CONJUNT EREMÍTIC DE SANT PAU, FONT i COVETA
VILAFRANCA DEL PENEDÈS - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La historia de l’ermita de Sant Pau es remunta a més de
600 anys enrere. Es té constància documental que al 1392, el rei Joan I dóna la
sinagoga.....als ermitans del Puig. .....l’antiga capella de Sant Pau...
situada sota la falda de la muntanya del Puig.
A finals del segle XVI la primitiva capella va quedar
petita i es va acordar construir-ne una altra de més gran al lloc on ara ens
trobem.
A principis del segle XIX ¡, amb la desamortització, l’ermita va haver de marxar. Va iniciar-se un llarg període d’abandonament i, a principis del segle XX, l’edifici es trobava en molt mal estat. Finalment, es decidí enderrocar·lo i excavar una cova a la penya, qu es va inaugurar el 1910.
Vistes de l’antiga ermita de Sant Pau
Juntament amb l’ermita, la nova edificació acollia una casa on vivia un ermità, i un gran menjador amb vistes panoràmiques
La nova capella de Sant Pau, el dia de la seva
inauguració ( 25 de gener de 1910)
A la paret e la roca, podem veure els forats on reposaven les bigues
Antiga cisterna que servia per recollir l’aigua de la pluja
Enllaç amb informació del conjunt eremític:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-eremitic-de-sant-pau
Època: segle
XIV
Descripció:
Tot i tractar-se d'un
conjunt eremític documentat des de 1392, no figura en l'Inventari del Patrimoni
Arqueològic de Catalunya.
Història:
Època: segle
XIX – XX
Descripció:
Font que agafa l'aigua de la població, dedicada a Sant
Pau. El recinte que acull la font és absidal amb una volta de pedra de quart
d'esfera, sobre unes parets laterals, molt gruixudes, en forma d'absis. La font
està centrada i als costats hi ha un banc corregut. L'aixeta és un tub de
ferro, damunt del qual hi ha un polsador. A sobre de la font hi ha un plafó de
rajoles amb la imatge de Sant Pau, molt deteriorada.
Al davant, hi ha taules i bancs de formigó; i a sota hi havia un espai preparat
per fer-hi barbacoes que els nous temps han fet treure.
Història:
La va construir el senyor Blanc, paleta de Vilafranca.
Es tracta de dues
cavitats, una al costat de l'altra que, segons l'Inventari de Patrimoni
Arqueològic de Catalunya, es comuniquen. La boca principal s'empetiteix de
seguida a manera de galeria i una secundària que passat un petit passadís en
colze, s'obre a uns 20 metres de fondària.
S'hi van trobar fragments de destrals de basalt, ascles de sílex i ceràmica
feta a mà.
Els materials que s'hi documenten són els següents: fragment de destral de basalt, ascles de sílex, ceràmica feta a mà, llisa i ceràmica a mà amb decoració a cordons. De manera àmplia els atribuïm una cronologia de Calcolític/Bronze, malgrat la migradesa de les dades de què disposen els autors de la Carta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada