SAFAREIG DEL COMÚ
DOSRIUS - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafrea
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Safareig amb font i pica construït l’any 1916, en
substitució d’un antic que hi havia on ara hi ha la carretera. Va ser un dels
punts importants d’abastament d’aigua per a les famílies i els camps propers
fins als anys 1970 en què s’instal·la la xarxa d’aigua corrent.
El Comú fou un lloc amb molta vida, ja que hi anaven les
dones a fer la bugada, a buscar aigua amb càntirs, amb galledes i cubells per
cuinar, netejar i altres usos domèstics, així com també a fer petar la xerrada
o “fer safareig”.
A l’estiu, alguns veïns hi posaven la fruita o la beguda
en fresc i alguns homes veïns, quan tornaven del camp o la vinya, s’hi rentaven
la cara i tothom si parava a beure un glopet d’una aigua boníssima que rajava
sempre.
A poc a poc ha canviat les funcions socials bàsiques per un espai de lleure i record etnològic i històric.
Època: segle
XX - any1916
Descripció:
Estructura aïllada de
planta rectangular, protegida per un porxo reformat amb la coberta de teula
àrab de quatre vessants, rematada amb una claraboia superior, i sostinguda amb
una estructura de bigues de fusta interior i quatre pilars de fusta. El safareig
està format per un mur arrebossat i pintat, amb tres pilars plans a les
cantonades i la part superior bastida amb cairons inclinats per facilitar el
rentat. En canvi, a la banda de llevant, hi ha una pica rectangular i una font.
Aquesta font emana d'un pilar quadrat amb el coronament ondulat mitjançant un
broc metàl·lic. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra de planta
quadrada. Ambdues piques presenten un rebaix central que deixa passar l'aigua
cap a l'interior del safareig.
Història:
Entre els anys 1914-1917 es va construir la carretera de Dosrius a Canyamars, que en origen passava pel bell mig del nucli urbà (carrer de Lluís Moret). Amb la construcció d'aquesta via es va haver d'enderrocar el safareig públic original, que quedava al mig del traçat, i construir-ne un de nou uns metres més amunt. El nou safareig es va construir entre els anys 1915-1916, segons consta en una acta de l'ajuntament de Dosrius relacionada amb les despeses de construcció de l'estructura. L'any 1958 es va construir la primera coberta que, tot i el projecte arquitectònic inicial, es va acabar fent d'uralita. El safareig va ser clau per a la vida dels dosriuencs fins a mitjans dels anys 70, moment en que es crea la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius (1973-1975). L'estructura fou rehabilitada l'any 1999 i és tal com ha arribat fins als nostres dies. Fins l'any 1973, la majoria de cases del poble anaven a buscar l'aigua als diferents safareigs i fonts escampats pel poble. El safareig del Comú, al marge d'aquestes necessitats, també era un punt de trobada i vida social. No queda clar d'on provenia l'aigua que l'abastava, tot i que certes informacions afirmaven que venia de la mina que alimentava el safareig d'en Mandri, molt pròxim al Comú, o bé d'una mina que hi havia a l'entrada de cal Raio, al carrer de Sant Iscle i Santa Victòria. Tot i això, durant força temps, l'aigua provenia d'una mina que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona. Actualment, l'aigua prové d'una "deixa" de la Companyia d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència del conveni signat amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (1882).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada