareigs i fonts escampats pel poble. El safareig del Comú, al marge d'aquestes necessitats, també era un punt de trobada i vida social. No queda clar d'on provenia l'aigua que l'abastava, tot i que certes informacions afirmaven que venia de la mina que alimentava el safareig d'en Mandri, molt pròxim al Comú, o bé d'una mina que hi havia a l'entrada de cal Raio, al carrer de Sant Iscle i Santa Victòria. Tot i això, durant força temps, l'aigua provenia d'una mina que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona. Actualment, l'aigua prové d'una "deixa" de la Companyia d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència del conveni signat amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (1882).

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36449

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/08/el-rentador-public-de-dosrius.html

https://www.dosrius.cat/2-guia-del-municipi/llocs-dinteres/safareig-del-comu.html

**************************************************

 

CAN MIR

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***********************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8524

Època: segle XVI – XVII

Descripció:

Casal gran de la primera època de Canet, modificat als segles XVIII, XIX i XX. Al segle XVIII es reformaren les obertures i la reixa de la façana, i al segle XIX i principis del XX s'introduïren els arcs i parts de la coronació. Té un gran portal adovellat i una finestra a l'angle de granit abuixardat. És de dues plantes i la torre té baixos i tres pisos. Damunt el finestral gòtic hi ha un matacà. A la darrera reforma de la planta baixa s'ha convertit una finestra en portal d'una botiga.

Notícies històriques:

Segons Josep Rovira, aquest casal ocupa l'espai que hauria pertangut a la masia de Can Cabanyes de la Vall que probablement es podria haver conservat tot sencer en alguna part.

***********************************

Altre enllaç amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/07/can-mir-canet-de-mar-el-maresme.html

A l'interior de la casa hi ha la capella-oratori advocada a la Mare de Déu.

***********************************

Altre enllaçs amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3065

***********************************

TORRE DE CAN MACIÀ

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**********************************************************

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Can_Maci%C3%A0

La Torre de Can Macià era una torre de defensa construïda el 1564 annexada a la casa pairal de la família Macià, al municipi de Canet de Mar al Maresme. Bartomeu Macià va demanar el permís per a la construcció de la torre per a la defensa de casa seva de les incursions dels turcs, aconseguint el 1562 el vist-i-plau verbal, i el 1564 el document signat per Diego de Marquina, procurador i governador general del Vescomtat de Cabrera. La torre era de planta circular, amb murs d'1,3 m de gruix, la part inferior lleugerament atalussada i s'hi accedia des de la primera planta de la casa mitjançant un pont elevat. El seu coronament superior es rematava amb corseres formades per mènsules esglaonades que sustentaven arcs de mig punt que conformaven un matacà perimetral.

La casa estava emplaçada davant de l'església, a la plaça Venerable Gabriel Macià, qui va néixer en aquesta casa. El 1915 la casa va ser enderrocada pel seu mal estat de conservació, i l'Ajuntament de Canet de Mar va adquirir la torre amb la intenció de restaurar-la i reconvertir-la en un observatori meteorològic i astronòmic per als infants de les escoles municipals. Però un canvi de govern propicià que el nou alcalde desestimés la proposta i fins i tot en proposés l'enderroc. Per a evitar-ho, l'anterior alcalde, el Doctor Marià Serra, i l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner van aconseguir que fos declarada monument històric-artístic (referència RI-51-0000185) el 15 de gener de 1921. Tanmateix, durant la dictadura de Primo de Rivera, l'alcalde de Canet de Mar va aconseguir l'autorització d'enderrocar-la el maig de 1925 per a construir-hi un mercat.

Actualment només en resten els fonaments, excavats l'any 1999.

Enllaç del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/12700

Jaciment romà i medieval, documentat el 1999, durant les obres d'adequació urbanística de la plaça, quan es posaren al descobert les restes de la masia fortificada de Can Macià. La torre d'aquesta masia (Torre Macià), totalment integrada dins el conjunt, fou bastida al segle XV. Durant l'actuació arqueològica efectuada l'any 1999 es va poder documentar la fonamentació de la torre ja que el nivell d'ús d'aquesta ja havia estat arrasat en el moment que fou enderrocada, l'any 1926. La fonamentació de la torre retalla el terreny natural i està formada per grans carreus, bastant irregulars, alguns d'ells desbastats i disposats de forma lleugerament atalussada. No es va poder documentar, però, cap estrat associat al seu moment constructiu, sinó només estrats de rebliment a l'interior de la torre que són fruit, en gran part, de l'important moviment de terres que es va realitzar a tocar de la torre durant el seu enderrocament. L'existència d'un pou a l'interior de la torre és un altre aspecte que dóna independència a un edifici destinat a la defensa i, per tant, és molt important. Durant aquesta intervenció també s'hi van documentar alguns fragments d'àmfora romana indeterminada i de ceràmica comuna d'època romana localitzats en els estrats retallats per fer la fonamentació de la torre. Durant la visita al lloc efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es va comprovar que es conserva en molt bon estat la part de la torre que es va museïtzar per integrar-la en el context arquitectònic de la plaça.

**********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10951

**********************************************************