COOPERATIVA ODEON - COOPERATIVA AGRÍCOLA LA CANETENSE
CANET DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Els orígens de l’edifici de l’Odeon. Els
orígens del cooperativisme local
El 25 de març de 1865 es va fundar a Canet de Mar La Companyia, la primera cooperativa de consum documentada fins avui, de tot l’Estat Espanyol. Aquesta associació va tenir una activitat continuada durant uns vint anys i al 1886 els socis que l’integraven van entrar en un conflicte d’idees que acabà en l’escissió de la cooperativa i la constitució de dues noves associacions, amb els noms de La Constància i La Canetenca.
La construcció de l’edifici
Amb els anys, La Canetenca deixà enrera a La Constància,
tant en nombre de socis com en gruix de capital i això va fer que pel febrer de
1919, la cooperativa La Canetenca decidís invertir els seus estalvis en la
compra d’uns terrenys de força extensió, situats al carrer del Gram, amb la
intenció d’aixecar-hi a llarg termini una seu social i deixar el local que
tenien arrendat. El Dr. Marià Serra, cronista de la població, en fa esment al
seu dietari quan diu «La societat Cooperativa Canetenca adquireix la casa
coneguda per can Medis de les escales al darrera de “l’glesia, ab lo seu gran
hort, ab la idea de aixecarhi un edifici que pugui servir pel obgecte a que’s
dedica la entitat de consum y, procuri a la vegada d’esplay als seus socis”. En
el moment de signar la compra només van pagar una part de l’import –que el
total pujava a 16.000 pessetes- i la resta es va fer amb una hipoteca sobre els
mateixos terrenys. Mica en mica els deutes s’anaven pagant però la mort de Rosa
Sellarés, propietària del local que ocupava fins aquell moment, la cooperativa
va fer que Isidre Jover, administrador de la finca, adrecés una carta al
president de la Cooperativa que deia «Por haber finalizado el Contrato de
Arrendamiento de la casa nº 1 de la calle de San Juan de esta, cuyo contrato
tenian formalizado con la difunta madre, dicha Rosa Sellarés en fecha 1º Enero
del año 1915, y por la facultad de condiciones establecidas en dicho contrato
de inquilinato, avisamos a Vd. para la terminacion del mismo y para proceder al
desocupo de la finca al finir el año corriente ó sea á 1º de Enero de 1921».
Aquest fet va provocar que els socis de la cooperativa
haguessin d’accelerar la planificació de la construcció del nou local. Un dels
membres de la junta, Jaume Renau, s’havia fet una casa feia poc temps al
capdamunt de la Riera Buscarons, conforme als plànols de l’arquitecte gironí
Rafael Masó i Valentí. Renau es tornà a posar en contacte amb Masó i hi hagué entesa
malgrat el problema de finançament que, pels més pessimistes, era vist com un
greu obstacle.
Per estalviar diners, els socis de la cooperativa van
anar a picar els fonaments de la construcció però els mancava més capital del
que tenien.
Es va demanar una nova hipoteca, es va fer una nova
emissió d’accions però no va ser suficient i llavors, veient-se atrapats pels
deutes i els crèdits dels bancs, a l’octubre de 1919, la junta acordà vendre a
l’Ajuntament la meitat del terreny –que actualment forma part de la Plaça
Colomer- i unes plomes d’aigua de la mina Fideuer.
Amb la suma de diners rebuda -que pujava a 3.500 duros- es pogué cobrir, llavors sí, la teulada i si bé no s’executà de manera total el projecte previst per l’arquitecte Rafael Masó, es va donar per finalitzada l’obra major. El diari La Publicidad se’n va fer ressò a les seves pàgines: «Es troben ja molt avençades les obres del nou edifici que construeix la cooperativa La Canetense, segons projecte de l’arquitecte gironí en Rafel Masó». Això sí, encara restaven els acabats i l’escala que puja. De moment, s’hagueren de conformar pujant per l’escala de cargol que hi havia a les dependències de la botiga. La decoració de la sala de ball va anar a càrrec de Jaume Jofre I es fixà la inauguració pel 9 i 10 de juny de 1923.
La
inauguració de l’edifici de «La Canetenca»
Aquells dies van ser plens d’actes i celebracions per festejar l’esdeveniment. El programa diu així: «Al fer l’estrena del nou local social o siga el Saló Café-Teatre, donem una salutació a la població fabril de Canet. Per fi després de molts esforsos, podem obrir les portes del nou local que sens dupta será l’admiració de tothom, els cooperativistes obrers de Canet que aspirem a quelcom més, voldriem veure acoplats sota la nostra divisa de «Tots per un i un per tots» en els que son com nosaltres i nos donen compte de preocuparse del estat económic que nosaltres batallem. En l’escalf del nostre companyerisme ideal poden acoplarsi tots els obrers, que i trovarán un relatiu benestá; volem ser obrers conscients i mirarem de dita a la nostra cooperativa dels medis culturals qu’es fassin necessaris, combatiren els vicis que denigren i rebaixen i posen amb estat d’inferiositat a l’home, per lo tant les portes del nostre casal están ben obertes, brassos oberts trovareu i mans endurides pero honrades per fervos els honor i seguir la ruta que tenim empresa».
La
inauguració de l’Odeon Cinema
Al 1927, quatre anys després d’inaugurar la nova seu, es
va proposar organitzar una biblioteca perquè els socis poguessin gaudir de la
lectura, però com que no era època de vaques grasses, sinó tot el contrari —
encara es pagaven els crèdits— varen començar a fer les funcions teatrals a
benefici de la biblioteca, fins que pel gener de 1931 es va poder inaugurar.
Paral·lelament, per aquesta mateixa època la sala de ball s’habilità com a
cinema i aparegué per primera vegada el nom de l’Odeon, amb Odeon Cinema.
I és que durant aquesta època, el ball de La Canetenca
entrava en competència amb les activitats organitzades per l’Ateneu Obrer -sala
que obtenia la més elevada convocatòria juvenil- i, com que la cooperativa no
podia permetre’s el luxe de fer minvar el número de socis -encara pagava les
hipoteques de la construcció-, va trobar la manera de poder mantenir la rendibilitat
de la sala amb un cinematògraf.
Per adaptar la sala de ball, perquè s’hi poguessin fer
projeccions, La Canetenca va haver d’estudiar el projecte de redistribució de
la primera planta i es va traslladar el cafè cap a un nou espai, aixecat de
nova planta, a la part de darrera de l’escenari.
El projecte d’emplaçament del nou cafè va ser aprovat, ja
que era un lloc adient i suficientment ample per a alçar-hi les noves
instal.lacions. Per tal de donar més independència a la nova sala-cafè, es va
fer una altra escalinata d’entrada per la plaça Colomer, en sentit contrari a
la, fins llavors, existent del carrer del Gram.
Els treballs de les reformes van durar tot l’any. Es van
adquirir les màquines de projecció i el pati de butaques, s’instal.là la
pantalla i es fixà el dia de la inauguració pel 9 de novembre de 1931 amb la
projecció de «La sinfonía patética», «Nadie sabe lo que quiere» y «Los apuros
de Cirilo».
L’Odeon Cinema va ser un bon encert. Com que l’entrada
era a preu popular -la butaca 0’75 cèntims, la mitja butaca 0’50 i la general
0’4- de mica en mica va anar agafant públic fins a arribar a ser el capdavanter
dels cinemes de Canet.
El 50% dels beneficis que donava el cinema eren destinats
a la vellesa, el 25% per a l’amortització i, el restant, a fons de reserva per
al cinema.
El cinema de l’Odeon va ser mut fins el 1933, quan es va decidir adquirir una màquina sonora a fi de poder tenir més oferta en cartellera.
La Guerra Civil i primera postguerra
Però pocs anys després, durant la Guerra Civil, l’Odeon
Cinema i el Cine-Teatro Canetense van ser incautats i van quedar totalment
controlats per la CNT. D’altra banda, acomplint les ordres de la Generalitat de
Catalunya la Cooperativa La Canetenca es va haver de fusionar amb La
Constància, donant pas a la nova cooperativa La Unió.
El 30 de gener de 1939, les tropes feixistes entraren a
Canet. L’antiga junta de la Cooperativa La Unió va quedar relegada davant la
nova situació i s’hagué d’escollir nova junta, afecte al nou règim.
La botiga no tornà a obrir fins a finals d’any. Pel que fa al primer pis, el cafè va ser ocupat per la CNS i la sala Odeon va ser habilitada per poder fer-hi funcions religioses fins el 1946, període de temps que va durar la reconstrucció de l’església.
La reobertura de l’Odeon com a cinema
A partir de llavors es va poder reobrir la sala de cinema
però la limitació de les cases distribuïdores va fer que s’encarís
considerablement el material de contracte.
Això va fer que el 1950, la junta de la cooperativa
busqués una solució al problema i va llogar l’Odeon Cinema a la cadena Serra
Mora de Mataró. Una empresa que tenia sales de projecció a tot el Maresme i, a
Canet, a part de l’Odeon Cinema, també va explotar el Salón Rosa.
D’altra banda la
CNS, que havia ocupat l’espai del Cafè, se li va oferir un altre local i
d’aquesta manera la cooperativa, va poder reobrir la Sala cafè.
Paral·lelament, mica en mica, la cooperativa va anar
recuperant-se del sotrac econòmic que havia provocat la Guerra Civil.
En deu anys, la cooperativa La Unió va augmentar considerablement el número de socis: el 1960 pujava a més de 180 i, veient que de mica en mica la cosa anava a més, la junta del moment va presentar el projecte d’obertura d’una sucursal al carrer Verge de Montserrat.
La represa de les activitats culturals
La bonança econòmica va fer que es pogués plantejar
novament l’organització d’activitats culturals i així, el 1970, la secció de
cultura de la cooperativa, amb Mauri Graupera al capdavant, va crear el grup de
teatre independent El Canyer.
El Canyer va ser un elenc teatral d’aficionats que va
començar a portar a Canet d’altres companyies de teatre i gent com Feliu
Formosa, Xavier Fàbregas, Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Dodero i Joan
Alegret. Gràcies a aquests contactes a la cooperativa van venir-hi grups com
Ziazos, A-71, Dagoll Dagom o Xaloc.
El Canyer va ser també clau en la vinguda de Comediants a
Canet i l’Odeon va ser la sala d’assajos i estrenes dels nous espectacles. La
companyia teatral El Canyer va representar obres com L’encens i la carn,
L’aranya, d’Àngel Guimerà, Tres farses russes d’Anton Txékhov, La terra es
belluga de Jordi Bordas, i també Les arrels, d’Arnold Wesker.
Malauradament, la
cosa deixà de tenir continuïtat i després de la fallida teatral, es va intentar
organitzar una Junta Cultural que programés actes de diversa naturalesa:
exposicions de fotografia i pintura, conferències, seminaris d’estudis, etc...
D’altra banda, el
grup cultural de La Unió va decidir habilitar els baixos de l’antiga
Constància, -durant dos cursos havien servit d’aules per a les Escoles
Nacionals- i el 20 de novembre van obrir una sala d’exposicions, la «Cap i
cua».
Durant molts anys va ser el centre local d’irradiació
cultural, amb conferències i exposicions pictòriques d’artistes d’arreu del
món.
Paral·lelament a això, pel que fa a l’Odeon Cinema, l’any 1969 s’acabà el contracte d’arrendament amb l’empresa Serra Mora SL i, així, la junta prengué l’oferta de la cadena Fides amb un nou llogater per un termini de nou mesos.
La Cooperativa cultural Odeon
Anys després, el local quedà en desús i no és fins l’any
1976 quan un grup de joves cooperativistes van plantejar a l’Assemblea General
extraordinària de La Unió -celebrada el mes de març de 1976- poder formar una
cooperativa de serveis culturals, artístics i d’espectacles.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=73
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada